Tots els estudis que desmenteixen Ayuso i demostren que la contaminació sí que mata

Mig segle d'evidència científica demostra els riscos de la pol·lució fins i tot en nivells menys elevats però sostinguda en el temps

El vincle entre l'exposició a la contaminació i l'augment de la mortalitat està més que demostrat per estudis científics de tot el món al llarg de les últimes dècades. Per això, els investigadors es van posar les mans al cap davant les paraules de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso,  en què negava que la pol·lució atmosfèrica pugui provocar un desenllaç fatal: "Ningú ha mort d'això. No vull que es generi una alarma de salut pública perquè no existeix. Madrid és una de les ciutats amb més longevitat del món", va dir en una entrevista a Cadena SER.

La primera constatació que la contaminació va associada a la mortalitat data de finals dels anys 50: "Va ser a Londres, quan una caiguda brusca de les temperatures va propiciar un pic de contaminació que va fer que els metges observessin un augment d'hospitalitzacions i de morts", explica la investigadora d'INSERM i d'ISGlobal Bénédicte Jacquemin. Des d'aleshores, organismes internacionals com l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i equips científics de tot el món han contribuït a una "evidència científica de qualitat molt alta".

En els últims 30 anys, segons la investigadora, s'ha demostrat que els efectes de la pol·lució de l'aire existeixen també quan hi ha "exposicions de llarga durada encara que els nivells de contaminació siguin més baixos". La mortalitat és "la punta de l'iceberg" d'una amenaça que té incidència en moltes malalties, algunes de caràcter crònic –com les respiratòries o cardiovasculars– que, a més a més, "són la càrrega més gran per al sistema sanitari", afegeix.

Aquests són alguns dels estudis recents que desmunten les paraules d'Ayuso.

1.400.000 morts a Europa

Segons l'últim informe de l'Agència Europea del Medi Ambient (AEMA), només a Espanya el 2015 van morir 38.600 persones de manera prematura per l'exposició a diversos gasos contaminants i partícules. A tot Europa, la xifra s'eleva a 483.400 persones només l'any 2015. "La contaminació atmosfèrica és un assassí invisible", va afirmar Hans Bruyninckx, director executiu de l'AEMA. Aquest organisme va calcular que es produeixen unes 400.000 morts prematures a l'any causades per la contaminació generada pels mateixos humans.

2. Més mortalitat que amb el tabac

Uns mesos més tard, el European Heart Journal va duplicar les estimacions fetes fins aleshores i va concloure que cada any moren 800.000 europeus per la contaminació de l'aire. Si el tabac causa 7 milions de morts anuals, aquesta publicació assegurava que la contaminació en causava 8,8, quan fins no fa gaire eren 4,5 milions a l'any. 

3. Mig milió de nens moren cada any per la contaminació

Els infants són un dels col·lectius més vulnerables a la contaminació. Més de 570.000 nens moren cada any al món a causa de malalties respiratòries relacionades amb la contaminació de l'aire. És una de les dades més destacades de l'últim informe de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que es va presentar a Ginebra al final del 2018, en el marc de la primera Conferència Mundial sobre Contaminació de l'Aire i Salut. Era la primera vegada que l'OMS avaluava els efectes de la contaminació en els infants.

De fet, segons un altre estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), els més joves perden en conjunt fins a 125.000 anys de vida saludable –viure sense complicacions de salut– només a causa de la pol·lució. Els europeus de fins a 18 anys presenten malalties i discapacitats molt prematurament i, fins i tot, també moren en edats molt primerenques. Aquestes afeccions pediàtriques són conseqüència de les dinàmiques de les grans urbs europees –trànsit i indústria, principalment– i, per tant, de les molècules que contaminen l'aire.

4. 351 morts per la contaminació en un any a Barcelona

L'any 2018 van morir, almenys, 351 persones per culpa de la contaminació a Barcelona, segons les dades presentades al setembre per l'Agència de Salut Pública. Aquestes morts, que són una estimació, s'haurien produït per un excés de partícules PM2,5 (les que genera el trànsit) i la xifra es manté en aquest nivell els últims anys. Tots els barcelonins estan afectats per aquesta amenaça, però sobretot "els que viuen en zones on hi ha més trànsit com l'Eixample", segons va advertir Carme Borrell, gerent de l'Agència de Salut Pública. Durant el període 2010-2018, el nombre de persones mortes que es calcula que hi ha hagut a Barcelona per culpa de la contaminació és de 3.749.

En relació amb això, l'ISGlobal va afirmar que si es desplegués el mapa inicial de les superilles de Barcelona, amb 503 àrees pacificades, s'evitarien unes 667 morts prematures cada any a la ciutat.

Ningú controla la contaminació que respirem a l’escola o a l’oficina

5. La contaminació causa una quarta part de les malalties i morts al món

Un 25% de les malalties i morts que es produeixen al món tenen com a causa "condicions ambientals deficients que es poden modificar". És una de les conclusions del nou informe de l'ONU Perspectives del Medi Ambient Mundial (conegut com a GEO en anglès), publicat el març d'aquest any durant la quarta sessió de l'Assemblea Mediambiental de l'ONU, UNEA-4, a Nairobi.

La contaminació de l'aire és, de fet, el principal factor ambiental que contribueix a la mortalitat humana, amb una incidència especial entre la gent gran, els nens i els malalts o pobres, perquè dispara condicions mèdiques preexistents. I es preveu que continuï causant "milions de morts prematures les dècades vinents". A escala mundial, les pèrdues anuals en matèria de benestar ocasionades per la contaminació de l'aire es calculen en 5.000 milions de dòlars.

6. El CSIC també respon a Ayuso amb una anàlisi de 652 ciutats

El Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), el principal organisme públic d'investigació a l'Estat, ha aprofitat l'avinentesa per difondre un estudi internacional que confirma la relació entre la contaminació i el risc de mortalitat. En un apunt a Twitter en què rescata un informe publicat a l'estiu, recorda que una anàlisi de 652 ciutats "mostra un risc més alt de mortalitat a causa de l'exposició, fins i tot en petites concentracions, de contaminació de l'aire urbà".

Un pols entre Madrid i Barcelona

L'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, ha titllat "d'enganyifa" la zona de baixes emissions de Barcelona i ha assegurat que és "molt menys restrictiva" que Madrid Central. Ha criticat que es permeti la circulació a alguns vehicles o que es concedeixen permisos en dies puntuals als conductors de vehicles sense etiqueta ambiental. Per contra, ha venut Madrid Central i l'estratègia de mobilitat ambiental de la capital espanyola com la solució per respondre una de les "principals preocupacions" dels ciutadans.

L'alcaldessa de Barcelona no ha trigat a replicar les paraules del seu homòleg a Madrid. "Diu l'alcalde de Madrid que vol impulsar una ZBE més ambiciosa que la de Barcelona? Aquesta és una competició que val la pena: a veure qui redueix més la contaminació!", ha dit Ada Colau a través de Twitter, on també ha fet referència a les declaracions de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que va negar que es produïssin morts per contaminació. "Digui el que digui Ayuso, no hi ha marge per al negacionisme", ha dit l'alcaldessa de Barcelona en una altra piulada.

De fet, les paraule

De fet, les paraules d'Ayuso també han rebut crítiques de dos ministres del govern del PSOE en funcions. La ministra de Sanitat, Luisa Carcedo, ha dit: "Tots patim els efectes del canvi climàtic en la nostra vida diària". I el ministre de Ciència, Pedro Duque, ha advertit que les polítiques públiques han d'estar "sempre basades en les certeses que només dona la ciència".

Des de les entitats ecologistes també han criticat les paraules d'Ayuso, a qui han qualificat d'"irresponsable". "Això és gravíssim", han assegurat, i han lamentat que el PP i Ciutadans hagin frenat el desplegament de Madrid Central, l'àrea de baixes emissions del centre de la capital espanyola que havia impulsat el govern anterior, amb Manuela Carmena al capdavant.