Una família amb dos menors dorm al local ocupat Casa Cadis
Han passat deu nits en un caixer i ara conviuen amb 12 sensellar més
BarcelonaEl Mark té 14 anys i aquest mes en farà 15, la Miroslava en té 13 i l’Aleksander ja n’ha fet 21. Són tres germans ucraïnesos que han dormit amb els seus pares, la Julia i l’Oleksandr, per tercera nit a la Casa Cadis, un espai abandonat i ocupat fa un mes per persones sense llar al carrer Sardenya, prop de la Sagrada Família, autogestionat pels residents, que es reparteixen tasques com la cuina o la rehabilitació i manteniment de l’espai.
En el moment de l’entrevista els pares han marxat al consolat a fer-se els documents que els han robat, de manera que són els fills els que expliquen que provenen de Donetsk i que van fugir de la guerra, primer a Polònia i, després de ser expulsats, a Barcelona, ara fa un any i mig. El fill gran i el pare han treballat durant temporades a la construcció, prou temps per pagar diversos lloguers fins fa deu dies. Havien perdut la feina uns mesos abans, van deixar de pagar el lloguer i els van fer fora fa 13 dies.
Al Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), de l’Ajuntament, no els van donar solucions, i la família va dormir deu dies al carrer, alguna nit en caixers, com mostra un vídeo gravat per la mare. Ho explica i ensenya la gravació al seu Twitter l’activista sense sostre Lagarder, que va decidir ocupar la Casa Cadis fa un mes. Després de trobar-los al carrer, Lagarder va acompanyar la família al CUESB en una segona visita en la qual els van concedir allotjament a un hotel per tres dies. Després d’això, es van quedar al carrer i Lagarder els va acollir a Casa Cadis.
Demanda d’asil rebutjada
A l’Ajuntament coneixen el cas i asseguren que en fan el “seguiment”. Fonts del consistori expliquen que la família “està sent atesa des del juliol del 2017 pels equips de SAIER (Servei d’atenció a immigrants, emigrants i refugiats) i la Creu Roja” i que durant aquest temps “han rebut diverses ajudes”, entre les quals un allotjament durant 11 mesos a càrrec del pressupost municipal. “L’acompanyament ha sigut complicat per les reticències dels adults a seguir el pla de treball”, afegeixen. També els van assessorar amb la sol·licitud d’asil que va ser denegada el juny de 2018. L’Ajuntament recorda que al SAIER atén cada dia més de 200 persones, la majoria famílies d’immigrants o refugiats, “tot i no tenir competències en immigració”. L’Estat, que en té les competències, va concedir només 270 de les 3.025 peticions d’asil que va rebre l’any 2017, xifres de la Comissió d’Atenció al Refugiat.
D’altra banda, el consistori també ha avisat la Generalitat -de qui depèn la protecció de menors- sobre la situació de vulnerabilitat dels nens. Des del Govern recorden que només intervenen quan estan “desatesos” o un jutge retira la custòdia.
Els dos fills petits fa dies que no van a escola i el seu domini tant del català com de l’espanyol no correspon al de nens que porten més d’un any estudiant a Catalunya. La Miroslava passa moltes hores al llit i “gairebé no menja”, explica el Lagarder. Els dos nois busquen solucions per dutxar-se després de dies sense fer-ho. Un parell de voluntàries els expliquen que hi ha centres de dia on es poden dutxar.
Diversos veïns fan donatius al local. En Lagarder, activista romanès que ha decidit viure amb els sensesostre per reivindicar els seus drets, mostra un rebost ple de menjar i una habitació amb molta roba, resultat de donacions. També les obres en curs que fan ells mateixos per reformar uns lavabos fins ara, diu, “destrossats”. En Manolo, un pensionista català que hi viu, és el que entén més d’obres, però no vol parlar. Encara hi ha goteres. “Estava tot ple de porqueria”, explica Lagarder sobre un edifici que porta anys desocupat i que és copropietat de l’Ajuntament de Cadis i d’un banc.
Entre els habitants que entren i surten hi ha el Baba, un jamaicà que fa de cuiner cada dia per als altres al local okupa i que explica que acaba de penjar una cançó seva a YouTube. El Mounir, marroquí de 21 anys, només porta tres mesos a Barcelona i no se’n surt amb l’idioma. I així fins a dotze persones, 17 comptant-hi la família ucraïnesa, i una llista d’espera, segons el Lagarder, de 58 que volen entrar-hi a viure.
