BARCELONAEl saldo migratori negatiu s'accentua. Després que Catalunya assumís l'arribada de més d'un milió de ciutadans de procedència estrangera entre els anys 2000 i 2010 -que van canviar el paisatge demogràfic de tot el territori, no només de les àrees urbanes més poblades-, el país va dibuixar l'any passat un canvi de cicle migratori que s'ha ratificat i eixamplat en els primers nou mesos d'aquest 2012. Catalunya va perdre 36.313 habitants durant el 2011, una xifra que representava el 70% del saldo negatiu de l'Estat. En aquest exercici, han emigrat de Catalunya 77.524 persones més de les que hi han arribat, segons detallen les dades fetes públiques ahir per l'Instituto Nacional de Estadística (INE).
Més de la meitat del saldo negatiu de l'Estat -a tot el territori estatal hi ha 137.6298 ciutadans menys que a principis d'any- és assumit per Catalunya. En els nou primers mesos del 2012 han marxat de Catalunya 149.545 persones, de les quals 138.114 eren immigrants d'origen estranger i 11.431 eren ciutadans autòctons que han anat a viure a un altre país. A tot l'estat espanyol, en els nou primers mesos de l'any han emigrat 420.150 persones (365.238 eren d'origen estranger i 54.912 de nacionalitat espanyola). Precisament, el nombre de ciutadans autòctons que van marxar de l'Estat entre el gener i el setembre d'aquest any ha crescut un 21,6% respecte al mateix període del 2011. "No només marxen estrangers i persones que han obtingut la nacionalitat; està emigrant gent jove autòctona, de la franja d'edat d'entre 20 i 29 anys, que busquen sortides en altres llocs", diu Ferran Camas, director de la càtedra d'immigració de la Universitat de Girona (UdG).
Quan el 2011 es va registrar un saldo migratori negatiu que evidenciava un trencament respecte a l'última dècada, els analistes ja van advertir de la pèrdua de capital humà. Marxava població activa: gent en edat de treballar, el gruix de població que ha de fer viable el sistema de pensions. "S'està produint una fugida de persones amb formació qualificada que s'explica per les dades de desocupació", argumenta Camas. Amb la taxa d'atur catalana situada al 21,95% -segons les dades de l'última Enquesta de Població Activa-, aquesta exportació de mà d'obra no només es detecta en el col·lectiu estranger sinó també entre els joves autòctons. Alguns experts, com Ricard Zapata-Barrero, director del grup de recerca interdisciplinari sobre immigració de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), fa temps que defensen la necessitat d'articular una resposta política al degoteig d'emigrants que permeti el seu retorn quan s'activi un cicle de bonança econòmica. "Si no s'actua ràpid, estarem com als anys 60 del segle passat", afirma Zapata-Barrero.
Frenada en sec de la immigració
L'arribada d'immigrants també s'ha reduït considerablement en els últims tres anys de crisi, tot i que aquest any encara han vingut a viure a Catalunya 72.021 persones, de les quals 67.111 eren d'origen estranger. "S'ha notat una frenada en sec de la immigració, sobretot en el col·lectiu d'estrangers llatinoamericans. N'arriben menys i, paral·lelament, també en continuen marxant", exposa el director de la càtedra d'immigració de la UdG. Camas subratlla que també s'ha constatat una congelació dels fluxos migratoris a l'interior de l'estat espanyol.
