LGTBIQ+
Societat 15/05/2022

El Govern acceptarà el 'nom sentit' de les persones trans per fer tràmits

Una iniciativa de Feminismes preveu que en dos anys tots els departaments incloguin la casella de gènere no binari

3 min
Manifestació a Barcelona a favor de la llei trans.

BarcelonaSilvia Sicore recorda com un “dels grans” el dia que el nom masculí del DNI va desaparèixer de la seva targeta sanitària i va passar a haver-hi el seu “nom real”. D’això fa un parell d’anys, i poc després ja va fer el canvi al Registre Civil, l’últim pas legal perquè s’imposi l’anomenat nom sentit com a única identitat.

La targeta sanitària és un dels documents oficials que ja permet aquest canvi. Igual que en les matrícules universitàries, els títols de viatge o les prestacions socials. Però el Govern es planteja ampliar els documents i donar compliment a la llei per eliminar la LGTBI-fòbia, aprovada el 2014. A través d’una estratègia impulsada per la conselleria d’Igualtat i Feminismes, preveu que en dos anys tots els formularis i aplicacions que tracten dades de la Generalitat reconeguin la diversitat que existeix en la societat. La idea és que incloguin l’opció del nom sentit de les persones trans i intersexuals , les caselles del gènere no binari per a qui no s’identifica com a home o dona, i la diversitat familiar, més enllà de la formada per mare i pare. 

“No es parteix de zero”, apunta Xavier Florensa, el director general de Polítiques Públiques LGTBI, que admet la complexitat de tot el procés, tant per la quantitat de documents a canviar com per les dificultats tècniques, sobretot perquè sempre s’ha de garantir la màxima protecció amb les dades personals emmagatzemades. Això pot fer, admet, que s’hagi de retardar el calendari previst del 2024.

Reconeixement de l'administració

Florensa defensa que amb aquests canvis l’administració mostra que “reconeix els drets” d’una part de la ciutadania que no es troba còmoda quan s’hi ha de relacionar. Per a Katy Pallàs, presidenta de l’Associació de Famílies LGTBI, el pas que es farà “no és menor” perquè fa que famílies amb dues mares, dos pares o una mare se sentin també “reconegudes” en la documentació oficial. “Fa 15 anys que els matrimonis homosexuals existim legalment, però encara no ens reconeixen a l’administració”, es queixa, i explica el dolor i l'estranyesa amb què els seus fills viuen el fet de no veure’s inclosos en una comunicació escolar o haver de “guixar una casella de pare i mare” per deixar constància que la seva és una família monomarental o homosexual. 

Per a Pallàs i Sicore, la iniciativa de Feminismes “va tard”, però tot i així confien que serveixi per normalitzar situacions i per evitar patiment. A més, Florensa afegeix que espera “arrossegar” altres administracions i fins i tot empreses privades perquè imitin la iniciativa. Per exemple, l’Ajuntament de Barcelona ja ho preveu, i el de Cambrils ha incorporat fa poc el nom sentit a les targetes del bus urbà i el carnet de la biblioteca.

Com que les competències del Registre Civil són del govern espanyol, la Generalitat no pot anar més enllà, de manera que les persones trans hauran de mantenir en els formularis tant el nom sentit com el registral fins que no obtinguin la nova identitat legalment, després d’un llarg procés que inclou dos anys d’hormonació i un informe mèdic amb el diagnòstic de disfòria de gènere. Precisament aquests requisits són els que la futura llei trans que es debat al Congrés preveu eliminar perquè prevalgui l’autodeterminació de gènere .

Però fins i tot quan ja s’ha canviat el nom al DNI, la duplicitat dels noms continua. Tres anys després del canvi registral, a Sicore, membre de l’associació Generem, de tant en tant encara li apareix el nom rebut i, per exemple, li ha estat impossible substituir-lo en els seus llibres, indexats en la llista internacional de l’ISBN, o en títols universitaris. “Si demanes la modificació amb el nom nou, ho perds tot”, afirma Sicore.

stats