Publicitat
Publicitat

La immersió lingüística a l’escola haurà de superar una nova croada

L immersió lingüística a Catalunya es va aprovar l’any 1983 per 105 vots a favor, cap en contra i una sola abstenció. És el que es coneix com “un acord de país”. Fixava, com a punt principal, que el català era la llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya. Més tard, l’any 2009, es va aprovar la llei d’educació de Catalunya (LEC), que tornava a reconèixer la immersió lingüística. Aquest cop l’aprovació es va fer amb el suport del PSC, CiU i ERC, i l’abstenció d’ICV-EUiA, que no hi va votar a favor perquè el text mantenia el concert amb les escoles que segreguen els nens i nenes. El compromís dels ecosocialistes (ara fusionats amb els comuns) amb l’ensenyament del català a les aules no té cap escletxa. La immersió lingüística continua sent un acord de país, l’orgull de gran part del sector educatiu i compta amb el suport de la clara majoria del Parlament. A més, el nivell de castellà entre els estudiants catalans està a la mitjana de la resta de l’Estat, segons l’informe PISA i la selectivitat. Però tots aquests suports i aquestes evidències no evitaran que el 2018 es torni a posar en dubte el sistema d’ensenyament català.

L’increment de l’independentisme ha esperonat els nacionalistes espanyols (els autodenominats no nacionalistes) i davant l’amenaça que Espanya es pugui trencar han preferit buscar culpables que no pas pensar alternatives de model d’estat que puguin seduir els catalans. I el gran culpable que han trobat ha sigut, una vegada més, la immersió lingüística. “Els nens haurien de poder escollir la llengua vehicular; és una aberració defensar la immersió. És un tema que no cal ni discutir”, denuncia indignada Gloria Lago, presidenta de l’associació Hablamos Español. Fa dues setmanes van visitar Barcelona per recollir prou signatures per impulsar una iniciativa legislativa popular (ILP) i aconseguir que el Congrés debati i acabi aprovant una llei que garanteixi “que tots els nens d’Espanya podran estudiar en espanyol”. La presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Francina Martí, lamenta: “Sempre hi ha una minoria que vol anar enrere i destruir el patrimoni... perquè la immersió lingüística ja forma part del nostre patrimoni”. Davant les noves envestides que s’esperen contra el model d’ensenyament català durant el 2018, “potser seria recomanable posar-ne en relleu els èxits”, adverteix Martí. I, per a ella, els beneficis de la immersió són indiscutibles: “No és que diguem que la immersió pot ajudar els nens, és que ja fa anys que s’aplica i podem assegurar que els ha ajudat. Som una sola comunitat, tenim cohesió social”, reivindica. Erradicar el català com a llengua vehicular “restaria la possibilitat de desenvolupar-se professionalment” als alumnes afectats, segons Martí, que recorda que als anys 80 als barris obrers castellanoparlants tothom defensava que els seus fills estudiessin català, conscients que els facilitaria la integració i el futur professional.

El nombre de pares i mares que han denunciat el sistema d’ensenyament català és irrellevant. El 2014 el TSJC va sentenciar a favor de cinc famílies que havien reclamat que almenys el 25% de l’horari escolar fos en castellà. La sentència obliga la Generalitat a garantir aquest percentatge a totes les famílies que ho reclamin i adaptar les aules. Però només són una dotzena. A part de la via judicial, per saltar-se la immersió els crítics també han provat la via econòmica: una disposició addicional de la Lomce (2014) fixava que l’Estat pagaria 6.000 euros anuals als pares que, per no haver d’escolaritzar els nens en centres públics on s’aplicava la immersió, els matriculessin a la privada. La llei està recorreguda al Tribunal Constitucional i encara no s’ha pagat ni un euro però, tot i així, les famílies que segons l’Estat ho havien demanat i tenien dret a la compensació són una cinquantena.

Tenint en compte que ni les famílies, ni el Parlament, ni el sector educatiu posen en dubte aquest acord de país, caldria girar full i desviar l’atenció cap a altres debats pedagògics que ara mateix s’estan obrint a Catalunya: la falta de finançament, els barracons, l’escola activa, els llibres de text, els deures a casa, la lliure circulació dins el centre... però serà difícil: enguany es complirà el 35è aniversari de la immersió lingüística i caldrà defensar-la com si fos el primer dia.

Més continguts de