Coronavirus

L’explosió dels contagis entre els joves ofega els CAP

Els casos de covid entre els menors de 34 anys gairebé es tripliquen a Barcelona en quinze dies

4 min
Joves fent cua a l'annex del CAP Gòtic de Barcelona.

BarcelonaL’explosió de contagis de covid entre els més joves posa els centres d’atenció primària (CAP) contra les cordes. Amb bona part de la població vulnerable vacunada, els hospitals i en especial les UCI s’han anat descongestionant i ara la que ofega els ambulatoris és sobretot la càrrega de malalts d’entre 15 i 30 anys, sense vacunar i amb infeccions lleus. Les dades són impactants: en quinze dies el nombre de positius que es diagnostiquen a Catalunya amb tests d’antígens –la prova que fan els CAP davant d’un cas sospitós– s’ha multiplicat per deu i només aquesta setmana s’han detectat 8.354 infeccions. Alguns dels nous casos també corresponen a turistes i la previsió és que la incidència continuï a l’alça.

Les professionals sanitàries consultades per l’ARA avisen que el futur més immediat s’albira insostenible i fan una crida a la responsabilitat ciutadana alhora que reclamen ajuda a les autoritats: calen més mans i més espais per fer front a l’auge de contagis, diuen. “La prioritat és la campanya de vacunació perquè estem convençuts que és l’única via per sortir de la pandèmia. Però els que vacunem, els que diagnostiquem i els que atenem els pacients crònics som els mateixos. Si continuen augmentant els casos no podrem arribar a tot”, lamenta la secretària de la Societat Catalana de Medicina Familiar (Camfic) i metge al Servei d’Atenció Primària (SAP) Muntanya - Dreta de Barcelona, Iris Alarcón. De fet, Barcelona és el principal focus de contagi del país, sobretot els districtes de Sarrià-Sant Gervasi i l’Eixample. 

Segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), en dues setmanes quasi s’han triplicat els casos de covid a la ciutat: si el 13 de juny es van identificar 832 positius, dimecres la xifra s’enfilava ja fins als 2.235. Són unes dades similars a les del desembre i el febrer, quan la vacunació encara no estava del tot desplegada. “Feia dies que tornàvem a veure un degoteig de positius, però aquesta setmana és una bogeria”, afirma Antonia Raya, infermera al CAP Raval Nord, que lamenta que, ara que es tornaven a reprendre les visites presencials i que la primària anava "recuperant la seva essència", aquesta allau l'ha "tombat anímicament".

L’augment de casos coincideix amb Sant Joan, si bé encara és aviat per atribuir-lo a la revetlla. “I tampoc no ens esperàvem un augment tan espectacular, ni tan sols perquè es relaxessin les restriccions. Tots ens hem cuidat durant molts mesos, també els joves, i ara hi havia il·lusió. Ens ha agafat a contrapeu”, afegeix Alarcón, que planteja que podria deure's en part a la variant delta, més contagiosa.

Pràcticament en tots els CAP barcelonins, centenars de persones es fan diàriament una prova diagnòstica i aproximadament un 10% donen positiu. El mateix conseller de Salut, Josep Maria Argimon, admetia durant la seva primera comissió al Parlament que la situació és “preocupant”. Dimecres, va exemplificar, es van haver de redistribuir pacients que feien cua al CAP Gòtic a altres ambulatoris perquè l’espera excedia les dues hores. "Estem donant el màxim, com hem fet tota la pandèmia, i ho continuarem fent, però sí que demanem que ens ajudeu sent prudents", diu Alarcón.

Problemes de rastreig

La majoria dels malalts que atén la primària tenen símptomes lleus, però Raya recorda que fer-los proves i monitorar els que temen que puguin fer complicacions és una feina lenta. I si cada dia arriben més contagiats, també hi ha més risc que els malalts joves entrin als hospitals. “Això que estem vivint és una onada en tota regla”, avisa. Hi coincideix Alarcón, que diu que ningú està exempt que un covid agut es compliqui: “De les deu persones de menys de 40 anys que vaig visitar ahir, dos tenien pneumònies”.

Fa mesos que els professionals sanitaris, especialment les infermeres, doblen torns per vacunar i ara temen que la primària agonitzi durant les setmanes que triguin a fer efecte les vacunes entre els joves. “Com que no sembla greu i els pacients que ens arriben són joves i sans, hi ha la sensació que podem aguantar-ho a pols. I no, necessitem recursos com els que es van posar als hospitals quan patien allaus”, reivindica Raya, que insisteix: “El foc que cal apagar crema a la primària i si no tallem les cadenes veurem joves a les UCI”.

Joves fent cua a l'annex del CAP Raval Nord.

De fet, un altre dels grans esculls a què s’enfronta ara la primària és que ara hi ha molts més contactes per positius que abans. “Estem veient fins a cinc contactes i això és molta feina de seguiment, de comprovacions, de proves”, afirma Alarcón. “I a sobre tenim problemes de rastreig: els positius no ens donen els contactes fins passats cinc dies, l’allau de proves està congestionant els laboratoris i els serveis de Salut Pública estan col·lapsats”, planteja Raya. 

Els positius entre els joves no només els afecten a ells mateixos, sinó que poden afectar els seus convivents. Encara hi ha molta població vulnerable (la franja dels 60 als 69 anys) o amb més risc d’hospitalitzar (dels 40 als 59 anys) que no han completat la pauta de vacunació –només el 37% dels catalans estan totalment immunitzats– i si s'infecten poden emmalaltir greument. A més, assenyala Alarcón, als joves també els hauria de preocupar el covid persistent, que és molt incapacitant després del contagi encara que la persona tingui pocs símptomes durant la infecció.

stats