“No tinc por, estic tranquil, la meva dona ha deixat de patir”

Ángel Hernández, que va ajudar a morir a la seva parella, troba suports en la lluita per despenalitzar l’eutanàsia

Ángel Hernández ja és a casa. Després de passar les primeres hores del dol per la mort de la seva dona en una cel·la, ahir assegurava que se sent en pau. Ell la va ajudar a morir, tal com ella li havia demanat, després de tres dècades patint una esclerosi múltiple. Hernández va reconèixer els fets davant del jutge i ara s’exposa a fins a sis anys de presó per un delicte de cooperació en el suïcidi perquè l’eutanàsia no està permesa a Espanya. En una trobada amb els mitjans a casa seva va assegurar que no té por i que està “tranquil” perquè ara la seva dona, María José Carrasco, “ha deixat de patir”.

El primer detingut per eutanàsia reobre el debat de la mort digna

La detenció d’Hernández, però, ha reobert el debat sobre la necessitat d’aprovar una llei que despenalitzi l’eutanàsia a Espanya, una qüestió que ha quedat paralitzada al Congrés per l’avançament electoral. “Si us dono entrevistes no és per mi, ni per la meva dona, perquè ja ha mort, sinó pel que ha quedat i pel que queda, per la gent que està en la mateixa situació que la meva dona”, va insistir ahir en una roda de premsa a casa seva, a Madrid. Hernández advoca perquè la discussió sobre l’eutanàsia com a dret individual es traslladi a l’àmbit polític mentre es desperta el debat entre experts, testimonis i ciutadania.

Consens polític urgent

Sota el crit “Volem llibertat per al nostre final”, centenars de persones van concentrar-se davant d’institucions judicials d’arreu de l’Estat per reclamar la modificació de l’article 143 del Codi Penal, que castiga l’eutanàsia i el suïcidi assistit. A Barcelona, la presidenta de la plataforma Dret a Morir Dignament a Catalunya, Isabel Alonso Dávila, va insistir en la necessitat de traslladar el debat social al Congrés i va instar els partits polítics a actuar amb urgència: “No podem esperar més. Els partits polítics s’han de posar d’acord, fer una proposta unitària i pensar en el dolor i la llibertat dels ciutadans”.

El consens de la societat entorn d’aquesta qüestió és ampli. A Catalunya més del 70% de la població defensa que es pugui recórrer a l’eutanàsia si es pateix una malaltia que en poc temps condueix a la mort, segons dades del 2018 del Centre d’Estudis d’Opinió. Més de 100.000 persones a tot l’Estat han signat la petició que demana a la fiscalia que no presenti càrrecs contra Miguel Hernández. L’impulsor de la petició és el metge Marcos Hormann, el primer condemnat per eutanàsia a Espanya, un delicte que li va comportar un any de presó el 2005.

L’eutanàsia va planar en els debats del Congrés l’any passat quan el Partit Socialista va presentar la proposició de llei que permetria modificar la legislació penal i així regular l’eutanàsia i el suïcidi assistit. La tramitació, però, es va allargar a causa de les esmenes del Partit Popular i Ciutadans, i la llei no va aconseguir veure la llum abans que s’acabés la legislatura.

La consellera de Salut, Alba Vergés, va instar ahir el govern espanyol a reactivar el debat de manera “urgent”. Va exigir que les majories al Congrés no topin amb el dret de les persones a una mort digna. La ministra de Sanitat, María Luisa Carcedo, va defensar el “dret exclusiu de la persona” de posar fi a la seva vida en cas de patir una malaltia sense cura o en fase terminal . Va recordar que “es tracta de defensar els drets i les llibertats individuals” sense que hi intervinguin “criteris religiosos, morals, mèdics o judicials”.

Un dret legítim

La jurista especialitzada en bioètica Núria Terribas afirma que la despenalització de l’eutanàsia reconeix “el dret legítim de l’individu, com a titular de la seva pròpia vida, de voler determinar quan hi posa punt final i a qui demana ajuda”. Remarca que la regulació convertiria una “prohibició” en una “opció” i afirma que la clau és en les garanties que inclogui la llei i que permetin “un procés pautat i regulat”. Per fer-ho, Terribas planteja una novetat que encara no han aplicat altres països: l’autorització prèvia d’eutanàsia. “S’han de poder analitzar els requisits de cada cas abans que es porti a terme”, assegura Terribas, que s’inclina així per un model que “inspiri confiança a la ciutadania”.

Els bisbes van irrompre ahir també en el debat després de la detenció d’Hernández. “No penso, Déu me’n guard, en la presó per a ningú, però sí en la necessitat, des de la radical defensa de la vida”, de donar suport a qualsevol decisió que eviti “que la mort sigui la solució dels problemes”, va defensar el secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Luis Argüello, que es va mostrar en desacord amb el suïcidi assistit.

Bèlgica i Holanda són alguns dels països que han incorporat l’eutanàsia en la seva legislació. Cada model, però, té les seves particularitats. La pràctica en menors, el patiment psicològic o la caducitat de l’aprovació de la persona demandant són alguns punts que encara no tenen un consens entre països. Terribas aposta per integrar les experiències internacionals en un nou model que “les millori”. “Ja que anem al darrere pel que fa a iniciativa, el que hem de fer és extremar aquells aspectes que són febles en altres països”, apunta la jurista mentre recorda la necessitat de traslladar el tema a l’esfera política: “La pilota és a la seva teulada”.