Israel Ruiz: "A la universitat calen canvis d'actitud i de gent"

Israel Ruiz és un dels catalans més influents en l'àmbit internacional. Com a vicepresident executiu i tresorer del Massachusetts Institute of Technology (MIT), la millor universitat del món segons el rànquing QS del 2012, gestiona un pressupost de 3.000 milions de dòlars anuals i planifica l'estratègia d'un dels centres que dicta el camí a la innovació tecnològica global. En la Jornada dels Consells Socials de les Universitats Espanyoles, que va debatre a Barcelona els canvis en la governança universitària, aquest enginyer industrial format a la UPC va cridar les nostres universitats a l'acció. "Aquí es parla molt i es fa poc", afirma.

Catalunya ha de ser com Massachusetts?

És evident que hi ha similituds en dades com la població, la dimensió i les apostes econòmiques. Massachusetts tenia una tradició manufacturera important que amb la reconversió industrial i la tecnologia va canviar, com el cas del tèxtil català. Hi ha molts paràmetres en què Massachusetts i Catalunya es poden alinear, des del sistema de cogestió dels transports, els aeroports i els ports fins a com les universitats de Massachusetts són el motor econòmic a la regió.

Però les universitats catalanes són lluny del MIT. Amb sistemes tan diferents, què podem imitar?

El que es pot agafar són els valors i crear alguna cosa que s'adapti al tarannà català. És evident que Catalunya no està en el moment que està Massachusetts pel que fa a les universitats, però cal fer camí. Quins valors? Els de la recerca d'excel·lència i l'atracció de talent, tant de professorat com estudiantil, però en un àmbit global. Aquesta és una diferència per a mi fonamental: l'aposta de Massachusetts és una aposta global.

El Govern ha impulsat el pla Serra Húnter per captar talent internacional, però els professors es queixen que aquí ja n'hi ha de talent.

I tenen raó. Aquí hi ha talent, però està massa dispers. Si poses Leo Messi a jugar en un equip de Tercera Divisió no crec que l'equip guanyi el campionat, perquè només és un en un equip d'onze. El que passa aquí és que potser tens onze talents per fer un equip però els tens en onze llocs diferents. Recomanaria concentrar i connectar aquest talent. El talent està ofuscat; es queda estancat perquè no té l'ajuda ni l'entorn propici.

Més enllà de rànquings, com veuen a fora les nostres universitats?

A l'Estat hi ha centres de recerca de nivell mundial. En universitats no som al mateix lloc. Per arribar on són, els centres es van haver de desconnectar del marc legal i de governança universitaris, per tenir més llibertat. Va ser una desconnexió necessària. Ara toca portar aquests principis a la universitat o reunir els centres amb la part universitària. Els graduats no tenen contacte amb els centres d'excel·lència. Els és més fàcil col·laborar amb el MIT que amb la Vall d'Hebron.

Quin és el seu consell?

Es podria començar a petita escala, connectant potser un sol departament d'una universitat amb un centre de recerca. No es pot tenir un MIT en 10 anys. Però es pot començar a fer un programa que vagi cap aquí, apostar per una àrea en què la universitat tingui ja un avantatge o un posicionament i donar-li recursos.

Però els recursos fallen. De fet, el conseller ha instat les universitats a buscar inversió privada. Com?

Al MIT trobar inversors tampoc és fàcil, s'aconsegueix creant una vinculació amb el centre durant anys. Això es fa d'una manera deliberada i estratègica. Busques un grup de gent amb possibilitats econòmiques i connexions amb altra gent i els impliques al centre. La persona que comença a involucrar-se avui et donarà diners d'aquí deu anys. A Catalunya la cultura del mecenatge no hi és, és cert, i és una barrera. Però si s'aconsegueix ser un centre d'excel·lència en l'àmbit mundial, el mecenatge és internacional.

Vostè mateix diu que cal sortir del marc de governança actual. El model que es planteja a Catalunya és el d'un patronat escollit en un terç pel Govern. Què n'opina?

Desconec la proposta, però el que cal és autonomia. Estic d'acord que no pot haver-hi una sobrerepresentació del govern. Miri les ràtios al MIT: 3 elements de govern d'un total de 78 persones [a la corporació MIT]. Això del control polític és com un pare amb els fills, que els vol tenir controlats, però arriba un moment que els ha de deixar marxar.

I amb més autonomia, les universitats buscarien l'excel·lència?

Avui dia no; avui necessitem, no només canvis de governança, sinó també canvis d'actitud i de gent. Necessites algú que tingui el lideratge i el pla d'acció per fer-ho, i que no tingui un manament polític. És sacrificat i dur perquè tindràs gent que protestarà i que et dirà que vivien molt bé en el marc anterior i això és un canvi que s'acosta a la radicalitat. Però s'ha de provar.