La cooperativa que rescata els veïns que perden el pis

L'Hospitalet de LlobregatFins a tres cops Maika Granados va intentar un lloguer social per a la planta baixa del barri de la Florida de l'Hospitalet de Llobregat, on viu des de fa anys amb els tres fills i el marit. No hi va haver manera que el fons voltor propietari de l'habitatge o els serveis socials municipals que li havien firmat "tots els informes de vulnerabilitat del món" atenguessin les seves súpliques. Els ingressos familiars feien impossible accedir a un pis al mercat lliure, ni tan sols en aquest barri amb un parc molt degradat: els lloguers ja superen els 1.000 euros, i una habitació, els 700.

La por de ser desnonada i trobar-se al carrer la va fer caure en una crisi d'angoixa, ansietat i depressió, un quadre que també va afectar emocionalment una de les criatures. Fins que algú del barri li va parlar de Les Juntes i s'hi va apropar com a últim recurs. Allà hi va trobar un grup de dones que no només la van escoltar i entendre, sinó que també van passar a l'acció, i avui la família de Granados està "tranquil·la" en un pis petit que, tot i que no en són propietaris, tenen la garantia que no els en faran fora.

La Florida és el barri més dens d'Europa i un dels que presenta més problemàtica social, en part perquè la crisi de les hipoteques va propiciar l'entrada d'especuladors de l'habitatge. "Aquí hi ve a viure molta gent que en altres llocs no la volen pel racisme o l'aporofòbia", apunta Mariló Fernández, activista i ànima de la cooperativa, que rebutja el concepte d'"ocupació" i fa servir "el dret a tenir un habitatge".

El degoteig constant de desnonaments ha donat musculatura a l'activisme per un habitatge digne al barri. A cada desallotjament, una convocatòria per intentar aturar-lo, de vegades amb sort, i moltes altres, no. A finals del 2023, un grup de dones va veure clar que havien de fer un pas més si no volien estar "sempre a la mateixa casella de sortida", explica Fernández, que admet que la lluita al carrer "té un gran desgast emocional".

Van buscar suport en el teixit veïnal i en l'economia social (fundacions i altres cooperatives) i van optar per constituir-se com a cooperativa amb la voluntat de recuperar habitatge en mans dels bancs i fons especuladors perquè les famílies poguessin quedar-s'hi sense problemes. Es tracta d'una cessió d'ús, és a dir, que l'habitatge passa a ser propietat col·lectiva de la cooperativa, no de la família resident, que hi pot viure indefinidament pagant la quota mensual.

Un barri de pisos protegits

Així s'evita repetir la història d'un barri, construït durant el desarrollismo franquista exclusivament per a habitatge protegit, i ara en mans de fons i especuladors. Per a Fernández, la iniciativa és la correcció del fracàs fins i tot de la política d'habitatges públics i es pregunta si des de l'activisme s'ha pogut fer perquè les administracions no s'hi posen. També, subratllen, que les famílies puguin quedar-se al barri i mantenir així la xarxa. La iniciativa és tan particular que al gener l'ONU la va distingir amb la medalla de bronze dels World Habitat Awards 2026. "Les Juntes és el millor que li ha passat a la Florida", subratlla orgullosa la sòcia Khabdja ben Ali.

Després de complir un pla de viabilitat, l'entitat va signar un crèdit amb Coop57 per iniciar un pla pilot amb què es va marcar l'objectiu gairebé utòpic d'adquirir quatre habitatges. De mitjana, la compra de cada habitatge és de 50.000 euros. Fent càlculs, les famílies sòcies abonen 450 euros mensuals per anar tornant el deute. "És una quantitat que sí que pots pagar", apunta Granados.

La primera beneficiària va ser la Hannan, una mare amb tres criatures que posteriorment van deixar el pis a la cooperativa quan es van mudar. Després de gairebé tres anys, Les Juntes ha superat expectatives i ja ha comprat vuit habitatges, acaben de signar les arres de dos més i estan en negociacions per a altres dos. Ara debatran si s'augmenten les quotes per poder tenir més marge econòmic i augmentar l'oferta d'un dels habitatges, vist que la propietat no cedeix amb el preu de sortida.

Rehabilitar els habitatges

A l'última reunió ha vingut Enriqueta Pérez amb un dels seus dos fills petits que es manté a l'aguait de tot el que passa al seu voltant. Pérez afirma que mentre vivia al pis propietat d'un fons sense contracte la seva era una vida de poca tranquil·litat. "He plorat molt", resumeix per incidir que el dia que Les Juntes va comprar l'habitatge per cedir-li –i tot i que "el pis està destrossat"– es va "treure un pes de sobre".

Els blocs de la Florida, i la majoria d'edificis del barri, estan força degradats per la falta de manteniment. La voluntat de la cooperativa és poder rehabilitar els pisos, perquè molts presenten grans humitats, defectes de construcció o mancances bàsiques. De moment, n'han pogut pagar les obres de tres habitatges i en la resta de casos, com el de Granados, les famílies fan el que poden amb solucions més imaginatives que eficients.

El perfil de famílies cooperativistes és variat, com el barri, però la majoria tenen en comú una alta vulnerabilitat social, ja sigui perquè són immigrants irregulars, no tenen ingressos fixos, són beneficiàries de prestacions socials o treballen en l'economia informal. Per això, Mariló Fernández valora que Les Juntes lluiti contra "el paternalisme" que l'administració exerceix contra els que no poden comprar habitatge al lliure mercat fins a "culpabilitzar-los" i "naturalitzar" situacions injustes.

Estela Alais és cooperativista "expectant". Està en la vintena i no pot ni vol emancipar-se per no deixar la seva mare fent-se càrrec d'un lloguer tota sola, però considera que Les Juntes és "una aposta política que tot i que no soluciona el problema, sí que ha obert la porta de l'esperança per als que estan en risc constant de quedar-se al carrer".

Aquest risc va fer decidir Araceli Brito a treure el cap al local de Les Juntes. Després de 16 anys de "pagar cada mes" el lloguer del seu pis, un dia la van informar que l'habitatge havia passat a mans d'un "fons voltor" i que el seu contracte de cinc anys acabat de signar era poc més que paper mullat. Ha patit assetjament perquè deixi el pis a canvi de 5.000 euros o perquè el compri per 70.000 euros. "Impossible, jo tinc un contracte en vigor i no he trencat cap porta", s'exclama. Ha intentat la via de la mesa d'emergència, però té per davant 190 persones a la llista, és a dir més de tres anys. La seva esperança és que la propietat acabi per acceptar una futura oferta de Les Juntes i pugui quedar-s'hi.