LLENGUA

"El meu fill no és ‘mongòlic’ ni ‘subnormal’"

Diversos col·lectius demanen que s’actualitzin els diccionaris

Tot va començar arran d’unes declaracions que va fer Javier Nart, líder de Ciutadans al Parlament Europeu, durant un programa de televisió. Nart va referir-se a una escola per a infants amb síndrome de Down com una escola de “subnormals”. La Paloma, una editora amb una filla de 3 anys que va néixer amb aquesta afecció congènita, va sentir-lo des de casa, incrèdula. Va buscar la paraula al diccionari de la Real Academia Española i va trobar-se que, en realitat, Nart havia sigut correctíssim: segons el DRAE, subnormal no és un insult, i senzillament fa referència a “una persona que té una capacitat intel·lectual notablement inferior al normal”. “Aquest mot, per més que el senyor Nart es resisteixi a admetre-ho, té en l’ús comú un matís despectiu, que la RAE hauria de recollir”, es va dir la Paloma.

I aquí va començar la seva croada perquè els diccionaris actualitzin accepcions que han quedat antigues, com ara el fet que els termes mongolisme i mongòlic remetin a síndrome de Down. També reclama que aquesta condició deixi de definir-se a la versió online del diccionari com una malaltia. “Es tracta d’una alteració genètica que en ocasions -no sempre- duu associades algunes patologies. Aquesta entrada ja està corregida en la versió en paper del DRAE, però ara ha d’arreglar-se en la versió digital”, assenyala la Paloma. Aquestes accepcions estan presents també en l’actual edició del Diccionari de la llengua catalana. “El llenguatge és la nostra realitat, la modela, i per això les paraules importen i exigeixen reflexió, compromís i acció”, diu l’editora, que reivindica: “Els nens amb síndrome de Down no són malaltons. Tant ells com els seus pares necessitem desfer-nos d’aquest discurs de commiseració i llàstima”. “¿No es pot empatitzar amb una persona amb discapacitat sense generar pena? Una persona a qui se la tracta amb pena mai podrà integrar-se a la societat. Serà mirada amb amabilitat, però mai podrà veure’s al nostre nivell”, conclou.

Les entrades referents a discapacitats no són les úniques que generen polèmica en alguns diccionaris. Mots com femení encara es defineixen com a “dèbil”; fàcil es descriu com a “dit d’una dona”, i home públic es defineix com a “home que té presència i influx en la vida social”, mentre que una dona pública fa referència a “prostituta”.

Paraules homòfobes

Des de col·lectius gais ja s’han queixat diverses vegades de la presència de mots homòfobs al diccionari, un aspecte en el qual també s’han hagut de posar al dia. Així, el DRAE ja inclou que les paraules maricón i mariconada són termes vulgars i que s’utilitzen com un insult. Tot i que a la web encara no està actualitzat, la RAE canviarà també el significat de sodomita, que fins ara estava definit com “qui comet sodomia”, i que es substituirà per “aquell que practica sodomia” per fugir de la connotació negativa del verb cometre.

L’acadèmic director del DRAE, Pedro Álvarez de Miranda, afirmava recentment, al tancament de la nova edició del diccionari, que a la nova fornada hi seguirien havent “termes que irriten per feridors”, però que hi han de ser perquè segueixen circulant en la llengua. “Hem d’intentar no ferir la sensibilitat de ningú, però la lexicografia no pot deixar de banda la seva responsabilitat, que és consignar el que existeix en la llengua”, deia Álvarez. “El lexicògraf que recull al diccionari la paraula maricón no és homòfob. És una paraula que existeix”, concloïa. D’altres, com el terme femení relacionat als adjectius de “dèbil i fluixa”, desapareixen, perquè segons el director han deixat de ser “definicions veraces”.