Barcelona
Societat 31/07/2021

Els enderrocs d'urgència en un carreró reobren les ferides del Carmel

La crisi del passatge Sigüenza, amb tres blocs pendents de demolició, posen en alerta un barri on més d'un terç dels edificis necessitarien una rehabilitació

5 min
El passatge Sigüenza, al barri el Carmel, pendent de la demolició de tres blocs i l'expropiació de la resta d'edificis

Efecte dòmino. És l'expressió que va fer servir la presidenta de l'associació de veïns del barri del Carmel de Barcelona, Montserrat Montero, per definir la crisi que s'està vivint aquests dies al minúscul passatge de Sigüenza. Un espai precari –un carreró estret amb blocs de fins a sis plantes, molts aixecats sobre fonaments pensats per a cases baixes, i amb un pendent pronunciat– que des del 2010 està afectat per un pla que ja definia com a "molt greus" els efectes urbanístics acumulats en aquest espai. El planejament, que implicava la demolició de 90 habitatges i vuit locals comercials per guanyar espai lliure i nous pisos de reallotjament, va quedar guardat en un calaix durant més d'una dècada, lamenten els veïns de la zona, que l'estiu de l'any passat van veure com tot es precipitava... tot i que llavors la història encara els reservava alguns girs de guió.

El 29 d'agost del 2020 el propietari d'un dels pisos del número 95 del passatge va decidir de manera unilateral retirar apuntalaments de casa seva i els Bombers, que van ser avisats d'urgència, van concloure que el risc d'ensorrament era massa alt i que calia desallotjar tothom. Més tard es prendria la mateixa decisió per als dos edificis dels costats i, des de llavors, aquests veïns no han pogut tornar a casa. L'Ajuntament va anunciar primer que demoliria les tres finques i després que aturava els enderrocs perquè serien una amenaça per a la resta de blocs i recuperava el pla urbanístic del 2010 per actuar sobre tot el passatge, sobre els 22 edificis. Però la fragilitat de les construccions no va permetre aquest canvi de plans. Els tres blocs hauran d'anar a terra de manera imminent i això s'haurà de fer amb un treball de molta precisió, especialment al número 95, amb els operaris retirant maó per maó i penjats d'una grua per si el terra s'enfonsa. Ja ha calgut desallotjar preventivament tres edificis més per l'amenaça que hi hagi un efecte en cadena. El famós efecte dòmino.

Aquests dies Ajuntament i afectats negocien les expropiacions. D'entrada, els més malparats són els veïns del número 95, que va ser declarat en ruïna. Això fa que el preu que se'ls ofereixi sigui de poc més de 39.700 euros, una xifra que en casos com el del Roberto Martín, que va comprar el pis el 2005, no els permet ni fer net amb el que encara els queda per pagar de la hipoteca, en el seu cas 46.000 euros. En els blocs del costat, les indemnitzacions previstes van dels 120.000 als 140.000 euros en funció de l'estat de cada habitatge, com remarca Joan Deulofeu, l'arquitecte que està portant el cas d'alguns dels afectats. El que han pogut fer alguns dels veïns aquesta setmana és recuperar part del que tenien als pisos: els operaris han tret algues de les pertinences –les que no van ser saquejades– perquè les puguin recuperar. En el cas del Roberto, una bicicleta de muntanya i una d'estàtica, però no per exemple la seva estimada col·lecció de còmics: "Molta part de la nostra vida ha quedat allà. No hem recuperat pràcticament res. Però el que volem és tancar ja el tema".

La regidora del districte, Rosa Alarcón, insisteix que "es parlarà de tot" i que estan intentant que les indemnitzacions del bloc número 95 puguin ser més altes. La prioritat ara, diu, és garantir la seguretat de tots els veïns i acabar de trobar allotjaments més definitius per a tots els afectats. El procés de demolició dels tres blocs no durarà menys de 4 mesos i després caldrà negociar l'adquisició municipal de la resta dels edificis. Un pla d'expropiacions i enderrocs que el consistori preveu que podrà costar entre 15 i 20 milions d'euros –la xifra està pendent de detallar-se– i que no s'acabarà aquest mandat. La regidora hi veu ara "una oportunitat" de complir amb una reforma que era necessària i que fins ara no s'havia prioritzat. "Si no hagués passat l'accident, ara no estaríem parlant de res d'això", lamenta l'arquitecte Joan Deulofeu.

El número 95 del passatge de Sigüenza, tapiat i apuntalat

El record del metro

Per a alguns dels afectats el que s'ha viscut al passatge ha fet ressorgir el fantasma del que es va viure el 2005 amb el gran esvoranc que es va obrir al barri durant les obres del metro. "Des de llavors que veiem una ratlla a l'edifici", radiografia José Manuel Écija, que és un dels veïns que van ser desallotjats en l'últim moviment, tot i que en aquest cas el seu bloc és al carrer Sigüenza, no al passatge, i no està afectat pel pla del 2010. Coincideix que l'Ajuntament ha anat "tard" amb l'atenció a aquesta zona, però considera que ara s'està fent un bon acompanyament dels veïns. De moment, res no relaciona el que ha passat al passatge i el gran esvoranc, segons la regidora, que atribueix la necessitat de demolir els edificis als dèficits constructius d'una zona que va tenir un creixement desbordat durant la segona meitat del segle XX amb l'onada migratòria del sud d'Espanya, primer amb cases autoconstruïdes sobre els terrenys que s'adquirien, i culminat després pels grans blocs de l'especulació urbanística dels anys 60 i 70. Es va construir a molta més velocitat que l'ordenació urbanística de l'espai. El Carmel és ara un barri extremadament dens, amb més de 32.000 habitants en un àmbit de menys d'un quilòmetre quadrat.

El 5% dels blocs necessiten una actuació urgent

De la mà del pla de barris, l'Ajuntament ha engegat ara un projecte que preveu ajudes a la rehabilitació dels cent pisos que es consideren més precaris, per fora i també per dins. S'hi destinen tres milions d'euros per cobrir entre el 75% i el 100% de les intervencions. El programa respon a una prediagnosi de la UPC que es va fer creuant dades d'observació exterior i informació com la que conté el cadastre, i que va detectar que el 36% dels edificis del barri tenen un grau elevat de necessitat de rehabilitació: en el 5% dels blocs (85) es considera que la intervenció hauria de ser urgent. I això tenint en compte que encara no es disposa d'informació de 84 del total d'edificis. Se n'han estudiat 1.707, i els que estan pitjor són els que hi ha a les zones més elevades. El següent pas serà completar aquest informe accedint a dins dels habitatges. Amb l'observació exterior s'han detectat elements inestables, com ara revestiments esquerdats, rajoles mal recobertes o balcons en mal estat, en el 30% dels blocs analitzats (514).

"No m'hauria imaginat mai que el Carmel estaria tan abandonat", critica la presidenta de l'associació de veïns, que assegura que el barri s'ha degradat pels anys de no actuació i d"'oblit". Lamenta que el pla urbanístic del 2010, que afecta més àmbits que el de Sigüenza i més de mig miler d'habitatges, s'hagi deixat enterrat i que hagi fet falta l'ensurt del passatge per treure-li la pols: "Això els hauria de fer reflexionar".

stats