INFRAESTRUCTURES
Societat 28/09/2012

El port estrena la millor terminal del Mediterrani per mirar a l'Àsia

Barcelona vol convertir-se en un port de referència gràcies a la nova terminal del moll Prat. Amb la inversió del grup xinès Hutchison, l'objectiu és ser la porta d'entrada de les mercaderies asiàtiques.

Joan Serra / Maria Ortega
4 min
POCA EFUSIÓ AL PORT
 El rei Joan Carles I i el president Artur Mas van tornar a coincidir després de les crítiques del monarca a l'estat propi.

BARCELONALa millor terminal de contenidors del Mediterrani i una de les millors del món. L'obra estrella de l'ampliació del port de Barcelona -la plataforma de contenidors que respon a l'acrònim BEST (Barcelona Europe South Terminal)- es va inaugurar ahir, tot i que operava des del mes de juliol en fase de proves. La nova terminal del moll Prat ha requerit una inversió de 500 milions d'euros per part grup xinès Hutchison Port Holdings (HPH), 300 milions dels quals en una primera fase. L'aposta de Hutchison ha de convertir la capital catalana en la principal porta d'entrada de les mercaderies asiàtiques al sud d'Europa, un salt endavant tenint en compte que els ports xinesos són els líders mundials del sector.

Amb la inversió del grup xinès -el primer operador de terminals de contenidors del món, que treballa en 52 ports de 26 països d'Àsia, Orient Mitjà, Àfrica, Europa, Amèrica i Oceania-, Barcelona duplicarà la seva capacitat en el trànsit de mercaderies, amb contenidors carregats de maquinària, però també d'aliments o productes tèxtils. En una primera fase, la nova terminal, que treballa de manera semiautomatitzada, serà capaç d'assumir 2,65 milions de TEU (mesura estàndard equivalent a un contenidor de 20 peus). Quan tots els espais estiguin a ple rendiment, el port podrà manipular 5,5 milions de TEU l'any. Un cop finalitzada la primera fase, la infraestructura operada per Tercat -la filial de Hutchinson- ocuparà un espai de 100 hectàrees i comptarà amb 18 grues pòrtic (de moment, n'hi ha vuit). La segona fase permetrà ampliar la capacitat operativa de la terminal fins a les 24 grans grues.

Malgrat que Barcelona sempre exhibeix el seu potencial en l'activitat de creuers -per exemple, durant la negociació amb Sheldon Adelson per convertir-se en seu d'Eurovegas-, el trànsit de contenidors és la pedra angular per al creixement del port de la capital catalana. I la nova terminal ha de permetre fer aquest salt endavant, que facilitaria assolir la categoria de hub (centre de connexió) en la circulació de mercaderies. Barcelona vol captar els fluxos de contenidors entre Àsia i Europa, i competir amb els ports del nord d'Europa que juguen a primera divisió, com Rotterdam. De la mà de Hutchison i Tercat, el port reforça la seva connexió amb les terminals asiàtiques, que controlen més de la meitat del comerç de contenidors a escala mundial, amb Xina al capdavant de l'activitat.

Fredor de Mas amb el rei

En l'acte d'inauguració de la terminal BEST, el president de la Generalitat, Artur Mas, va voler subratllar la rellevància de la nova infraestructura en una jornada en què tots les paraules i els gestos tenien una interpretació. "És una inversió estratègica, que reforça la nostra capacitat d'obrir-nos a l'exterior", va exposar Mas, conscient que l'activitat portuària és un bon termòmetre per mesurar la salut econòmica d'un país. En una jornada intensa després de posar rumb a l'emancipació nacional al Parlament -el president va arribar amb 20 minuts de retard al port, on l'esperava el rei Joan Carles I, amb qui va evitar aparèixer al seu costat a la foto de la inauguració oficial-, Mas va insistir que la inversió al port exemplifica el camí per aconseguir que Catalunya sigui competitiva. "Aquest és un país que se'n pot sortir", va afirmar el president, tot i recordar que al port encara li falten els accessos ferroviaris i viaris definitius, després que s'hagin concretat els provisionals. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, també va subratllar les possibilitats de creixement que facilita la inversió: "Barcelona té unes possibilitats úniques de competir al món".

Amb el discurs més contundent, l'alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor, va insistir que per treure rendiment a la nova terminal no es podien cometre "errors estratègics", un missatge dirigit a l'Estat perquè prioritzi els accessos ferroviaris definitius i acceleri el corredor mediterrani. Uns minuts abans, el secretari d'Estat d'Infraestructures, Rafael Catalá, havia assegurat que en els pressupostos del 2013 hi hauria protagonisme per a aquestes inversions. La concreció dels accessos esgarraparia, de ben segur, més d'un somriure als responsables del port i de Hutchison. El president de l'Autoritat Portuària de Barcelona, Sixte Cambra, va comentar ahir que la nova terminal permetrà "un increment de la productivitat" i "farà més competitives i fortes les empreses". Cambra va afegir que la inversió feta persegueix l'objectiu que Barcelona competeixi amb els grans port del nord d'Europa. Alejandro Kouruklis, director general de Tercat -filial de Hutchison-, va afirmar que la terminal BEST "canviarà significativament el paper del port".

La principal inversió xinesa

Els 500 milions d'euros necessaris per executar la plataforma de contenidors impulsada pel grup Hutchison és la principal inversió xinesa a l'Estat. El gegant asiàtic, líder mundial en el sector, es va adjudicar la concessió de la nova terminal del moll Prat l'any 2006, en competència amb grups com Dubai Ports. Hutchison es va aliar inicialment amb Tercat, la societat que gestiona una de les dues terminals actuals del Port de Barcelona. Finalment, el grup xinès va acabar quedant-se amb el 100% de Tercat, després de comprar les accions a la família Mestre. Malgrat la determinació de l'inversor privat i de l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB), les obres al moll Prat s'han endarrerit més temps del previst. Explica aquest retard el greu accident de l'1 de gener del 2007, quan es van desplaçar 640 metres de bloc de formigó, que van condicionar el calendari de les reformes.

La transformació del moll Prat és una de les vies de creixement del Port de Barcelona, però no és l'única que hi ha en marxa. Un altre dels reptes lligats a la inversió privada és el moll de l'Energia, que han de permetre que la infraestructura portuària de la capital catalana es converteixi en el primer hub de refinats de petroli del Mediterrani.

stats