Quan els joves van deixar d’anar a la mili a “fer-se un home”

BarcelonaEl servei militar obligatori -la mili- va durar a Espanya 231 anys, des del 1770 fins al 2001. Avui se celebren 15 anys de l’eliminació d’un poder que tenia l’Estat per disposar de la vida dels joves -homes- durant un temps determinat -en l’última etapa només 9 mesos- per formar-los l’esperit militar, i tenir-los a la reserva si mai hi havia una guerra. El 9 de març del 2001 el govern de José María Aznar va firmar un reial decret que deia que el 31 de desembre del 2001 s’acabaven les lleves obligatòries i l’exèrcit passava a ser completament professional, fruit del famós Pacte del Majestic entre el Partit Popular i Convergència i Unió.

Quinze anys després, el moviment d’insubmisos reclama que no se’ls oblidi quan es busquin els responsables d’aquella decisió, i que el mèrit no va ser només dels polítics. “Sense el gran moviment insubmís, amb els pragmàtics objectors darrere, no s’hauria acabat la mili. La victòria és nostra, no dels polítics. Crec que ho hem de reivindicar perquè no ho hem explicat prou bé”. Aquest és Xavier Godàs, un dels primers insubmisos jutjats a Catalunya -el seu cas va ser molt mediàtic- i ara alcalde de Vilassar de Dalt per Ara Vilassar, una de les marques municipals d’ERC. Ell no va entrar a la presó per poc, però molts d’altres com ell sí.

Peticions de presó

El cas de Xavier Godàs va enfrontar els fiscals

El cas de Xavier Godàs (Vilassar de Dalt, 1969) segur que el recorden els més veterans, ja que el seu judici el 20 de maig del 1992 va anar precedit de molt rebombori de l’esquerra independentista -i una gran convocatòria de gent davant els jutjats d’Arenys de Mar-, ja que era el primer cas que arribava davant el jutge després que el fiscal general de l’Estat, Leopoldo Torres Boursault, donés la instrucció que el seu ministeri demanés penes de presó a tots els insubmisos. “Això va fer que el fiscal en cap de l’Audiència de Barcelona llavors, Carlos Jiménez Villarejo, que era d’esquerres, fes servir el meu judici per contestar a la instrucció del fiscal general. Ell defensava que la causa dels insubmisos era una causa política i no penal”. Godàs recorda que la seva defensa es va basar precisament en això, la base política de la seva negativa: “Jo no volia fer cap servei a l’estat espanyol”, recorda l’ara alcalde de Vilassar.

Recerca i captura

A Sergi Sol el van detenir dos guàrdies civils a casa seva

Algú que sí que va acabar entrant a la presó per negar-se a fer el servei militar obligatori és Sergi Sol (Barcelona, 1970), actual cap de gabinet de comunicació del vicepresident del Govern, Oriol Junqueras. “Vaig negar-me a anar a Ferrol, on em va tocar el servei militar, i em van venir a detenir a casa dos guàrdies civils després que el jutge militar dictés ordre de recerca i captura. Em van enviar a presó preventiva sense judici ni res”. Sergi Sol tenia 20 anys quan el van portar, davant els ulls dels seus pares, cap al quarter militar del Bruc, on va passar 8 dies, fins que el van fer pujar a una furgoneta sense dir-li el destí: “Jo mirava per la reixa de la furgoneta i veia que érem a l’autopista, però no sabia on em portaven”, recorda, fins que van arribar a la presó d’Alcalá-Meco, a Alcalá de Henares. “Allà hi estic cinc setmanes, fins que m’envien a la Corunya a declarar davant el jutge. Jo pensava que llavors em deixarien anar, però em van enviar a Alcalá-Meco dues setmanes més, fins que un dia al matí em diuen que prepari les coses perquè aquella mateixa tarda em deixen anar”. L’actual mà dreta d’Oriol Junqueras no va ser jutjat fins quatre anys més tard -condemnat a 4 mesos de presó, que ja havia complert en part-, i durant aquest temps va haver d’anar a firmar cada quinze dies a la caserna de la Guàrdia Civil de Sitges, tot i que només ho va fer un any, fins que se’n va afartar. “En aquell moment vaig fer el que creia que havia de fer, i no tinc cap trauma per haver estat a la presó. Qui ens va putejar, als insubmisos, ens va comparar amb etarres i va defensar que anéssim a la presó endurint la legislació va ser el PSOE, no l’Aznar. Perdonem, però no oblidem”, conclou Sergi Sol.

Festa i alcohol

Els últims anys la mili va deixar de ser una tortura per a alguns

No tothom va viure l’obligatorietat de la mili com una condemna o una etapa molt negativa. Al marge dels nostàlgics que repeteixen les mateixes anècdotes milers de vegades, hi ha lleves de soldats que van traçar una amistat tan forta que fins i tot 40 anys més tard encara fan dinars anuals per recordar aquells anys. Des que el 1996 l’acord PP-CiU preveia la futura desaparició del servei obligatori, les pròrrogues per estudis i els objectors es van multiplicar a l’espera de la futura amnistia. Ivan Mulet (Gandesa, 1981), però, va preferir fer la mili, i va formar part d’una de les últimes promocions. “Tenia 18 anys i ja no estudiava, per això no vaig poder demanar cap pròrroga, i com que estava treballant a l’obra i no tenia vacances, per a mi anar a la mili van ser unes vacances”. L’Ivan explica que el seu pare no volia que la fes perquè era anar a perdre el temps, però precisament això és el que ell volia: “Els nou mesos de mili sobretot van ser sortir de festa per Saragossa i veure molt alcohol”.

El 1988 el govern espanyol va aprovar la llei de l’objecció de consciència, una sortida per als que no volien fer el servei militar però els espantaven els riscos de la insubmissió. A canvi, l’Estat oferia la prestació social substitutòria (PSS) per fer serveis a la societat, com la Creu Roja. Xavier Godàs, insubmís i alcalde de Vilassar de Dal, es va negar també a aquesta alternativa, perquè en el fons era el mateix: “Estic en contra del sistema de lleves que disposava la vida d’una persona durant un temps i estroncava l’educació als joves, com a mi”.