Un cul-de-sac convertit en via d’entrada a la ciutat

BarcelonaAl carrer Independència de Barcelona, entre Aragó i Consell de Cent, no hi cap ni un cotxe més. Tampoc hi ha espai per a més pancartes. En aquest petit tram de carrer se’n poden comptar més de 60 i cada dia se n’hi suma una de nova. “Em va dir el Carlos que en volia una”, avisa la Jian Ying Du, que també en té una de penjada a la terrassa del seu bar. “Sí, vaig parlar amb ell i ja la té”, respon el Fabio Riberto, un dels encarregats de fer-les. Tots ells s’han organitzat perquè des de fa prop de tres anys -des que les obres a la plaça de les Glòries van obligar a modificar el trànsit- el seu tros de carrer ha passat de gairebé no tenir cotxes a ser una de les vies principals d’entrada a la ciutat. “Aquí ja no s’hi pot viure”, lamenta la Marisol Blanco.

Els dos grans problemes associats a l’augment del trànsit són el soroll i la contaminació. “Tenim carbó dins de casa”, assegura la Marisol. La Jian Ying Du, coneguda al barri com la Maria, ha perdut bona part dels clients de la terrassa perquè la vorera ha deixat de ser un lloc confortable: “Hi ha tants vehicles que les motos pugen a la vorera i passen entre la terrassa i la porta del bar”, critica.

En aquest tram de carrer hi havia hagut sempre dos carrils de circulació però gairebé no els feia servir ningú perquè la plaça de les Glòries impedia la connexió amb el carrer Badajoz, que puja del Poblenou. Era pràcticament un cul de sac. Les obres, però, han permès aquesta connexió i el trànsit s’ha disparat, ja que molta gent que surt de la ronda Litoral o que ve del Poblenou puja per aquest carrer per anar a l’Eixample. A més, també s’hi han sumat els vehicles que entren del Besòs per la Gran Via. La majoria connecten amb Independència i giren per Aragó per entrar a la ciutat. L’increment del trànsit ha sigut tan intens que l’Ajuntament ha ampliat de dos a tres carrils el primer tram i de dos a quatre just per sota d’Aragó. Els veïns estan absolutament desesperats i observen, amb impotència, com els carrers de la ciutat es van pacificant -també la Meridiana just a aquesta altura-, mentre que el seu no para de créixer. La incògnita que no els deixa dormir és si aquesta situació durarà només mentre es facin les obres o si el canvi és per sempre.

“Quan vam tirar a terra el viaducte de Glòries ja vam preveure que augmentaria el trànsit al carrer Independència”, explica el director de Serveis de Mobilitat, Adrià Gomila. En adaptar Glòries a la malla Cerdà -és a dir, en fer la plaça rectangular- es va poder donar continuïtat a la resta de carrers”. Gomila reconeix que aquest tram de carrer ha passat de ser “gairebé un cul-de-sac a una via de connectivitat de la ciutat”, però recorda que aquesta és una conseqüència de la transformació de les Glòries pactada amb les entitats veïnals. Segons Gomila, un cop acabi la construcció dels túnels -que soterraran la Gran Via des de la rambla del Poblenou fins al carrer Padilla-, els vehicles que entren del Besòs ja no pujaran per Independència, sinó que tornaran a fer-ho per Padilla o Marina. Això sí, la connexió amb Badajoz és “definitiva”. El compromís de l’Ajuntament és que a finals de març, quan acabin les obres d’una part de Glòries i de la Meridiana, s’elimini un carril de circulació d’Independència.

“El semàfor de la mort”

L’increment de la circulació també ha generat problemes al semàfor d’Aragó, per on s’incorporen la majoria de vehicles que pugen per Independència. Al barri el coneixen com “el semàfor de la mort”. Tot i el sobrenom, “l’accidentalitat en aquest carrer no s’ha incrementat”, segons Gomila. Gràcies a la pressió dels veïns, l’Ajuntament ha modificat el semàfor perquè quan els cotxes que pugen per Independència girin a l’esquerra per entrar a Aragó es trobin, durant uns segons, el semàfor en vermell. “El canvi s’ha notat, però és insuficient. No hi ha temps de travessar i, a més, moltes motos se’l salten”, apunta Riberto.