Societat 23/11/2019

Judicis ‘ràpids’ de violència masclista que arriben onze mesos tard

La jutge degana de Barcelona reclama activar jutjats penals especialitzats en la matèria

Montse Riart
2 min
Mercè Caso, jutge degana de Barcelona, en una entrevista recent amb el diari ARA.

BarcelonaUna denúncia per agressió masclista es podria jutjar a quinze dies vista, però l’assenyalament del judici es pot acabar allargant fins a onze mesos. Un temps en què les circumstàncies de la víctima -i del presumpte agressor- poden canviar, fer augmentar el risc i deixar la dona en una situació d’angoixa o incertesa que pot provocar que es faci enrere. “Onze mesos per a una víctima és una brutalitat”, admet la jutge degana de Barcelona, Mercè Caso, que demana impulsar més jutjats penals a Barcelona perquè alguns s’especialitzin en violència masclista. Caso creu que en fan falta almenys quatre, a més d’un altre dedicat a l’execució de les sentències per agilitzar també aquest tràmit.

Tot i tractar-se d’un dels punts de l’Estat amb més càrrega d’afers judicials -pel volum de població-, Barcelona no disposa de jutjats penals especialitzats en la matèria, i també passa en altres zones. Això comporta, a més, que l’especialització en l’àmbit d’instrucció es perdi en el moment del judici i de dictar sentència. “Tal com està ara el sistema, un jutjat penal pot abordar un judici d’estafa, un altre de trànsit i, entremig, un cas de violència masclista”, diu el jutge Carlos Pascual Alfaro, que porta dotze anys al capdavant del jutjat de violència masclista 1 de Barcelona (els jutjats d’instrucció que aborden la primera fase del procediment penal). La falta d’especialització en el moment del judici, diu Pascual, pot fer que al jutge “li passi per alt algun aspecte de transcendència” del cas o que canviï el criteri de les mesures de protecció.

Tant Pascual com Caso adverteixen que la principal dificultat de la falta de jutjats penals especialitzats és el temps que s’allarga el procediment fins a arribar a judici, i que mentrestant la víctima es faci enrere. “Tenir jutjats especialitzats ens permetria un doble objectiu: augmentar l’especialització i donar una resposta més ràpida”, subratlla Caso. Perquè els jutjats es puguin posar en marxa cal que hi hagi acord entre tres administracions: el ministeri de Justícia -que hi posa part dels recursos i assigna els fiscals-, el Consell General del Poder Judicial -que hi posa el jutge- i el Govern -que hi posa els funcionaris i més recursos.

Valoració contínua

Els jutjats també treballen en altres projectes. Per exemple, un protocol per posar en marxa una unitat de valoració forense del risc, que es podria enllestir aviat. “Ara el jutjat fa una valoració amb les circumstàncies del moment que li arriba el cas, que poden canviar, per exemple, si l’agressor tingués una recaiguda en l’alcohol, cosa que pot augmentar el risc de reiteració”, explica Caso. Aquest recurs permetria fer una avaluació contínua dels casos.

Per descongestionar els jutjats penals ordinaris i agilitzar el temps de resposta, la Junta de Jutges Penals estudia crear un jutjat de guàrdia penal que pugui dictar sentència només arribar un cas als jutjats, en qüestions patrimonials o de trànsit.

stats