Més cérvols i menys amfibis: les conseqüències de l’incendi que va cremar 6 dies a Cerbi
En el 48% de les hectàrees cremades, l’impacte serà negatiu i alguns hàbitats tardaran més de 15 anys a recuperar-se
BarcelonaL’incendi que va cremar de dissabte 29 a divendres 4 de desembre a Cerbi (Pallars Sobirà) ha posat en perill amfibis i rèptils amenaçats. Tal com ha explicat aquest dilluns el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles, l’incendi afavorirà la presència de diferents ungulats, entre els quals, cérvols, cabirols o daines, objectiu contrari a les polítiques del Parc Natural de l’Alt Pirineu pels danys "importants" que causen a la ramaderia. A més, posarà en perill amfibis, rèptils i petits mamífers amenaçats. En aquest sentit, Miralles ha volgut remarcar la feina que van fer els Bombers per evitar que les flames arribessin a un colònia de sargantana pallaresa ('Iberolacerta aurelioi'), un rèptil endèmic del Pirineu central-oriental que sol trobar-se en roquissars i prats alpins d'aquesta zona i que està en perill d'extinció.
Del total de 567,23 hectàrees cremades, el 18,4% pertany al Parc Natural de l’Alt Pirineu (104,39 ha), però l’impacte negatiu del foc afecta una zona més gran, al 48% de la superfície total calcinada. Alguns d’aquests hàbitats d’alta muntanya tardaran més de 15 anys a recuperar-se, ha lamentat Miralles.
La major part de la vegetació cremada són matolls (328,38 ha), mentre que la resta són pastures (78,05 ha), massa arbrada (71,05 ha) i terrenys improductius (32,38 ha).
Cal més coordinació
A banda, segons el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, el risc d’erosió de certs punts de la muntanya “és alt” i preocupa que les cendres de l’incendi puguin arribar a rius o torrents pròxims i canviar determinats hàbitats.
Miralles ha remarcat que, en els darrers anys, aquesta mena d’incendis estan posant en perill les cotes altes del Pirineu, i que per això s’hauria de començar a vetllar per aquest tipus de cremes.
Per aquest motiu, ha exigit més coordinació en els incendis d’aquestes característiques, ja que mentre que els equips d’emergències tenen molt clar què s’ha de prioritzar en casos d’haver-hi persones o habitatges afectats, “les prioritats poden no estar tan clares” quan les flames afecten només la natura.
