La Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (Fedaia) demana un protocol amb perspectiva d'infància quan hi ha infants implicats en situacions "crítiques" com ara desnonaments. Així ho ha plantejat l'antropòloga social i cultural de la UAB Miryam Navarro en la presentació de l'informe sobre acompanyament a infants i adolescents afectats per risc d'exclusió residencial i pèrdua de l'habitatge. Navarro ha remarcat que l'exclusió residencial i la pèrdua d'habitatge tenen un impacte greu en la salut mental i física dels infants i adolescents. Entre d'altres, han detectat insomni, trastorns alimentaris, ansietat o aïllament social en aquests infants i adolescents i avisen que aquestes situacions provoquen "cicatrius".
Immigració
Els migrants dediquen el doble que els autòctons a pagar l'habitatge a Barcelona
Els nascuts a l'estranger són el 30% dels assalariats i tenen sous més baixos
01/10/2025
2 min
BarcelonaLa feina i, sobretot, l'habitatge són els dos grans factors que marquen la desigualtat social. També en el cas de la població migrant a Barcelona, que pateix més exclusió residencial que la nascuda a l'Estat. Primer, perquè la majoria ha de viure de lloguer, a mercè dels augments salvatges dels preus del mercat, i després perquè ocupen les feines més mal pagades, segons les conclusions del primer informe de l'Observatori de les Migracions i el Refugi de l'Institut Metròpoli, amb dades del 2022 i el 2023.
L'estudi assenyala que el 70% dels nascuts fora tenen un contracte de lloguer, enfront del 20% dels autòctons. Aquesta diferència els fa més vulnerables a la pressió residencial, ja que la despesa mitjana del lloguer se situa en mil euros al mes, el doble que en el cas de la propietat. A més, com que els migrants ingressen de mitjana uns 9.000 euros menys anuals, han de fer un esforç més gran per fer front a les despeses. De fet, destinen un 41,6% dels seus guanys a l'habitatge, més del doble que els nascuts a l'Estat (18,5%). Per règim de tinença, l'informe revela que, a banda del 70% que viuen de lloguer, un 11% dels estrangers tenen un habitatge propi pagat del tot, pel 57% dels autòctons. La resta fan front a les factures de la hipoteca.
La desigualtat social entre els nascuts a l'Estat i els arribats de fora també s'explica per l'ocupació. Els primers copen els llocs de treball de més qualificació i millors sous, tot i que els estrangers presenten uns currículums professionals millors. Els migrants representen un 31% de la població (comptant els nacionalitzats) i el 30% dels assalariats de la ciutat.
Amb tot, quatre de cada deu residents a la capital catalana amb sous baixos són nascuts a l'estranger, que treballen sobretot en sectors com l'hostaleria o les cures personals perquè els autòctons no hi volen ser i perquè la impossibilitat d'equiparar els títols de formació dels seus països d'origen no els deixa altra opció. Segons l'informe, a l'escassa remuneració s'hi ha de sumar que fan jornades parcials i tenen contractes temporals.
Segregació escolar
Aquest comportament es justifica pel fet que el sistema de protecció social està dissenyat amb mesures que premien les trajectòries professionals: només si s'ha cotitzat es pot cobrar la prestació per desocupació, la pensió per jubilació o l'ingrés mínim vital (IMV). Per això, la població estrangera és més assídua als serveis socials, ja que no poden optar a altres ajudes, si bé s'ha constatat que són recursos menys bons per revertir la pobresa i l'exclusió. En el cas de les criatures, l'informe constata que l'alumnat estranger pateix segregació i té menys presència en estudis postobligatoris de prestigi.
En declaracions a la premsa, la tinenta de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, Raquel Gil, ha apuntat que totes aquestes dades són deures per a les administracions, per millorar la incorporació social dels nouvinguts i evitar que des de determinats sectors es faci servir la immigració com a “arma”.
L'impacte dels desnonaments en les criatures
