"La gent ens perseguia pel carrer": la gran apagada des de la sala de control dels Bombers de Barcelona

BarcelonaLa Maru, de 67 anys, i el seu marit, en Josep Manel, de 68, havien sortit de casa al matí per anar al metge. Era el dilluns 28 d'abril, i la gran apagada els va enxampar sortint de l'hospital. Viuen en un sobreàtic de nou pisos al barri de Sant Andreu i la Maru va amb una cadira de rodes elèctrica des que va patir un accident l'any 2013. L'ascensor no funcionava i es van veure condemnats a "donar voltes", a menjar alguna cosa en un parc i a esperar. Van esperar fins a les sis del vespre, quan van veure un vehicle dels Bombers de Barcelona i van demanar ajuda. "Just en aquell moment estàvem ajudant a pujar una persona amb mobilitat reduïda a casa seva", narra el caporal dels Bombers Yago Abad Galcerán.

Aquell dia Catalunya va tornar segles enrere. "La gent ens perseguia pel carrer", explica el caporal Abad, i descriu que s'anava apuntant totes les peticions en un paper. Els recordava les escenes de la DANA al País Valencià, on van anar a donar un cop de mà. En el llistat hi havia la petició del Josep Manel i la Maru. "Van tardar molt poc, en mitja hora ja estaven a casa nostra", narra en Josep Manel. Eren nou pisos i amb una escala "molt punyetera". Van col·locar la Maru en una cadira de fusta i entre quatre bombers la van pujar fins a dalt. "Els vaig oferir begudes i menjar, que no havien dinat, però no ho van acceptar", lamenta en Josep Manel, que vol fer constar el seu agraïment. Eren les sis de la tarda i el caporal Abad i uns quants bombers més del parc de Sant Andreu portaven des del matí al carrer.

Ja han passat gairebé dues setmanes d'aquell dia, i al parc de Sant Andreu la tarda passa sense grans incidents. Els bombers i els comandaments comenten anècdotes de l'apagada, i encara treuen fulls i papers plens de serveis d'aquell dia. A l'altra punta de Barcelona, a la Sala Conjunta de Comandament del carrer Lleida, hi ha un camió dels Bombers de Barcelona aparcat a fora. No és un vehicle normal i corrent, és un centre de coordinació avançat que aquell dilluns estava estacionat al mateix lloc. A dins, hi ha moltes pantalles i botons, però també pissarres que encara estan guixades amb la informació de la gran apagada. D'entrada, crida l'atenció una gràfica: sembla el contorn d'una ruta alpina, amb l'ascens i el posterior desnivell. En realitat, són tots els serveis acumulats que van tenir aquell dia. El pic va ser a les 17.30 hores, amb 248 serveis, i a les dotze de la nit ja només en quedaven 48.

"Vam prioritzar les persones vulnerables, els trens subterranis i la gent atrapada en metros", explica Maite Català, gerent de l'Àrea de Seguretat, Prevenció i Convivència de l'Ajuntament de Barcelona. Ho explica mentre va assenyalant la pissarra, al costat dels comandaments de Bombers que aquell dia van liderar l'operativa. Una part es feia des d'aquest vehicle, tot i que a dins de l'edifici municipal del carrer Lleida hi havia el centre de coordinació amb els responsables institucionals, entre ells l'alcalde Jaume Collboni.

El vehicle aparcat al carrer té un mapa digital enorme, on van apareixent en directe tots els incidents a Barcelona. Avui és un "dia normal", amb vuit serveis, explica Ángel López, de la direcció del Servei de Protecció Civil, Prevenció Extinció d'Incendis i Salvament. El dilluns de l'apagada n'hi havia més de 200. Aquell dia es va haver d'activar el pla bàsic, que posa en marxa tots els serveis municipals.

Escenaris

Les pissarres guixades d'aquell dia deixen entreveure que l'activitat va ser frenètica. N'hi ha una on es divideix Barcelona per zones i es marca quin comandament lidera cada espai. N'hi ha una altra on es marquen les hores límit en les quals s'acaben els generadors d'espais clau, com els dels geriàtrics, hospitals i fins i tot zones concretes del mateix hospital. Els Bombers de Barcelona tenen un dipòsit amb 1.000 litres de gasoil, i aquell dia es va haver de reomplir tres cops, tal com explica Gerard Pradas, cap de la Unitat d’Espai Bombers i de Divulgació de la Prevenció.

En una pissarra al fons encara hi ha un apartat per bombers que estaven fora de servei, però que s'havien ofert per treballar, i estaven apuntats per si els necessitaven. També hi ha apuntades les hores de les reunions, i qui és l'interlocutor en cada temàtica. Sebastià Massagué, cap del Servei de Protecció Civil, Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament, fa una valoració positiva del dispositiu, tot i que admet que es van viure unes "hores d'angoixa", sobretot davant la possibilitat que l'aturada s'allargués.

Al parc dels Bombers de Sant Andreu sona l'alarma. Hi ha una persona atrapada en un ascensor, i es mobilitza un vehicle. "Cada dia en fem uns quants", comenten els bombers del parc. El dilluns de l'apagada, però, en van fer molts. Uns 150 a tota la ciutat. Fins i tot, una dona va quedar atrapada en un ascensor del metro tot el dia. No va respondre quan van cridar per diversos espais de l'estació si hi quedava algú. Ja a la tarda, quan es va fer una última revisió, la van trobar.

Aprenentatges

Aquell dia tothom va aprendre moltes coses, i els bombers també. Per exemple, que els ascensors més moderns són molt complicats de fer baixar o pujar manualment per poder treure'n les persones atrapades. Per això, van haver de buscar solucions imaginatives. "D'aquí ve la dita que tenim idees de bomber", bromegen. Per exemple, van connectar l'ascensor a un generador del camió per moure'l. Ara, apunten, intentaran tenir aquesta connexió més preparada per si s'hi tornen a trobar. També van redescobrir les guies de Barcelona per moure's per la ciutat davant la impossibilitat d'utilitzar els navegadors i que podria ser útil tenir cadires de rodes als parcs perquè, si han de pujar molts pisos persones amb cadires elèctriques (que pesen més) es fa molt feixuc.

Els responsables dels Bombers també han après coses. Català, per exemple, apunta que l'espai del carrer Lleida els ha quedat petit. En aquest sentit, explica que ja està en marxa el projecte per posar la Sala Conjunta de Comandament, on també hi ha la Guàrdia Urbana, els Mossos i el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) entorn de les Tres Xemeneies del barri del Poble-sec. Alhora, parla de millorar l'autonomia de certes comissaries i fins i tot el coneixement i la formació dels responsables en emergències d'aquesta tipologia, començant pels gerents. "No era un risc planificat, n'hem d'aprendre", afirma. Mentrestant, a l'espera d'una altra jornada maratoniana, les pissarres continuen guixades en un dels episodis més intensos que es recorden als bombers.