"Et paren i et diuen que t'assembles a un delinqüent": així són les rodes de reconeixement

BarcelonaTothom en deu haver vist alguna vegada en alguna pel·lícula o sèrie. Cinc persones dretes amb un cartell del número que els pertoca. Miren endavant, cap a un mirall que en el fons és transparent. A l'altra banda hi ha la víctima d'un delicte, la policia, un jutge i els advocats. Una veu va dient: que s'acosti el número u, que s'acosti el número dos, i així successivament. Un cop ho han fet tots, la víctima pot tornar a demanar que algú s'acosti un altre cop. Així fins que reconeix (o no) el presumpte autor del delicte que ha patit. A les pel·lícules, el delinqüent sempre torna a aparèixer alguna vegada a la pantalla, però de les altres quatre persones no se'n sap res més. Són figurants. A la vida real, en el fons, això també és així. Però d'on els treuen, els extres?

Les rodes de reconeixement sempre les autoritza un jutge, i és amb la seva llum verda que s'activen els Mossos d'Esquadra. Saben com és el presumpte autor del delicte perquè el tenen identificat i a vegades fins i tot detingut, i és tan fàcil, apunten fonts policials, com buscar persones que s'hi assemblin. La gran majoria de vegades els treuen dels calabossos o de les presons, però altres cops toca buscar-los a fora. Normalment, els encarregats de fer-ho són les patrulles de seguretat ciutadana.

Tenen certes directrius: ros, ulls foscos, alt o corpulent. Tot patrullant poden identificar algú que els quadri amb el que els han demanat. "Em van parar i em van dir: «T'assembles molt a un delinqüent»", explica el Jordi. Recorda que es va posar nerviós i que quan li van dir que es tractava de participar en una roda de reconeixement es va calmar. En el seu cas, li van comentar si podia acompanyar-los aquell mateix moment, que ho necessitaven ja, i ell va dir que no. No hi van insistir.

Sobre el paper, però, és obligatori fer-ho. Ho ordena un jutge i negar-s'hi podria representar una multa per desobediència. Al Gerard, per exemple, li van dir clarament que era una "obligació ciutadana". Ell havia quedat per esmorzar i va passar per davant dels jutjats de Girona. Allà, una agent dels Mossos que vigilava la porta li va demanar el DNI i li va dir que havia de participar en una roda de reconeixement al cap d'una hora i mitja. Va esmorzar i va tornar als jutjats, on el van fer entrar en una sala amb quatre persones més. Al cap d'uns minuts, va entrar l'acusat. El va sorprendre que no s'assemblaven gens, només perquè devien tenir la mateixa edat. No sempre es diu, però aquell cop la policia li va comentar que es tractava d'un robatori d'un mòbil. La víctima va reconèixer ràpidament el presumpte lladre i el Gerard va poder marxar.

Normalment, segons fonts jurídiques, les sales de reconeixement, que estan als mateixos jutjats, estan dividides en dues parts: en una s'hi situen els figurants i l'acusat amb uns números al darrere; al mig hi ha una paret i un vidre, i a l'altra banda hi ha el jutge, els advocats i la víctima. Ells miren a través d'un vidre que, com a les pel·lícules, des de l'altra banda de la paret es veu com un mirall.

El Pau ho va viure d'una manera més innovadora. Caminava pel carrer i una patrulla el va parar. "Em vaig cagar", admet. Li van comentar que la setmana següent hi havia una roda de reconeixement i que donava el perfil. Va signar un paper amb les seves dades: "Volia viure l'experiència", diu, tot i que afegeix que la policia li va comentar que era voluntari. Al cap d'uns dies entrava en una sala dels jutjats amb quatre homes més. No hi havia un mirall transparent, sinó que la víctima era a Madrid i veia els sospitosos per videoconferència. Com al Gerard, el va sorprendre que no s'assemblava gaire a l'acusat: "Els voluntaris érem alts, cabells negres, alguns amb una mica de barba. L'acusat tenia els cabells llargs i anava afaitat", narra. Tot i les diferències visuals, a ell i a l'acusat la víctima els va demanar que es tornessin a acostar. Diu que fins llavors estava més tranquil, però en aquell moment va pensar "ostres". El reconeixement es va acabar i no en va saber res més.

A més, abans d'anar-hi no li van donar cap indicació: ni com havia d'anar vestit ni si es podia tallar els cabells uns dies abans o si podia treure's la barba. I tampoc sabia de quin tipus de delicte es tractava. Només li van donar un justificant per les hores que s'havia absentat de la feina. Participar en aquest tipus de rodes no té cap retribució econòmica. Una altra testimoni explica que ella estava fent una cigarreta a fora la feina i també la va parar una patrulla perquè s'assemblava a una acusada. Li van dir que havia d'anar al jutjat un dia concret, però en el seu cas es va acabar suspenent.

Menors i acusats

Les rodes de reconeixement estan regulades per la llei d’enjudiciament criminal (Lecrim), que a l’article 369 recull que els figurants han de tenir “circumstàncies exteriors semblants”. I també n'hi ha de menors, que la família ha d'autoritzar. De fet, ara fa una mica menys d'un any va haver-hi una polèmica relacionada amb això: a Santa Coloma de Gramenet, uns mossos van parar un menor de 15 anys i li van dir que se l'havien d'emportar a una roda de reconeixement, que era obligatori. Va enviar un missatge a la família i se'l van endur.

De casos n'hi ha de tota mena; fins i tot un figurant es va enfrontar a una pena de 14 anys de presó per una falsa identificació. Va passar el 2020 a Girona. Tres germans estaven acusats d'agressió sexual i la policia va proposar a un quart germà que també fos present a la roda de reconeixement. Les víctimes el van identificar "sense gènere de dubte" com un dels autors, i va estar un mes en presó preventiva. Finalment el van absoldre perquè fins a sis testimonis el situaven en un lloc diferent dels fets. Sigui com sigui, la història no és sempre la d'un cotxe patrulla que para una persona pel carrer perquè s'assembla a un delinqüent. Fonts consultades apunten que a vegades, si són perfils molt característics, els Mossos tenen certes persones en agenda. Amb una trucada, s'estalvien patrullar i patrullar fins a trobar el doble d'algú. I també hi ha hagut casos de funcionaris judicials que passaven per allà i els han demanat que ho fessin.