Els problemes de la immigració: "Et sents com una illa en un oceà de tràmits"

Barcelona"Et sents una illa quan migres, en mig d'un oceà de tràmits". La frase l'ha pronunciat Tatiana Cárdenas, colombiana acabada de nacionalitzar espanyola, per definir els dèficits del sistema d'acollida i els serveis d'atenció per a la nova immigració. Amb dades i entrevistes, un informe presentat aquest dijous per la Taula del Tercer Sector coincideix de ple amb les seves paraules, i qualifica el sistema de caduc, massa rígid i burocràtic per a unes necessitats i perfils tan diversos de les persones que arriben en aquesta onada migratòria que ha fet que Catalunya hagi arribat als vuit milions d'habitants.

El sentiment de Cárdenas és comú en la immigració que no té cap altra alternativa que entrar al país irregularment perquè la via legal és inexistent: es topen amb traves que van des de la impossibilitat d'empadronar-se fins a la de treballar amb drets o estudiar més enllà de l'educació obligatòria perquè, amb la llei d'Estrangeria a la mà, estan obligats a complir dos anys en situació d'irregularitat. Cárdenas admet que ella va ser "una privilegiada", perquè va entrar d'acompanyant gràcies al contracte laboral del seu marit, però que ni així es va poder estalviar la cursa d'obstacles per deixar de ser una illa i integrar-se al territori.

Es queixava Cárdenas, actualment sòcia activa de la Fedelatina i autònoma laboralment, que el sistema d'acollida obliga els migrants a "solucionar-ho tot alhora". El curs de llengua catalana, l'empadronament, guanyar-se la vida durant els anys d'irregularitat per sobreviure, trobar un habitatge... "Has d'anar omplint caselles, però tu no pots esperar a tenir un bon nivell de llengua per posar-te a treballar", qüestiona. Al seu costat el veneçolà Jaime Samuel Vergara també planteja les dificultats per als demandants d'asil internacional, i la jove marroquina Hiba Jaoui posa veu a la vida d'una menor que ha arribat tota sola i ha estat tutelada. Ara estudia una FP i diu que se sent acompanyada, però recorda també el "racisme" patit al centre d'acollida.

Les tres experiències personals diverses il·lustren en primera persona Obrir portes, construir futur: l'acollida de persones d'origen migrant a Catalunya com a garantia de drets, el nou dossier de la Taula del Tercer Sector, que signa la sociòloga Sònia Parella, coordinadora CER-Migracions de la UAB, i que s'ha presentat en un col·loqui moderat per la subdirectora de l’ARA Elena Freixa. L'estudi analitza l'evolució de la població migrada i conclou que cal reformar el sistema d'acollida per adaptar-lo a les necessitats de la nova migració.

Sistema tensionat

Parella subratllat la gran vulnerabilitat d'aquestes persones, que van des de criatures sense referents a persones grans que ja estan jubilades o els que marxen dels seus països per fugir de situacions de violència buscant protecció. Si bé en l'última dècada han arribat 800.000 persones, els serveis d'acollida no s'han redimensionat i el sistema està tensionat, amb llistes d'espera per inscriure's a les classes de llengua catalana o una eternització dels tràmits perquè és impossible agafar una cita disponible per a la renovació o demanda de la residència. Per dissenyar un sistema més dinàmic, la sociòloga és partidària d'integrar els recursos de la comunitat (entitats, activitats municipals) per facilitar que els nouvinguts creïn vincles.

Els límits de la llei d'Estrangeria o la negativa de molts ajuntaments a empadronar persones sense contracte de lloguer o que ocupen habitatge són els grans obstacles, apunta en la seva anàlisi Parella, que advoca per superar l'enfocament exclusivament laboral per regularitzar la migració i avançar per promoure'n la participació social i política.

En la seva intervenció, el president de la Taula, Xavier Trabado Farré, ha insistit a dir que "Catalunya ja ha integrat" immigració, en referència a l'espanyola que va arribar el segle passat. De fet, tres de cada quatre catalans té arrels immigrants.