L’Hospital de Sant Pau fa els deures: ubicarà els seus grups d’investigació en un mateix edifici

La direcció de l’Institut de Recerca confia guanyar competitivitat científica

Fins ara quan un grup d’investigació volia adherir-se a l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau se li adjudicava un dels mòduls prefabricats que hi ha dispersos al voltant del Recinte Modernista. En saber el seu destí, però, n’hi havia que es feien enrere. El principal motiu era que buscaven, com ja passa en molts centres d’investigació, ser a prop de la resta d’investigadors. Que el grup que buscava curar l’Alzheimer compartís espai amb el que investigava el Parkinson; cosa que ara no passava.

A partir d’avui, però, l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau traslladarà els més de cinquanta grups de recerca que coordina a un edifici nou. La cúpula del centre confia, així, millorar la "col·laboració" entre els grups i alhora guanyar "competitivitat" científica. "Abans els investigadors estaven aïllats i es formulaven les seves pròpies preguntes; ara les preguntes se les faran al costat d’algú que els podrà acompanyar a la solució del problema", va explicar el director de l’Institut de Recerca de l’hospital, Jaume Kulisevsky.

El complex, que ha costat més de 15 milions d’euros, permetrà que els grups treballin conjuntament –de fet, les plantes tenen molt poques parets divisòries– i també que els investigadors comparteixin dispositius com els congeladors per conservar les mostres. També s’ampliaran, per exemple, les zones de repòs perquè els pacients de l’hospital puguin participar en assajos clínics. La línia investigadora, amb tot, seguirà sent la mateixa. "Seguirem prioritzant les recerques que tenen a veure amb preguntes que sorgeixen de la capçalera del pacient", va afegir Kulisevsky, després de recordar que es tracta d’un dels pocs centres de recerca al món que té l’hospital tan a prop.

Tot plegat tindrà lloc en un edifici de nova construcció que s’ha edificat amb una obsessió: que quan el complex deixés de ser útil no generés cap mena de residu. Amb aquesta idea entre cella i cella, els despatxos barcelonins PICHarchitects_Pich-Aguilera i 2BMFG Arquitectes van idear un complex que fos sostenible i només utilitzés materials reciclables. No hi ha cap totxana, per exemple, i la façana està pensada perquè calgui la mínima energia possible per mantenir una temperatura estable. "La despesa tèrmica d’aquests edificis es dispara sobretot a l’estiu", va explicar un dels arquitectes.