Un fàrmac per reactivar el sistema immunitari dels pacients amb càncers agressius

BarcelonaEl sistema immunitari s'activa quan detecta una amenaça: els organismes forans o les alteracions cel·lulars, com passa amb el càncer, encenen les alarmes bioquímiques del cos per tal que les cèl·lules immunitàries es dirigeixin al focus problemàtic i el sufoquin. Hi ha tumors com els de cervell, d'ovari, de pàncrees i de pulmó, però, que tenen uns nivells disparats de LIF, la citocina responsable de la comunicació cel·lular. Aquesta descompensació ofega el crit de socors de l'organisme i descontrola el creixement de les cèl·lules tumorals. Ara investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) han desenvolupat un fàrmac, l'MSC-1, que –segons preveuen– obrirà la porta als futurs tractaments d'alguns càncers agressius i amb pitjor pronòstic.

En concret, els recercadors han observat que la LIF inhibeix el gen CXCL9, el senyal que atreu les cèl·lules encarregades de la resposta immunitària. "Hem descobert que la LIF es comporta com un lladre: desactiva el sistema d'alarma perquè no arribin les cèl·lules del sistema immunitari, com si un lladre desactivés el sistema d'alarma d'un banc perquè no arribi la policia", exemplifica Joan Seoane, responsable del programa de recerca translacional del VHIO i director de l'estudi, publicat a la prestigiosa revista internacional 'Nature Communications'.

L'equip de Seoane conclou que la inhibició de la citocina, que és la causa del bloqueig del sistema immunitari, és una nova diana terapèutica. El fàrmac –un anticòs– intercepta la proteïna abans que trastoqui el sistema immunitari regular del pacient per redreçar la descompensació. Les cèl·lules, doncs, recuperen la capacitat d'atacar el tumor.

El bloqueig de la LIF podria sofisticar-se si es combina amb la teràpia anti-PD1, el tractament més utilitzat en oncologia, i generar una resposta antitumoral molt potent. En models animals els dos fàrmacs no només són capaços d'aturar el creixement del tumor, sinó també aconsegueixen que en alguns casos el tumor desaparegui. "Es genera memòria immunològica: el sistema immunitari, d'alguna manera 'recorda' el tumor, que no torna a aparèixer encara que s'hi introdueixin més cèl·lules tumorals", assenyalen Monica Pascual-García i Ester Bonfill, les dues primeres signants de l'estudi, del grup d'expressió gènica i càncer del VHIO.

L'''spin-off' del VHIO, Mosaic Biomedicals, ha estat l'encarregada de descobrir, desenvolupar i dissenyar l'MSC-1. El fàrmac l'ha finançat principalment l'European Research Council, així com l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), la Fundació FERO i el Programa Integral d'Immunoteràpia i Immunologia (CAIMI, en anglès) de la Fundació BBVA.

Després de superar les fases preclíniques amb èxit, ja està en marxa en fase clínica –s'ha vist que no és tòxic– a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, al Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York i al Princess Margaret de Toronto. A l'assaig ja participen 41 pacients. L'equip de Seoane, però, demana prudència i adverteix que si bé el descobriment és molt important "encara falten alguns anys" -quatre o cinc, segons les primeres estimacions- perquè el tractament arribi de forma generalitzada.

Proteïna crucial

La presència de la LIF no es detecta en tots els tumors, però sí que hi ha una relació molt estreta entre uns alts nivells de la proteïna i els càncers més agressius i amb pitjor pronòstic. Els investigadors calculen que aproximadament un 50% dels gliobastomes –càncers cerebrals–, un 60% dels de pàncrees, un 15% dels de pulmó i un 30% dels d'ovari la presenten.

Aquesta citocina és essencial per als cossos humans, sobretot en l'embriogènesi, la formació de l'embrió. L'investigador de l'Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) Joan Seoane explica que els mamífers necessiten que un ésser viu –el fill– s'integri en un altre ésser viu –la mare–: l'embrió, que té antígens del pare, s'ha d'implantar a l'úter i la LIF el protegeix, perquè no sigui rebutjat pel sistema immunitari de la gestant. "La proteïna LIF genera una immunosupressió [supressió de la resposta immunitària] local", precisa l'investigador.

El càncer s'aprofita d'aquest mecanisme de protecció per al seu propi benefici. De vegades la LIF protegeix el tumor del sistema immunitari del pacient de la mateixa manera que protegiria l'embrió i promou la proliferació de les cèl·lules mare tumorals, igual que ho fa amb les cèl·lules mare embrionàries. Els tumors segreguen nivells aberrants -"quan no toquen", resumeix Seoane- per protegir-se de la resposta immunològica. El nou fàrmac, però, aconsegueix parar-li els peus, eliminant els gens alterats, així com prevenir la metàstasi i protegir el pacient de les recaigudes.