S'enlaira el 'satèl·lit espia' espanyol Paz després de sis intents
El dispositiu té finalitats militars i civils i s'ha posat en òrbita des d'una base de Califòrnia
BarcelonaEl satèl·lit espanyol Paz, anomenat 'satèl·lit espia', s'ha enlairat amb èxit aquest dijous des de la base militar de Vandenberg, a Califòrnia. Es tracta d'una fita que permetrà a Espanya tenir per primer cop i de manera autònoma un sistema radar capaç d'obtenir fins a cent imatges diàries de la superfície terrestre, amb una resolució de fins a un metre.
El satèl·lit ja és a l'espai després d'haver superat nombrosos contratemps que han provocat diversos endarreriments en el llançament. Els últims sis intents frustrats han estat per ajustos tècnics entre l'aparell i el llançador i per qüestions meteorològiques.
El principal obstacle que va endarrerir el projecte, però, va ser la guerra d'Ucraïna, que va derivar en la rescissió del contracte subscrit amb una empresa russa i va obligar a buscar a contrarellotge un nou llançador, que ha acabat sent l'empresa americana SpaceX.
Una vegada que estigui plenament operatiu a l'espai, el 'satèl·lit espia' tindrà aplicacions de seguretat i defensa per al govern espanyol, i permetrà disposar d'instruments de presa d'imatges amb detall de qualsevol punt del planeta en només un dia, així com fer tasques de vigilància marítima i elaborar cartografies d'alta resolució.
Paz també desenvoluparà múltiples utilitats civils de trànsit marítim, infraestructures i meteorologia. Per exemple, permetria captar les variacions que presenta el terreny abans d'un terratrèmol o un volcà, seria capaç de detectar l'enfonsament de fins a un mil·límetre d'una superfície o un pont o proporcionar dades d'urbanisme i infraestructures.
Aquest satèl·lit, en què Hisdesat ha invertit 160 milions d'euros, té una vida útil prevista de set anys i cobrirà una àrea de més de 300.000 quilòmetres quadrats al dia. Donarà 15 voltes diàries a la Terra i, donada la seva òrbita quasi-polar lleugerament inclinada, cobrirà tot el globus amb un temps mitjà de revista de 24 hores. El seu pes total estimat és de 1.400 quilograms, mesura 5 metres d'alçada i fa 2,4 metres de diàmetre.
La ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, ha seguit tot l'enlairament des de les instal·lacions de l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA), a Torrejón de Ardoz (Madrid).
Només onze minuts després s'ha produït un dels moments considerats crítics, quan s'ha separat del Falcon 9 que l'ha propulsat. Un cop aconseguida l'òrbita, donarà voltes a la Terra a 514 quilòmetres d'altura i a una velocitat de 27.000 quilòmetres per hora. El satèl·lit és propietat d'Hisdesat -un 30% en mans de Defensa i la resta en mans d'empreses espanyoles- i ha estat construït a les instal·lacions d'Airbus, el contractista principal. De les instal·lacions de Barajas (Madrid) va partir a mitjans de desembre rumb a la costa oest americana.
