Fins a quatre anys per enderrocar una construcció il·legal

BarcelonaAny 2003. L’Ajuntament de la Torre de Claramunt (Anoia) dona permís per transformar una finca agrícola no urbanitzable de més de 6.000 metres quadrats, la masia de Cal Tiquet, en un complex recreatiu amb diversos apartaments, una piscina, un bar, dos garatges i una zona de magatzems. Des d’un primer moment el projecte de Cal Tiquet es va considerar il·legal perquè s’aixecava sobre un terreny on estava prohibit construir-hi. Al cap d’uns anys, la Generalitat va ordenar enderrocar part de les finques, però després de diversos recursos el cas va acabar als tribunals. No va ser fins al 2016 que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va resoldre els diferents recursos i va ordenar la demolició de les noves construccions. A aquesta sentència se n’hi afegeix una altra de l’Audiència de Barcelona del 2018 que condemna l’alcalde que va firmar la llicència d’obres i els propietaris de la finca a 15 mesos de presó, i l’arquitecte municipal a 18 mesos de presó per prevaricació. A hores d’ara, tot i que la sentència és ferma, el complex recreatiu continua intacte.

El cas de Cal Tiquet és una de la desena de construccions declarades il·legals a la demarcació de Barcelona entre el 2015 i el 2018 que continuen sense enderrocar-se. El Codi Penal especifica que, per protegir el patrimoni mediambiental, els jutges podran acordar l’enderroc de les construccions per “restaurar en la mesura que sigui possible el patrimoni mediambiental que s’hagi fet malbé a causa de les noves edificacions”. En la seva memòria anual, a la qual ha accedit l’ARA, el fiscal delegat de Medi Ambient a Barcelona, Antoni Pelegrín, denuncia l’“enorme dificultat” de fer complir les ordres judicials d’enderroc i ho atribueix al col·lapse dels jutjats penals, que són els que han de dictar l’execució de la sentència perquè la demolició de la construcció es faci efectiva. Segons el fiscal, a la pràctica, una sentència que comporti un enderroc pot trigar anys a fer-se efectiva perquè “la sobrecàrrega de treball” que arrosseguen aquests jutjats fa endarrerir l’ordre per fer efectiva la demolició.

La sentència del complex recreatiu de Cal Tiquet és contundent respecte a la il·legalitat de la construcció. L’Audiència té clar que les obres que es van fer als terrenys no urbanitzables de la masia suposaven “sense cap mena de dubte” la creació de noves construccions que no tenien “cap mena de vincle” amb l’explotació agrícola i que “en canvi estaven clarament vinculades a un complex recreatiu”. Pel que fa a l’actuació municipal, aclareix que les llicències i permisos als propietaris es van concedir “prescindint absolutament de les normes procedimentals d’observança” i sense que la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona hi donés el vistiplau.

Tant en el cas de Cal Tiquet com en els altres procediments d’enderroc que continuen pendents, Pelegrín considera “imprescindible” que les demolicions es duguin a terme, per garantir la protecció del medi ambient en aquells terrenys declarats expressament no urbanitzables. Segons les dades recollides per a la memòria de la Fiscalia, l’any 2018 hi havia pendents onze ordres d’enderroc a les comarques barcelonines. Dues eren per a construccions que s’havien declarat il·legals el 2018, tres venien del 2017, quatre estaven encallades des del 2016 -entre les quals el complex recreatiu de Cal Tiquet- i dues més tenien l’ordre de demolició pendent des del 2015. El ministeri públic va fer el seguiment dels casos durant tot l’any, segons explica el delegat de Medi Ambient en la memòria: el desembre passat només s’havien dut a terme dues de les demolicions. En la resta de casos continuava sense haver-hi ordre d’execució.

Ocells electrocutats

Segons el balanç de la Fiscalia, entre el 2017 i el 2018 les investigacions per presumptes delictes contra el medi ambient a la demarcació de Barcelona van créixer un 51%, de 95 a 144. Un dels procediments que la Fiscalia va tramitar durant el 2018 i que afecta el conjunt de Catalunya és la investigació per ocells electrocutats en línies elèctriques. El Govern va comunicar a la Fiscalia que havia detectat un total de 539 punts negres de la xarxa elèctrica catalana on havien mort uns 600 ocells electrocutats entre el 2015 i el 2017. Les comarques més afectades són la Noguera i el Montsià.

Des de l’obertura de la investigació, els Agents Rurals comuniquen sistemàticament totes les deteccions de punts de la xarxa elèctrica on hi ha torres amb cables descoberts o que incompleixen la normativa i poden suposar un risc per a la fauna. Els avisos es traslladen a les empreses elèctriques. La Fiscalia explica que les concessionàries adopten les mesures de protecció necessàries “amb certa rapidesa” i corregeixen les mancances que puguin presentar les instal·lacions elèctriques per evitar l’electrocució de més ocells. Tot i així, la Fiscalia ha demanat més informació a la direcció general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat per saber si les mesures adoptades són suficients per garantir la protecció dels ocells.