DRETS HUMANS
Societat 21/10/2018

El fiscal demana “reflexionar” sobre la funció del CIE

Només un 30 per cent dels immigrants que passen pel centre de la Zona Franca acaben expulsats

Montse Riart
3 min
Immigrants mirant a través dels vidres de la porta del CIE de la Zona Franca.

BarcelonaEl Parlament, l’Ajuntament de Barcelona i les entitats que treballen en l’atenció als immigrants fa anys que reclamen tancar el Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona. A la seva reflexió s’hi afegeix ara la del Servei d’Estrangeria de la Fiscalia de Barcelona, que no posa en qüestió que el centre hagi de seguir operatiu -la Fiscalia defensa que sigui així-, però sí que reclama una “profunda reflexió” sobre la necessitat d’internar-hi determinats perfils d’immigrants, com per exemple els que arriben amb pastera a les costes espanyoles. Això, en vista de les dades de la memòria del 2017, en què el Servei d’Estrangeria constata que un 70% d’aquestes persones han acabat quedant en llibertat i només s’ha expulsat el 30% restant.

“Resulta cridaner i preocupant el percentatge tan baix d’expulsions realitzades en comparació amb el total d’ingressos”, conclou el fins ara delegat del Servei d’Estrangeria de Barcelona, el fiscal Fernando Rodríguez Rey -que recentment s’ha incorporat a la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l’Estat-. Rodríguez Rey constata en la seva memòria de l’any passat “la dificultat, si no la impossibilitat”, d’expulsar els immigrants que han acabat al CIE de la Zona Franca després de ser derivats per l’administració espanyola en arribar en pastera a les costes del sud de la Península. “Aquesta situació ha de donar pas a una profunda reflexió sobre si, en aquests casos, l’internament al CIE realment es correspon amb la veritable naturalesa i finalitat de la privació de la llibertat i d’aquests centres”, diu el fiscal en el seu informe del 2017, el més recent fet públic fins ara.

L’advocat del Centre per a la Defensa dels Drets Humans Irídia Andrés García Berrio explica que un 83% de les persones que passen per les instal·lacions de la Zona Franca de Barcelona han entrat a Espanya en pastera. García Berrio assegura que el problema és que en el conjunt d’Espanya no hi ha un “sistema d’acollida real” dels immigrants, i això provoca que s’acabi “improvisant” o que la gestió d’aquestes persones acabi caient en una sèrie d’“automatismes”. O bé se’ls deté i se’ls trasllada al CIE perquè no tenen papers o bé “se’ls treuen de sobre” per la saturació dels serveis que gestionen l’arribada de persones a la frontera sud de l’Estat.

Convivència “més problemàtica”

Segons les dades de la Fiscalia Provincial de Barcelona, només un 17% dels immigrants internats al CIE tenien antecedents policials per algun delicte. Aquesta “heterogeneïtat” de perfils i de situacions jurídiques, sumada a les diferents nacionalitats que conviuen a l’interior del CIE, fa que la fiscalia parli d’un “augment progressiu” de la conflictivitat entre interns i cap als funcionaris al centre. “La gestió de la convivència és cada vegada més problemàtica”, conclou Rey.

El fiscal delegat d’Estrangeria també alerta d’una “utilització” de les peticions d’asil i de protecció internacional per part de les persones que passen pel CIE per “obstaculitzar la seva expulsió”. En aquest sentit, Rey assegura que l’any passat es van presentar des del CIE de la Zona Franca 496 sol·licituds d’asil, de les quals només 66 tenien fonaments per poder-se tramitar.

Fa dos anys el CIE de la Zona Franca va estar tancat durant mesos per reformar les instal·lacions. Tot i constatar el “bon estat” del centre, la fiscalia detecta en la seva memòria una sèrie de “deficiències” que cal millorar. Es recomana la presència permanent al CIE d’intèrprets, i que s’ampliï la plantilla i l’horari de metges i infermers perquè també n’hi hagi de disponibles a les tardes i el cap de setmana. García Berrio n’hi afegeix d’altres: l’advocat posa l’accent en la necessitat de detectar de manera més àgil la presència de menors d’edat al CIE -l’any passat dotze dels joves que van passar per les instal·lacions de la Zona Franca tenien menys de 18 anys-, així com en la protecció dels drets fonamentals de les persones migrades a l’interior del centre. Tot i així, des d’Irídia s’assenyala que són solucions provisionals mentre el CIE es mantingui obert: l’entitat considera que hauria de deixar de funcionar, tal com van acordar el Parlament i l’Ajuntament.

stats