SALUT

El futur de la cirurgia fetal: navegar amb GPS dins de l'úter

Creen un sistema pioner al món que aporta més precisió i redueix la taxa de mortalitat

"A vegades, la diferència entre la vida i la mort és només d'un mil·límetre", constata el metge Eduard Gratacós, director de BCNatal. I això és especialment cert en el cas de les cirurgies fetals, on s'operen pacients "de vint centímetres, que semblen de mantega, estan surant en un líquid i dins d'una mare que no està malalta i hem d'evitar lesionar", afegeix Gratacós.

La cirurgia fetal més comuna és la que es fa per corregir la síndrome de transfusió feto-fetal, que es produeix en un 15% dels embarassos de bessons monocorials, els que comparteixen la placenta, però des que es va començar a realitzar fa vint anys no s'havia produït cap innovació en aquest camp. Fins ara, que s'ha creat un sistema de navegació quirúrgica pioner al món que permet millorar la precisió d'aquest tipus de cirurgies tan complexes, escurçar-ne la durada i reduir la taxa de mortalitat. Aquest nou GPS quirúrgic ha estat desenvolupat per l'Hospital Sant Joan de Déu i l'Hospital Clínic –que sota el paraigua del consorci BCNatal és un dels dos centres a Catalunya, juntament amb Vall Hebron, que du a terme aquest tipus de cirurgies– en col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra.

Fins ara, el cirurgià només disposava de l'ecografia i del moviment dels estris quirúrgics per guiar l'entrada a l'úter fins a arribar als fetus. I l'èxit de la intervenció depenia, en molts casos, de l'habilitat i l'expertesa del cirurgià. Ara aquest sistema permet fer una reconstrucció virtual de la placenta i de l'úter de l'embarassada a partir d'una ressonància i una ecografia. Amb aquesta mena de mapa tridimensional de la placenta, el cirurgià pot simular diferents punts d'entrada a l'úter -com si estigués dins d'un videojoc- per decidir quin és el millor per accedir al fetus, tenir una visió més precisa dels vasos sanguinis i dels cordons umbilicals "i guiar-se durant la cirurgia", explica Elisenda Eixarch, investigadora i metge especialista en cirurgia fetal de BCNatal, per a qui aquesta eina és "el futur" de la cirurgia fetal. L'objectiu és que també ajudi a reduir la variabilitat i la iniquitat entre l'expertesa d'un o altre cirurgià. "És com si a un avió hi afegim un sistema de navegació de molta seguretat, ja no depenem del fet que el pilot sigui molt experimentat per aterrar quan hi ha boira perquè disposo d'aquest mètode addicional", ha afegit Gratacós.

Bessons idèntics

El Julen i el Liam són dos dels bessons que ja han sigut operats amb l'ajuda d'aquesta nova eina. La seva mare, la Melanie Bonnet, de 24 anys, ha explicat que li van detectar la síndrome de transfusió feto-fetal a la setmana 18 de gestació. El seguiment de l'embaràs li feien a Pamplona i la van traslladar a Sant Joan de Déu, on la van operar l'endemà. La intervenció va durar només 15 minuts. "Va anar tot molt ràpid", explica Bonnet, que va fer repòs durant la resta de l'embaràs. El Liam i el Julen van néixer el passat 17 de juny a la setmana 32, sense seqüeles, i amb gairebé dos quilos de pes. "Només van tenir 80 grams de diferència al néixer", diu la seva mare, qui, a diferència del pare, els distingeix perfectament malgrat ser pràcticament idèntics.

BCNatal ja ha fet vint operacions amb aquesta tècnica i en 19 dels embarassos ha sobreviscut almenys un dels fetus, tot i que no es pot fer una avaluació real dels resultats fins que s'hagin fet almenys 200 operacions. L'objectiu és incorporar aquesta eina a altres hospitals del món i a altres indicacions com ara l'operació de tumors fetals. "És un sistema que canviarà la forma de fer cirurgies", ha explicat aquest dilluns Gratacós en roda de premsa.

El repte és que la reconstrucció en 3D de la placenta és personalitzada i s'ha de fer en un termini de 24 o 48 hores, ja que quan es detecta la síndrome de transfusió feto-fetal s'ha d'intervenir de seguida. La transfusió feto-fetal, que es produeix en un de cada 2.000 embarassos, ocorre quan un dels bessons monocorials passa sang a l'altre de manera constant, cosa que provoca gairebé sempre la mort dels bessons si no es corregeix. Amb cirurgia fetal s'aconsegueix revertir la situació coagulant amb làser els vasos sanguinis que els connecten i aconseguir així la supervivència d'almenys un dels dos fetus en més del 90% dels casos.

Aquest sistema de navegació ha estat dissenyat i desenvolupat a Barcelona per BCN Medtech, de la Universitat Pompeu Fabra. Una feina de tres anys que ha sigut finançada per la Fundació Cellex.