El coronavirus no desbanca la inseguretat com a principal problema dels barcelonins

La crisi sí que catapulta la preocupació per l'atur i les complicacions econòmiques al baròmetre

Ni la irrupció del coronavirus  ni el fet de tenir un tinent d'alcalde dedicat en exclusiva a la seguretat no han impedit que la inseguretat continuï al capdamunt dels problemes més greus denunciats pels veïns de Barcelona. Així ho recull l'última edició del baròmetre semestral, que s'ha fet amb 805 entrevistes durant la primera quinzena de juliol i que, això sí, evidencia una forta caiguda de la inseguretat com a gran preocupació. Si el desembre ho era per al 29% dels enquestats, ara ho és per al 17,6% i aquest és el percentatge més baix, des de finals del 2018, que és quan la inseguretat, que figurava en un lloc discret del rànquing, va sortir catapultada cap a la primera posició. Va desbancar problemàtiques com l'accés a l'habitatge, l'atur o el turisme, que també va viure el seu propi boom i que fins i tot en el context actual és el principal maldecap per al 5% dels entrevistats. Però tot i anar a a baixa, la inseguretat continua ara impertorbable a dalt de tot de la classificació, mentre pel darrera creixen totes les preocupacions associades al context econòmic  i s'enfonsem d'altres com el debat sobre l'encaix de Catalunya dins d'Espanya. 

La inseguretat es dispara com el problema més greu de la ciutat segons els barcelonins

La por al covid-19 se situa en el quart lloc de la taula per darrere dels problemes econòmics i l'atur, que, en plena crisi, guanyen 8 i 3,5 punts, respectivament respecte a la darrera edició del baròmetre. Sumats els tres aspectes lligats a la pandèmia i el confinament, des del mateix virus a l'atur, el bloc s'erigeix com el principal problema de la ciutat, cinc punts per davant de la inseguretat. I així és com  ha remarcat el regidor de Presidència, Jordi Martí, convençut que els efectes del covid sí que preocupen més els barcelonins que la seguretat, mentre que els grups de l'oposició han centrat les seves crítiques en l'àrea de Seguretat que capitaneja Albert Batlle.

Creix, també,  la preocupació pel trànsit (5,6%), ara que la por al contagi ha invertit el model de mobilitat barceloní i ha tornat el predomini del vehicle privat. Es dispara l'ús del cotxe en els desplaçaments de feina o estudis (del 13,6% al 28,9%) i, també, el de la moto (del 9,7% al 15,1%), mentre que el transport públic perd molts desplaçaments. En el cas de metro i trens, baixen del 50,2% al 33,3%, i en el cas de l'autobús, del 24,3% al 20,2%. Pugen, això sí, els viatges que es fan a peu (representen el 19,2% del total) i en bicicleta particular (8,1%), però no els del Bicing.

Gairebé tots els enquestats (94,7%) són partidaris de fomentar l'ús del transport púbic i el 77,9% creuen, en la línia de les intervencions d'urgència desplegades per l'Ajuntament, que cal guanyar més espai per als vianants. Així, el 57,9% defensen fer més carrils bici. El govern de Colau assegura que amb aquestes puntuacions veu avalades les seves decisions just ara que el ple d'aquest divendres discutirà iniciatives com la que demana retirar per "perillosos" els blocs de formigó instal·lats en les calçades reservades per a vianants en carrers com Consell de Cent o Rocafort i que ja fa setmanes que alguns grups de l'oposició critiquen algunes de les actuacions tàctiques fetes en espais cèntrics com la Via Laietana. "Tenim el repte de recuperar la confiança cap al transport públic", ha assumit Martí amb els resultats a la mà. El regidor ha assegurat que els canvis que s'han donat en la mobilitat responen encara a la situació de crisi perquè hi pot haver un "biaix" atribuïble a qui està sortint de casa i qui no. 

En el context actual, l'Ajuntament veu com millora la valoració que fan els ciutadans de la seva gestió: si en l'últim baròmetre, un 43,6% dels enquestats la veien molt dolenta –la pitjor puntuació de la sèrie històrica–, ara el percentatge que la suspèn és del 36,6% i un 46,1% creuen que la gestió és bona o, fins i tot, molt bona, un percentatge 3,3 punts més alt que el del desembre. La Generalitat i l'Estat, que s'havien endut  males notes en edicions anteriors, també milloren ara, en plena crisi, la seva puntuació. El 37,6% defensen que el Govern ho està fent bé i l'executiu de Pedro Sánchez obté la millor puntuació en anys: amb un 29% de barcelonins que creuen que ha fet una gestió bona o molt bona. 

Els comuns guanyarien les eleccions a Barcelona però Maragall rep millor nota que Colau

Si es pregunta pels efectes en l'economia, sí que queda clar el terratrèmol del covid. La línia dels optimistes que defensaven que la salut econòmica de la ciutat era bona s'enfonsa fins al 20,7% i la dels que la veuen molt dolenta es dispara fins al 69,2%. I la gràfica fa el mateix dibuix per a Catalunya i per a Espanya, on la línia vermella arriba al 76,4%. La percepció negativa també afecta l'economia domèstica tot i que encara amb menor mesura: un 37,7% dels enquestats diuen que ha empitjorat l'últim any. Només un 5,6% creuen que el context actual és favorable per trobar una feina i un 37% confien que millorarà. Els estralls de la crisi queden clars ja en el perfils dels entrevistats, on irrompen els afectats per ERTOs (un 3,8% dels enquestats) i els que estan a l'atur passen de ser el 7,5% a superar el 13%.

Teletreball i canvi de plans per a les vacances

La gran majoria, un 68,3%, defensen la implantació del teletreball, que s'ha provat a la força durant la pandèmia. La gent més jove i la més gran és la que tendeix més a rebutjar el treball a distància. El nombre de persones que avui es desplacen de manera obligada per la feina o estudis, de fet, ja evidencia el canvi d'hàbits: s'ha passat del 65,9% al 38,2% i un 10% dels que es mouen han canviat el mitjà de transport. Els que més han deixat de moure's són òbviament els estudiants que no han fet curs presencial.

La crisi del covid ha fet que gairebé la meitat dels barcelonins hagin canviat de plans pel que fa a les vacances. D'aquests, el 33,7% han decidit quedar-se a la ciutat, el 46,9% faran turisme per Catalunya i el 24,6% el faran per Espanya. Gairebé desapareix l'opció de sortir a l'estranger. Els que no tenien plans definits abans de la crisi, també s'inclinen ara per destinacions properes.