El Govern demana "sacrificar l'activitat social" i anuncia noves mesures per als pròxims dies

BarcelonaVenen dies difícils i noves restriccions per aturar els contagis. Amb el risc de rebrot disparat -ahir va arribar a 311, la xifra més alta des que es va acabar l’estat d’alarma, i molt superior al llindar dels 200 que marca el risc molt alt- i el precedent de la situació descontrolada a Madrid, el Govern va fer una crida a “sacrificar l’activitat social per garantir la resposta del sistema sanitari” i preparar-se per a noves restriccions a tot Catalunya.

La demanda és inequívoca: més enllà del rentat de mans, la distància i la mascareta, ara cal un pas més, un “compromís” dels ciutadans per minimitzar les trobades i “abaixar el ritme” del contacte social, és a dir, evitar dinars i reunions de feina presencials, trobades al sortir de l’escola, sopars amb amics o escapades de cap de setmana, perquè és en aquests contextos més relaxats on es produeixen més contagis. “Si fóssim estrictes, no ens caldria aplicar cap mesura”, va afirmar la consellera de Salut, Alba Vergés, que no va aclarir si les noves mesures seran recomanacions o restriccions, ni tampoc quan s’aplicaran.

Ara el Govern treballa internament i àmbit per àmbit per determinar què és el més efectiu. “No hi ha moltíssimes mesures a aplicar i tothom ja sap com haurem d’actuar per reduir la interacció social”, es va limitar a dir Vergés. La insinuació deixa entreveure que seran mesures ja aplicades en anteriors fases de la pandèmia, com el tancament de pistes esportives i parcs d’adults que es fan servir com a gimnàs, les que afecten bars i restaurants i les que limiten la mobilitat. “Fer aquest esforç ara és absolutament necessari. O ens multipliquem nosaltres en les estratègies o el virus es multiplica”, va insistir el vicepresident del Govern en funcions de president, Pere Aragonès, en una compareixença des de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona.

Les universitats es preparen

De moment, el Govern sí que ha decretat algunes restriccions a 15 municipis del Vallès Occidental -afecten uns 840.000 habitants- i ha acordat amb les universitats reduir l’activitat presencial. Ahir al vespre, el Consell Interuniversitari de Catalunya va anunciar que només es podrà anar als campus per fer pràctiques i recerca, i que les classes teòriques deixaran de ser presencials durant dues setmanes. Ara bé, en el mateix comunicat subratllava que la mesura es farà efectiva “en els pròxims dies”, de manera que avui l’activitat universitària “es manté tal com estava prevista”. A la Universitat Pompeu Fabra ja han informat que a partir de dijous totes les activitats docents seran virtuals, a excepció de les que necessàriament s’han de fer en laboratoris i espais específics.

Tot i les restriccions a les facultats, les universitats es van reivindicar com a espais “segurs” i van atribuir l’aturada de l’activitat presencial a una via per aconseguir “la disminució de l’activitat induïda”, com és el cas de la mobilitat.

Aquest és un dels punts clau del debat i una de les reivindicacions dels estudiants, que afirmen que no hi ha “evidències empíriques” que els contagis es produeixin a les aules, perquè a classe els alumnes i els professors porten mascareta i “respecten” les distàncies i les normes de seguretat. Segons va afirmar ahir el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), el principal risc de contagi es dona al transport públic i, reivindicant la formació presencial, va alertar que molts estudiants ja han pagat targetes de transport, residències i pisos per poder assistir presencialment a la universitat.

De fet, va ser el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, qui va demanar dissabte que es limités l’activitat presencial a les facultats, i també que es fes un esforç per tornar a teletreballar durant 15 dies. Per posar fil a l’agulla sobre aquest tema, ahir Aragonès, Vergés i el conseller de Treball, Chakir el Homrani, es van reunir telemàticament amb els màxims representants de les patronals Foment i Pimec, a més dels sindicats CCOO i UGT, per buscar el seu suport davant l’enduriment de les restriccions.

Nova tècnica de diagnòstic

En paral·lel a les noves restriccions, el Govern intenta armar-se per fer front a la segona onada del virus amb més garanties que al març. Una mesura és aplicar la tècnica del pooling, que es desenvoluparà als hospitals Germans Trias i Pujol, Vall d’Hebron i Bellvitge i al Banc de Sang i Teixits, i que permet descartar positius de vuit persones amb només una anàlisi. En cas que el resultat sigui negatiu, es consideraran negatius les vuit persones de la mostra, mentre que si el resultat és positiu, es faran anàlisis individualitzades. “Això permet augmentar molt la capacitat de diagnosi”, va assegurar Vergés.

Aquesta tècnica està pensada per a zones on el virus té una prevalença baixa i permet fer cribatges a molta més gent amb menys reactius i laboratoris. Un altre mètode per fer front a la pandèmia és la incorporació de 500.000 tests d’antígens en hospitals sense laboratori i a l’atenció primària. Aquests tests, que tenen una sensibilitat i especificitat molt bona durant els primers cinc dies de símptomes, permeten tenir els resultats en 20 minuts. Salut té una reserva de 500.000 tests més.

“L’esforç no serà suficient si no som un equip de 7,5 milions de persones”, va dir la consellera. Un clar avís de cara a les noves restriccions.

ARANWS20201011_0076Què són i per a què serveixen els tests d’antígens