Francisco José Ayala: “Un problema amb la idea de Déu és creure que ha dissenyat el món”

Abans de ser científic va ser frare dominic a Salamanca. Però a principis dels 60 va decidir penjar els hàbits. La següent gran decisió va ser anar als Estats Units a estudiar biologia i especialitzar-se en evolució humana. S’hi va quedar per investigar amb els millors d’allà. Sota la dictadura de Franco, a Espanya tot era gris. També la ciència, esclar. Ha sigut president de l’American Association of the Advancement of Science, que edita una de les revistes científiques més prestigioses, Science, i va ser assessor científic del president Bill Clinton. És un dels detractors més ferotges del creacionisme. Als 80 va ser un dels testimonis fonamentals per evitar que a Arkansas els creacionistes aconseguissin introduir als llibres de text de les escoles el disseny intel·ligent.

Es pot creure en l’evolució i en Déu?

L’evolucionisme és compatible amb el catolicisme, però el creacionisme no. El que proposen és una solució senzilla, però no vàlida. Joan Pau II ja va dir que l’evolució no és una hipòtesi, sinó que està demostrada. Crec que hi ha un problema amb la idea que tenim sobre Déu, i és creure que ha dissenyat el món. Avui ja sabem que l’origen de l’Univers va ser fa 14.000 milions d’anys.

Els arguments científics dels creacionistes es basen en la Bíblia.

El que fan és interpretar la Bíblia com si fos un llibre científic, i no ho és. Si la Bíblia es llegeix com ells ho fan s’autodestrueix ella mateixa. El Gènesi explica que Déu crea l’home, les plantes, els animals per entretenir-se. Es posa a dormir i aleshores treu una costella a l’home i crea la dona. Això no es pot entendre de manera literal, per descomptat, sinó que cal interpretar-ho segons un valor religiós, perquè la Bíblia no és un tractat científic. El propòsit de la Bíblia no és ensenyar física, química ni biologia, sinó com ens hem de relacionar entre nosaltres i amb Déu.

Vostè creu en Déu?

Als Estats Units, tots els periodistes ja saben que aquesta pregunta no la contesto.

¿La ciència no té respostes concloents per a algunes coses de què s’ocupa la religió, com la vida després de la mort o l’ànima?

La ciència pot investigar el cos, però no si hi ha ànima o no. La ciència tan sols es pot dedicar a les coses constituïdes per matèria.

Però vostè creu que tenim ànima?

No responc a aquestes preguntes, ja l’hi he dit. Els científics no sabem si en tenim o no, igual que no podem dir si existeix Déu o no.

Vostè va influir en la visió de Joan Pau II sobre l’origen de la vida. Com?

El 1996 vaig coorganitzar un simposi sobre evolució a Castel Gandolfo, la residència d’estiu del Papa, llavors Joan Pau II. A continuació ell va escriure el seu discurs sobre l’evolució, en què deia que estava establerta i comprovada. És més fàcil i coherent explicar la naturalesa humana des d’una perspectiva biològica i evolutiva. L’evolució funciona a partir dels gens que tenim en un moment donat i que faciliten la supervivència i la reproducció. Però no és un disseny intel·ligent, com defensen els creacionistes.

Si Déu ens hagués fet, alguna cosa li va fallar en el disseny ...

Un exemple és l’aparell reproductiu de la dona, ja que el 20% dels embarassos acaben en avortaments espontanis. Tampoc som resistents a moltes malalties. Es pot interpretar que Déu ho va fer arran del pecat original, però culpar Déu d’un disseny tan incompetent no és apropiat. Qualsevol enginyer ens hauria dissenyat millor de com estem fets.

Ha vingut a Barcelona per l’entrega dels premis de la Fundació Grífols, i al CCCB per parlar sobre què ens fa humans. Què ens en fa?

La nostra intel·ligència és incomparable a la de cap altre animal i com a conseqüència tenim tecnologia, art, religió, ètica...

Què tenim d’animals?

El nostre animal és allà constantment. Mengem, respirem, tenim fills... Però som uns animals especials, perquè tenim tecnologia, art, moral...

I quan els humans fem barbaritats, com assassinar, les guerres... és perquè ens surt el nostre animal?

Quan ens portem malament, ens portem malament i ja està, però no perquè siguem animals. Ells no tenen comportament moral perquè no poden anticipar les conseqüències de les seves accions. Nosaltres si fem alguna cosa malament sí que en som conscients.

Amb la crisi, ara molts científics marxen d’Espanya, com vostè va fer als 60...

Espanya produeix científics molt bons que després marxen. I als Estats Units ens n’estem beneficiant. Al meu laboratori hem contractat fa poc un molt bon científic d’aquí. Allà busquem la gent que val i la contractem.

Queda clar que en temps de crisi retallar en ciència resulta una equivocació...

Hi ha un estudi que demostra que el 50% de l’expansió viscuda per l’economia dels Estats Units amb posterioritat a la II Guerra Mundial és conseqüència dels descobriments científics i tecnològics que es van fer en aquell temps.