Societat 19/03/2018

Un estudi conclou que les presons catalanes no estan preparades per a mares

Un 78% de les recluses tenen fills, que, segons l'informe, "perden el dret" a una infància normal

Montse Riart
3 min
UNA MINORIA  De les 16.755 persones que van passar per les presons de Catalunya el 2013, només 1.261 eren dones. A la imatge, la presó de Wad-Ras.

BarcelonaCom s'ha de gestionar la relació de les mares que compleixen condemna amb els seus fills que són fora de la presó? Un estudi elaborat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Consell de l'Advocacia Catalana (CICAC) conclou que aquesta qüestió encara no està ben resolta. Segons l'estudi, les presons catalanes estan pensades per a reclusos homes, però no per a dones que tenen fills. L'informe constitueix la primera radiografia integral sobre el perfil i la situació de les recluses que compleixen condemna en aquests centres.

L'estudi detalla que un 78% de les 570 dones que es troben en algun dels centres penitenciaris catalans són mares, en la majoria dels casos de més d'un infant. Segons l'autora de l'informe, la professora de dret processal de la UAB Carmen Navarro, aquests nens i nenes s'acaben convertint "en víctimes invisibles de la justícia", perquè, sense haver comès cap delicte, "han perdut el dret a una infància despreocupada pel fet de tenir la mare entre reixes. L'autora alerta fins i tot de les conseqüències que pot tenir aquest fet per al futur dels menors i recorda que estudis recents dels Estats Units i del Regne Unit han determinat que els fills de recluses tenen sis vegades més riscos d'acabar cometent un delicte.

En la presentació de l'informe, el director de Presons, Amand Calderó, ha reconegut que "cal abordar la perspectiva de gènere a les presons" per resoldre el contacte entre les recluses i els seus fills. De moment, el departament vol buscar solucions en els mòduls de dones que ja existeixen a les presons catalanes, però admet que l'abordatge serà més fàcil quan hi hagi la futura presó de dones que s'ha d'aixecar a la Zona Franca de Barcelona.

A càrrec dels avis materns

Segons Navarro, la majoria de recluses "estan soles" a l'hora d'abordar la criança dels seus fills. Un 77% de les preses són mares solteres o separades i han d'assumir directament la cura dels menors. Com que "el sistema penal i especialment les presons no estan preparades per a aquesta situació", segons la degana de la Facultat de Dret de la UAB, Esther Zapater, en la majoria dels casos els infants acaben quedant a càrrec dels avis materns. Un 37% de les dones empresonades tenen el tercer grau penitenciari i només han d'anar a la presó a dormir. El problema, segons l'estudi, és com es gestiona la relació entre les penades i els seus fills en el cas de les dones que estan ingressades en un centre penitenciari.

"Cal adaptar les presons a les necessitats de les dones", assegura el president del CICAC, Julio J. Naveira. Una de les mancances detectades per l'estudi és que els locutoris i les sales del vis-a-vis familiar de les presons no estan pensats per a infants. A més, la majoria de mares acaben ingressades en centres que es troben lluny d'on viu la criatura i per una comunicació de 20 minuts per intèrfon, els nens acaben fent un desplaçament d'entre 4 i 8 hores, en alguns dels casos. "El fet de tenir fills, especialment si són menors d'edat, hauria de ser un dels criteris prioritaris a tenir en compte per l'Administració de Justícia per decidir la destinació final d'una dona", conclou l'estudi.

Actualment existeix una unitat a Barcelona per a mares d'infants menors de tres anys, on de mitjana hi ha entre 12 i 15 nens que conviuen tot el dia amb la seva mare. "Són nens estimats, el problema és que als tres anys els separen", destaca Navarro.

Víctimes d'una situació prèvia de violència

La radiografia de les recluses de Catalunya també inclou un estudi fet pel departament de Justícia sobre les preses internades al centre penitenciari Brians 1 del 2014, que explica que un 44% de les recluses havien patit algun maltractament físic abans de complir condemna i de cometre un delicte, un 57% havien patit algun tipus de violència psicològica i un 24% havien sigut víctimes d'abusos sexuals.

L'informe de la UAB i el CICAC destaca l'especial "vulnerabilitat" de les dones en aquest sentit i aposta també per programes específics que abordin la violència masclista i els abusos.

stats