DESIGUALTAT

Les extraescolars obren una bretxa social entre els infants

Els educadors demanen més oferta pública per igualar les oportunitats

De ser complementàries a ser part del currículum personal i laboral. Les activitats extraescolars han fet els últims anys un salt qualitatiu i quantitatiu que les ha convertit en una part important i determinant en l’aprenentatge dels infants. “Abans s’aprenien coses socialment o educativament poc importants, però han anat mutant els últims anys i ara són part del currículum escolar, vital i professional dels alumnes”, indica el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, que alerta de la “gravíssima” bretxa social que han obert.

“Hi ha una desigualtat alarmant en les activitats extraescolars. Al 60% de les famílies els costa arribar a final de mes i no poden pagar els preus altíssims que solen tenir. Hi ha nens que fan moltes activitats i d’altres que no en fan cap. Hem d’assumir que l’aprenentatge extraescolar és un dret educatiu emergent”, subratlla. De fet, segons el professor de la UdG especialitzat en temps de lleure Josep Soler, les “desigualtats més grans entre els alumnes no es donen dins l’escola, sinó fora, en aquests espais extracurriculars”. Per això els experts reclamen que s’estableixi una política de preus públics o de beques per garantir l’equitat d’oportunitats i d’accés a coneixements entre tots els alumnes.

Un estudi nord-americà recent, elaborat per Expanded Schools, conclou que un alumne de classe mitjana rep 6.000 hores més d’aprenentatge que un estudiant de classe baixa, i la majoria d’aquests coneixements extres s’adquireixen fora de l’horari escolar, és a dir, a les activitats del migdia o el vespre o als casals d’estiu. “Fa temps que va canviar el currículum escolar i es va apostar més per l’aprenentatge de competències i no tant pels continguts, perquè és important que els alumnes desenvolupin aspectes emocionals, relacionals, la manera de comunicar-se, la creativitat… I és en les activitats extraescolars quan es facilita més l’adquisició d’aquestes competències”, indica la directora del Casal dels Infants de Salt, Mònica Gibanel.

La desigualtat en el lleure

Precisament aquesta entitat desenvolupa diferents projectes per facilitar una oferta lúdica i formativa fora de l’escola a les famílies amb rendes més baixes o en risc d’exclusió social. Per a Gibanel, també és clara la manca d’igualtat d’oportunitats entre uns infants i uns altres: “Les famílies amb què treballem no es poden permetre cap activitat pel cost econòmic. I totes les famílies haurien de poder escollir lliurament quines activitats fan els seus fills, si una o tres, si futbol, música o classes de reforç. Però aquesta llibertat no existeix perquè l’elecció està condicionada pels diners”.

En aquest sentit, el professor de la UdG assenyala que hi ha una diferència “abismal” entre determinades zones, barris i perfils de població. “Uns tenen un seguiment educatiu a través de professors de reforç, fan diferents activitats que els fan descobrir vocacions, talents, capacitats... D’altres, en canvi, només tenen el carrer i cap suport. I mentre uns a l’estiu marxen un mes a un altre país per aprendre una llengua i una cultura, els altres juguen en un descampat”. “I aquestes diferències, amb el pas dels anys, acabaran marcant els resultats acadèmics i laborals d’uns i altres”, adverteix. De fet, tant Soler com el director de la Fundació Bofill ressalten que hi ha “més segregació escolar durant les hores de lleure que dins de les escoles”. “Els nens que van a l’acadèmia d’anglès o de música es trobaran amb un tipus de famílies molt homogènies perquè el preu és una barrera”, recalca Palacín.

Per a aquestes raons, tant Palacín com Soler i Gibanel reclamen que s’ampliï l’oferta pública d’activitats extraescolars: “S’ha de lluitar per una política de garanties, amb preus públics o beques, i per una política de barreja, perquè tots els infants tinguin l’experiència de jugar i compartir amb altres nens del barri”. La directora del Casal dels Infants lamenta que les convocatòries d’ajuts per a entitats i AMPAs per fer extraescolars “són les mateixes d’abans del 2012, quan el cost de vida és més alt”. “Si convenim que aquests aprenentatges són claus, l’administració hauria de garantir una oferta pública més amplia que faci real la igualtat d’oportunitats entre tots els alumnes, independentment dels seus ingressos”, subratlla .

Més continguts de