"Esperem que les promeses d'ajudes no es refredin com ho farà la lava"

Pino Monterrey tem que la lava acabi engolint la seva finca de plataners, "l'esforç de tres generacions familiars"

3 min
Dos agricultors plens de cendra recullen les pinyes de plàtans abans que la lava del volcà arribi a les plantacions

BarcelonaPino Monterrey fa el cor fort, creua els dits i mira de conservar l'esperança mentre veu com una de les colades de lava del volcà de La Palma, la que ja ha envaït el nucli urbà de Todoque, avança lentament en direcció cap a la seva finca de plataners. El patiment des de dilluns és constant –"Una tragèdia sense precedents", lamenta, que ha deixat milers dels seus veïns sense casa i que amenaça també centenars de finques que són la font d'ingressos i el futur econòmic de milers de famílies com la seva a l'illa.

Des de l'esclat del volcà, ja ha passat per molts estats d'ànim. A El Paso, on viu, van sentir un gran esclat i una fumera gegant just sortint de la muntanya que queda just darrere casa seva. "De l'estupefacció inicial, vaig passar a la histèria i ara aquesta angoixa que no marxa", relata a l'ARA. L'esperança que li queda és que la frenada en l'avanç de la lava acabi evitant que els 15.000 metres quadrats de la seva plantació de plataners ecològics acabin sepultats. Malgrat l'alentiment de la velocitat de la lava, la colada que travessa el poble ja s'ha eixamplat fins a assolir els 500 metres aquest dijous, segons l'Institut Geogràfic Nacional (IGN). Però el perill persisteix perquè això no vol dir que el procés eruptiu vagi a la baixa. La directora de l'IGN, María José Blanco, ha explicat a Efe que a la lava cada cop li costa més avançar perquè va perdent temperatura a mesura que s'allunya del con volcànic. Però tot i que lent, ha recalcat, "l'avanç continua".

La Pino monitoritza cada metre que recorre la colada amb uns quants veïns, amb qui cada dia pugen una muntanya que els ofereix una vista "terrorífica", descriu. Alguns, com ella, són agricultors que pertanyen a la cooperativa Volcán San Juan i tenen les seves finques en la mateixa direcció en què avança la lava cap al mar. L'erupció ja ha provocat més de 6.000 evacuats i ha esborrat 350 habitatges. Si arriba a superar el nucli de Todoque, amenaça entre 300 i 400 finques com la seva. "L'agricultura és el motor econòmic de l'illa, el pa de tothom", resumeix. Encara que la colada no arribi a les seves terres, les cendres ja han fet malbé les collites just en el millor moment productiu de la temporada, que va de setembre a desembre.

La finca de la Pino i tot el que es pot perdre és "l'esforç de tres generacions familiars". La va aixecar el seu pare, que va tornar a La Palma després que la família n'hagués sortit rumb a Veneçuela justament després de l'erupció d'un altre volcà a l'illa el 1949, en aquest cas el de San Juan. Avui hi treballen ella i els seus germans, i també els nebots. Tots esperen que el malson acabi i que les ajudes que tantes veus pregonen aquests dies no quedin en no-res: "Esperem que les promeses d'ajudes no es refredin com ho acabarà fent la lava", lamenta.

Els veïns assumeixen que la situació d'angoixa encara s'allargarà molts dies. Les visites oficials –avui hi han anat el rei Felip i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez– se succeeixen, però la Pino vaticina que d'aquí uns mesos, quan l'expectació mediàtica que ha generat el volcà decreixi, els veïns corren el risc d'acabar oblidats. Tot i això, agraeix les mostres de suport que reben de molts ciutadans de les Canàries, pendents de com poden ser útils als seus veïns.

L'arribada incerta al mar

Les últimes dades disponibles sobre l'erupció xifren en 220 hectàrees el terreny afectat per la lava, amb un perímetre de 15,7 quilòmetres. La colada més pròxima al mar encara és a més de dos quilòmetres de la costa i l'Institut Geogràfic ha descartat que pugui arribar al mar almenys en els pròxims dos dies. Malgrat tot, l'erupció segueix en curs, amb una columna que arriba als 4.500 metres d'altura i té una forta emissió de cendra que ha afectat alguns vols a la zona. La directora de l'IGN a les Canàries ha destacat que els "fenòmens explosius" persisteixen amb intensitat i són un senyal que encara no es pot donar per fet que la situació vagi a la baixa.

stats