La sonda Juno recull dades per desvelar els enigmes de Júpiter

BarcelonaLa sonda de la NASA Juno ja fa més de 24 hores que orbita entorn del planeta més gran del Sistema Solar. Després de viatjar durant cinc anys i de recórrer 2.800 milions de quilòmetres ha començat la seva feina de debò: explorar els molts enigmes que hi ha sota els núvols que cobreixen Júpiter. Durant els pròxims 20 mesos, la sonda farà 37 voltes al planeta per recollir les imatges amb més resolució que s’hagin vist mai. Completar l’òrbita de Júpiter, per on també circulen les seves 67 llunes, requereix 14 dies. Quan acabi la seva feina, la sonda s’estavellarà contra la superfície del gegant.

La Juno és la primera nau que orbita Júpiter des de fa una dècada. L’última va ser la Galileo, també de la NASA. S’hi va passar vuit anys recollint imatges del planeta i les seves llunes. Ara la tecnologia amb què està equipada la sonda Juno permetrà més precisió. Orbita a uns 5.000 quilòmetres de la superfície del planeta, deu cops més a prop que les altres nou naus que l’han visitat. Però l’interès de Júpiter també són les seves llunes. Se sap que sota una d’elles, Europa, s’hi amaga un gran oceà de gel, i actualment es considera un dels llocs on buscar vida més prometedors.

Júpiter forma part dels planetes que s’anomenen gegants de gas. La sonda Juno estudiarà com és el seu nucli, que en principi es creu que és rocós. Però el planeta no està format majoritàriament per roca o cap altre material sòlid, sinó per fluids. Saturn, Urà i Neptú també són planetes gegants, però Júpiter és el més gran de tots, amb una massa tres cops més gran que Saturn. Així doncs, el que els científics esbrinin sobre Júpiter també permetrà entendre millor els altres planetes de gas.

El gegant que engolia

Els científics creuen que als núvols de Júpiter s’hi amaga informació sobre els orígens de l’Univers. Es creu que va ser el primer planeta que es va formar i que durant el procés de formació del Sistema Solar va engolir les deixalles de gas i de pols que es van anar generant. Es va convertir en un gegant d’hidrogen i heli, com les estrelles, però se sap que conté moltes altres partícules originàries d’aquesta etapa.

La sonda Juno està equipada amb instruments de gran precisió per mesurar l’aigua que hi ha a l’atmosfera del planeta, o bé els seus camps magnètics. A més a més, es recolliran dades dels cinturons de radiació que fan que les partícules s’accelerin a velocitats extremes. La Juno, de fet, estarà exposada a grans dosis de radiació -l’equivalent a 100 milions de radiografies dentals-, segons dades de la NASA. Per sobreviure en un entorn tan hostil, la nau està envoltada per una armadura de titani de 174 quilos.

La missió de la sonda Juno tindrà la col·laboració de diferents telescopis que simultàniament recolliran dades complementàries des de la Terra. El telescopi espacial Hubble ha estat analitzant el planeta durant el mes passat, des de les espectaculars i brillants aurores que es generen amb el vent solar fins a les partícules amb càrrega del mateix planeta i que provenen, entre d’altres fonts, del volcà Io.