Les estacions de l’AVE de Lleida i Tarragona pateixen l’aïllament
Els usuaris lamenten la falta de serveis i connexions una dècada després de l’arribada de l’alta velocitat
LleidaLa primera imatge de Lleida per a molts viatgers que arriben en tren és una estació cada vegada més buida, sota mínims. L’hotel que hi havia dins del recinte ha tancat recentment i la cafeteria, amb un traspàs pel mig, ha estat sense funcionar gairebé tot el mes de gener. En els últims anys també han anat tancant establiments com la botiga de llaminadures, un quiosc i d’altres que donaven vida a l’estació. Els viatgers coincideixen a qualificar la terminal de “trista” i “pobra”. Un dels pocs locals que resisteix obert és l’estanc, que porta més de 40 anys en funcionament a dins del recinte.
Això contrasta amb la renovació del ferrocarril a Lleida des que va entrar en funcionament l’alta velocitat, amb l’arribada fa 14 anys dels primers AVE a Ponent procedents de Madrid. Les comunicacions amb la ciutat i més tard amb Barcelona i la resta de l’Estat van ser un avenç important per captar o retenir empreses i afavorir el creixement del turisme. Però l’impacte que alguns estudis i experts van pronosticar s’ha quedat lluny de les expectatives. Per començar, el desenvolupament urbanístic de l’entorn de l’estació va quedar frenat per la crisi.
La terminal de la capital del Segrià, que rep més d’1,3 milions de passatgers l’any, ho fa amb unes condicions força pobres. “Que no puguis prendre un cafè mentre esperes el tren és molt trist”, es queixa la Carme, una usuària del servei entre Lleida i Barcelona. També molts empresaris, com el Josep, que es desplacen a la capital cada setmana critiquen l’estat de la terminal: “No hi ha dret, no pots seure a prendre res ni a treballar amb l’ordinador com abans”, es lamentava mentre la cafeteria estava tancada. Ara ha passat a mans de The Eat Out Group. A la falta de comerços i serveis s’hi suma que l’estació no té servei de consigna d’equipatge. Amb la remodelació per l’arribada de l’AVE es va reservar un espai, però Adif finalment el va descartar.
A Lleida també queda pendent la construcció d’una estació d’autobusos per connectar el ferrocarril i l’autocar, però el Govern assegura que no hi ha prou diners per fer-la. Tampoc s’ha formalitzat encara el trasllat definitiu de l’antiga farinera La Meta, un edifici modernista catalogat que havia de ser equipament social, cultural o oficines just al costat de l’estació.
Estació aïllada a Tarragona
Però la de Lleida no és l’única estació infrautilitzada. La del Camp de Tarragona és un exemple encara més sagnant. L’única parada que hi ha dels trens AVE a la demarcació és en un lloc allunyat dels principals nuclis de població: Tarragona, Reus i Valls. La llunyania la fa molt poc eficaç per millorar les comunicacions a mitjana distància amb Barcelona i Lleida.
Deu anys després de veure-hi passar el primer tren, l’estació segueix desconcertant els que la visiten i fent enfadar el territori. Sobretot per la ubicació i els problemes de connexió. A més, la infraestructura tampoc té gaires serveis. A primera hora només hi ha una cafeteria i dos centres de lloguer de cotxes.
Arribar-hi amb autobús des de llocs com Torredembarra, Cambrils, Salou o fins i tot Reus pot ser una aventura, i l’única alternativa és el taxi. Així, no és estrany que el 80% dels viatgers arribin en el seu vehicle privat, segons la Cambra de Tarragona. L’aparcament vigilat d’Adif té 600 places disponibles, però els usuaris es queixen que les tarifes són tan elevades com les que es paguen a dins la ciutat. Això fa que estigui pràcticament buit i que els viatgers aparquin fora del recinte, als vorals de la carretera d’accés. De fet, al costat de l’estació del Camp de Tarragona hi ha uns terrenys de l’Incasòl que s’utilitzen per aparcar gratuïtament, tot i que no és una zona condicionada ni està il·luminada. “És com si tots ens haguéssim conjurat per fer un disbarat. A la pràctica, el 80% de viatgers de regionals van amb els trens de tota la vida i no fan servir l’Avant; és absurd”, lamenta Daniel Pi, portaveu a Tarragona de la Plataforma de Promoció del Transport Públic (PTP).
La construcció de les dues noves estacions de l’AVE a Lleida i Tarragona es va fer en un moment d’eufòria urbanística, previ a la crisi, i com va passar amb altres infraestructures es van dissenyar amb grans expectatives d’ús que han resultat excessives. Una dècada després, les dues infraestructures ofereixen una imatge de força aïllament.
