La Guàrdia Urbana identificarà les patrulles ciutadanes del metro

BarcelonaEl subsol de Barcelona ha estat present en el debat de la seguretat d’aquest estiu, en bona part, pel creixement de les patrulles ciutadanes al metro. ¿Com haurien d’actuar els cossos policials amb aquests grups de persones que es passegen pel metro increpant carteristes, de vegades de manera violenta? Ja fa mesos que els responsables polítics i policials de la seguretat a la ciutat donen voltes a com reaccionar davant d’aquest fenomen, que ha guanyat més seguidors que mai coincidint amb l’increment de robatoris que ha registrat Barcelona aquests mesos de calor i de gran afluència de turistes. Però no va ser fins aquest dimecres que el cap polític de la Guàrdia Urbana, el tinent d’alcalde Albert Batlle, va trencar el silenci en una entrevista a RAC1. El màxim responsable de la seguretat a Barcelona va anunciar que els seus agents ja tenien l’ordre d’identificar aquestes persones per, “arribat el cas”, imposar-los també sancions administratives.

“Hi estic radicalment en contra [d’aquestes patrulles ciutadanes]”, va sentenciar Batlle, que també va obrir la porta a l’opció que els integrants d’aquests grups puguin acabar denunciats judicialment perquè “no es pot deixar la seguretat en mans de qualsevol”. La Guàrdia Urbana es converteix d’aquesta manera en el primer -i de moment l’únic- cos policial que emprèn una mesura coercitiva contra aquests grups, que els experts avisen que s’haurien d’haver prohibit quan van sorgir perquè, al contrari del que busquen, sovint fan augmentar la sensació d’inseguretat entre els usuaris. “La presència d’aquestes persones acaba sent contraproduent: no hi ha res que contribueixi més a una sensació d’inseguretat que l’increment de dispositius de seguretat al teu voltant”, explica l’antropòleg de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà, José Mansilla.

Malgrat que encara no han anunciat cap instrucció pròpia, des dels Mossos d’Esquadra ja fa temps que també es va donar la veu d’alerta sobre aquest moviment ciutadà, que també preocupa els agents d’aquest cos, sobretot des de la irrupció de nous membres com els Guardian Angels, que ja van amb uniforme. Fonts de la conselleria d’Interior continuen advertint que el patrullatge de veïns pels combois i els passadissos del metro pot suposar un “perill” per a les mateixes persones voluntàries, que estan fent una feina “que no els pertoca” i que és pròpia de la policia. Un model de seguretat que, insisteixen, no és en cap cas el seu.

Però no es pot entendre aquest auge de les patrulles ciutadanes sense tenir en compte com s’han disparat els índexs de delinqüència a la ciutat els últims mesos. Segons dades oficials, Barcelona supera ja els 40 robatoris violents al dia, un 31% més en un any. Ara bé, per a experts com Mansilla, l’augment d’aquest mateix moviment ciutadà també és “perillós” perquè por contribuir a expandir pràctiques “xenòfobes” i “racistes” a la societat, ja que de manera habitual relaciona “els perfils racialitzats amb la inseguretat”. “Fins ara, mentre l’Estat no els ha regulat, aquests grups no tenien més límit que els que ells es fixaven”, sosté Mansilla, que afegeix que aquesta “justícia” que fan pel seu compte perjudica sobretot els ciutadans “més vulnerables”, com els immigrants i les classes més baixes. L’antropòleg alerta també de l’alta capacitat de viralització que tenen els missatges de les patrulles, que tenen molta activitat a la xarxa i sovint aconsegueixen que els seus missatges “estigmatitzadors” i “criminalitzadors” tinguin molta repercussió. Tant a Twitter com a Facebook, és habitual que els usuaris de les patrulles destaquin l’origen del presumpte carterista quan és estranger.

Un pla de civisme

Batlle també va avançar que treballarà en un pla de foment del civisme, del qual no va donar detalls, però que, segons fonts municipals, complementarà l’ordenança de convivència vigent. El tinent va evitar parlar de crisi de seguretat però sí que va admetre que Barcelona té un “problema de seguretat”. Batlle va recordar que, amb les xifres de delictes a la mà, Barcelona en surt més ben parada que altres ciutats, i va tornar a demanar canvis en el Codi Penal per perseguir la reincidència.