Fustes d’Orient

Cada vegada que passo per davant d’aquesta façana em recordo de la meva mare. Encara ara és capaç de recórrer les botigues del ram, preguntant per marques de perfum com Tabú, un clàssic de 1935 de la casa Dana, o pels extractes que venien quasi de contraban a la Barceloneta, uns olis essencials en petites botelletes dels quals, amb una gota, n’hi havia prou per anar perfumat tot el dia. Ella segueix fidel a les olors de la seva joventut, com Maja o Embrujo de Sevilla; a la fragància que duia posada quan es va casar o que portava a la Maternitat, quan em va tenir a mi, la flaire inoblidable de Maderas de Oriente. Tres perfums de Myrurgia, que aquí, al carrer Mallorca cantonada amb Nàpols, tenia la seva seu.

La història d’aquesta empresa es remunta a l’any 1916, quan l’adroguer enriquit Ramon Monegal va decidir invertir en el món de les aromes. D’aquella iniciativa se’n va fer càrrec el seu segon fill, Esteve Monegal, un estudiant d’art de 28 anys que va renunciar a la carrera d’escultor i a la vocació de poeta i músic per dedicar-se a la perfumeria. El jove empresari havia sigut membre actiu del Cercle Artístic Sant Lluc, deixeble de Josep Clarà i amic d’Eugeni d’Ors, i va batejar el nou negoci amb el nom de Myrurgia, fruit de la fusió de les paraules gregues myron (bàlsam perfumat) i ergon (lloc de treball).

El primer producte comercialitzat per Esteve Monegal va ser la colònia1916, que feia referència a l’any fundacional de la marca. Dos anys més tard treia Maderas de Oriente, que es presentava en un flascó que forma part de les col·leccions de diversos museus dedicats al disseny, amb el seu aspecte característic, alt i aplanat, obra del mateix Monegal, d’escalonada silueta en estil art déco ; amb l’etiqueta d’Eduard Janer, estilitzada i exòtica, de color blau, blanc i negre. Aquell mateix 1918 també es presentava Maja, la publicitat de la qual estava inspirada en la ballarina Tórtola Valencia, musa d’artistes com Zuloaga, Pío Baroja o Valle-Inclán, i de qui es deia que era l’amant d’Alfons XIII. La van seguir marques com Goyesca,Clavel de España, Orgía o Embrujo de Sevilla, que va ser una de les darreres creacions de Myrurgia abans d’esclatar la Guerra Civil.

L’any 1928 Monegal va encarregar a l’arquitecte Antoni Puig Gairalt la seva nova seu del carrer Mallorca, amb un fris de bronze en relleu dividit en tres panells, obra de l’escultor Restituto Martín Gamo. L’avantguardista projecte de la fàbrica dels Monegal va participar, al costat de les obres del famós GATCPAC, en l’exposició d’arquitectura contemporània que es va fer a la Sala Dalmau l’any 1929. I el 1932 va guanyar el premi al millor edifici del seu període, que va concedir l’Ajuntament barceloní. En la postguerra, Myrurgia va continuar com l’empresa perfumista més important del país, en contínua competència amb la madrilenya Gal, que fabricava fragàncies com Heno de Praviao Floralia. No obstant, l’any 2000 va ser incorporada per un altre gran de la competència, Puig. L’Ajuntament va modificar el Pla General Metropolità i va treure l’edifici del Pla de Protecció del Patrimoni. Una part de la fàbrica, la que donava al carrer Provença, es va transformar en el gimnàs Metropolitan Sagrada Familia, i en l’hotel de quatre estrelles Hesperia Sport Barcelona, que les associacions de veïns van aconseguir tancar l’estiu del 2010.

Aliena a tota aquesta història, la meva mare va trobar una nova edició de Maderas de Oriente, i en va comprar un parell de flascons. I ara no sap si li falla la memòria, o és que aquest perfum reactualitzat no té la mateixa olor de l’original. Coses de l’edat.