Francesc Coher: “L’elegància comença pels peus”

És un sastre de les sabates. Així es defineix Francesc Coher, sabater artesà. La seva especialitat és personalitzar sabates i transformar-les en unes de noves per adaptar-les a les nostres necessitats. Com fem amb un vestit o uns pantalons. Un ofici en què va començar als 18 anys quan tunejava les caçadores de pell, cinturons i braçalets per anar a concerts de rock i de heavy.

La teva especialitat és tunejar i personalitzar sabates.

Sí, en funció de les necessitats de salut o d’estètica i comoditat del client. Per exemple, una dona me n’acaba de portar unes perquè vol que li faci el mateix model d’unes sabates que ja no troba al mercat. O una altra vol que li tenyim les soles de vermell, com les sabates Christian Louboutin. I sempre que compra unes sabates ens les porta perquè l’hi tenyim. Això ens dóna molta feina, però es gasta 60 euros en lloc dels 500 o més que valen uns Louboutin.

Les sabates poden tenir una segona vida.

Si tens un bon fons d’armari de sabates, no cal estar contínuament comprant-ne. Pots reciclar les que tens i treure’n rendiment.

Quin tuneig demana la gent?

Tenyir les botes d’un altre color o tallar-les per fer-les botí. I a l’estiu obrim les sabates per fer-les sandàlies o arrodonim puntes. O adapto les sabates al peu de la persona perquè hi té algun problema.

S’arreglen més sabates per la crisi?

La reparació està bastant morta perquè qui porta unes sabates de 30 euros quan li dius que la reparació ja li costarà això... El que més faig jo són transformacions i restauracions de sabates.

¿La gent prefereix restaurar unes sabates que comprar-se’n unes de noves?

Et sorprendries del que la gent es gasta per restaurar i transformar. La gent s’ha cansat de portar el que porta tothom. Com més personalitzat, més satisfacció. S’ho fan al seu gust. Encara hi ha molta gent amb cultura i ganes de mantenir el sastre de les sabates. Per això funciono. Per exemple, una clienta m’ha demanat tenyir un bolso verd oliva. Li costarà 165 euros però aquest bolso només el tindrà ella.

Però per aquest preu se’n pot comprar un de nou.

Però no seria aquest, i aquest ja li fa servei. Hi ha molta gent que diu: “Per què llençar això si ja em va bé?” Això és el que ha portat la crisi: no llençar i no ser tan consumista.

Abans les sabates duraven molt. ¿Ara la gent les arregla o les canvia cada temporada?

Abans les sabates es feien molt bé i amb bons materials, i duraven anys. Ara moltes firmes usen bona pell però per a la sola fan servir goma barrejada amb aire, que es deteriora i es desfà; duren només de 4 a 6 anys. O utilitzen materials dolents, o sintètics, o hi posen un segell assegurant que és cuir quan és cartró premsat. En canvi, si s’utilitza pell bona, la sabata pot durar 10 o 15 anys. Però ara la gent compra sabates de 30 euros que duren una o dues temporades.

Què ha de tenir una bona sabata?

Una bona anatomia, una bona pell i una sola de cuir o microporosa que sigui transpirable perquè no suï el peu. Això és higiene per al cos. Moltes sabates porten plantilla de cartró o sola sintètica i és com anar calçat amb una bossa de plàstic. Interior, exterior i sola han de ser de pell.

Anar ben calçat és salut.

Sí, la gent hauria de tenir més cura d’anar ben calçat, perquè és el fonament del cos. Hi ha sabates que provoquen galindons, dit de martell, que es muntin els dits, problemes de turmell, de columna, de posició dels genolls... I quan es deixen aconsellar i aconseguim fer canvis, després t’ho agraeixen. Per exemple, les xancletes hawaianes fan que el peu faci grapa per poder caminar. Són xancletes que es van inventar per anar a la platja i no per anar-hi tot el dia. En canvi, si poses una tira darrere del peu, ja canvia, perquè el peu ja no ha de fer força per agafar-se. Porto anys dient que en aquest negoci hauríem de tenir cua!

També han de ser còmodes.

Si surts de casa amb unes sabates que et fan mal, tindràs un mal dia segur. Si no te les notes, no patiràs. El meu fill porta sabates fetes per mi i sempre tria les que li he fet jo perquè estan fetes a la mida del seu peu. Quan faig unes sabates a mida, tenen la forma exacta del taló d’aquella persona i descansa millor el peu.

S’han de tenir moltes sabates?

Si no és que tens molts diners, de cinc a deu sabates és el correcte en una dona i, de tres a sis, en un home. Més el calçat esportiu. No cal tenir-ne vint parells i vint de dolents. Tingue’n sis o set, però bons.

Què diu la sabata d’una persona?

A la gent jo la miro de baix a dalt. Per les sabates puc saber si a una persona li agrada anar a la moda o anar còmoda, el seu poder adquisitiu, si és del morro fi, si es preocupa poc per ell o si és una persona deixada o una que es cuida. Va venir un client amb un vestit de Prada però que portava unes plantilles als peus que feien fàstic. I llavors et preguntes on té la classe aquella persona. Hi ha gent que no té cura de les sabates, però haurien de saber que l’elegància comença pels peus.