Desallotgen al carrer Parlament de Barcelona un símbol de la lluita per l'habitatge
El propietari, un gran tenidor, no ha negociat "en cap moment" la possibilitat de signar lloguer social tot i l'informe de vulnerabilitat
BarcelonaUna comitiva judicial escortada per sis furgons policials ha desallotjat aquest matí l'Eloísa i els seus dos fills del pis ocupat on vivien des del 2019, al bloc 1-3 del carrer Parlament de Barcelona, al barri del Poble-sec. Tenien un informe de vulnerabilitat, i s'havien convertit en un emblema de la lluita per l'habitatge digne a la ciutat. Entitats i veïns reclamaven que se li garantís un lloguer social, esgrimint l'informe, però la propietat els ha fet fora sense negociar "en cap moment", segons denuncia el Sindicat de Barri del Poble Sec.
Les desenes de veïns que s'han concentrat davant les portes de l'edifici no han pogut frenar el segon intent de desallotjament. El primer intent, fa dos mesos, va aconseguir ressò quan els Mossos van detenir una veïna de 67 anys que intentava aturar-lo. El bloc s'havia convertit des de llavors en un símbol de la lluita per l'habitatge a Barcelona, i encara hi ha dos pisos ocupats per lluitar contra l'especulació.
El sindicat explica que els Mossos han identificat tots els que protestaven contra el desallotjament i que han amenaçat que qui es quedés seria sancionat. Després han anat fins al pis de l'Eloísa i n'han enfonsat la porta. El sindicat assegura que ella ha patit un atac d'ansietat.
Quan l'Eloísa va entrar al pis, el 2019, no tenia papers, i se li va fer un informe de vulnerabilitat. Les associacions veïnals i per l'habitatge consideren que això és motiu per reclamar un lloguer social conforme la llei d'habitatge estatal. En canvi, denuncien que la propietat, Queyfour SL, s'ha negat a negociar. Des del sindicat en responsabilitzen la família Delarratea, propietària de Queyfour SL. Però també culpen el govern municipal de Jaume Collboni, que consideren que hauria d'haver mediat i amb qui no han tingut cap contacte, al contrari del que passava amb l'equip d'Ada Colau.
La llei del dret a l'habitatge obliga a obrir negociacions entre la propietat i l'afectat abans de fer fora ningú d'un habitatge, però va entrar en vigor quan aquest desallotjament ja estava decretat. Fonts de l'Ajuntament expliquen que des d'abans de l'anterior desallotjament, i des del 2019, es feia "seguiment i acompanyament" del cas per part dels serveis d'Habitatge, i que han treballat per aconseguir un lloguer social, però la propietat ho ha rebutjat. També asseguren que el Servei d'Intervenció en situacions de Pèrdua d'Habitatge i Ocupació (SIPHO) continua fent el seguiment del cas.
Alternatives d'habitatge
L'Eloísa és a la llista d'espera a la mesa d'emergència per obtenir un habitatge des de fa tres anys. Aquest dimecres consten més de 750 famílies a la llista d'espera, i el procés per aconseguir un habitatge d'emergència social es pot allargar durant anys, segons denuncien diverses entitats de l'habitatge. Sense lloguer social ni habitatge d'emergència, l'Eloísa ja busca alternatives. Segons el Sindicat de Barri del Poble-sec, s'està estudiant el lloguer d'una habitació que podrien cobrir, en part, els serveis socials.
