BarcelonaL'any passat disset dones a tot l'Estat van ser denunciades per suposadament haver presentat una denúncia falsa en un procediment per violència masclista. Només un cas va acabar en condemna per a la denunciant. Això representa únicament un 0,0005% de les 199.094 víctimes que van acudir als jutjats de violència sobre la dona. Les dades de la Fiscalia mostren en tota la seva sèrie històrica –des del 2009– que els casos de denúncies falses en violència masclista són estadísticament irrellevants, mil·lèsimes parts del total de casos. Amb tot, el mite al seu voltant moltes vegades continua sent una arma llancívola contra les víctimes.
"És un mite amb un ús instrumental. Hi ha un atac contra els feminismes i un efecte rebot per part dels sectors que els interessa mantenir el sistema patriarcal tal com el coneixem, que estan negant l'existència de la violència de gènere, i moltes vegades es basen en desacreditar", valora l'Advocada de l’Associació de Dones Agredides Sexualment (ADDAS), Ana Nahxeli. "Si una persona denuncia un robatori, ningú pensarà que s'ho està inventant. D'entrada, no sorgirà aquest dubte patriarcal", afegeix.
Hi coincideix la penalista Olga Arderiu, que critica que el mite de les denúncies falses "s'utilitza moltíssim per poder atacar les dones", fins i tot com a argument en un procediment judicial. "Diran que s'ho inventa per instrumentalitzar el procediment de divorci, per poder fer-li mal o venjar-se, o pel que sigui. Forma part de l'argumentari de defensa, però està estès també en intervencions en mitjans, en formacions, conferències o ponències, i no és cert", afegeix.
El magistrat Carlos Pascual Alfaro, titular del Jutjat de Violència sobre la Dona 1 de Barcelona afirma que hi ha advocats que defensen agressors apel·lant a la suposada falsedat de la denúncia. "El mite continua, i de vegades l'invoquen al jutjat, es veu amb certa freqüència. Se sol usar com un argument bastant buit", explica. Ara bé, afegeix que el principal problema no són les denúncies falses, "sinó que no es denuncia". "El 80% de dones que pateixen violència no la denuncien", aclareix el jutge.
Absolucions i denúncies retirades
Tant Pascual com Arderiu subratllen que el fet que un cas acabi en absolució per falta de proves no vol dir que la denunciant s'hagi inventat els fets. Nahxeli afegeix que la dificultat de provar delictes comesos en la intimitat sumada a "l'estereotip de la dona mentidera" o que denuncia per obtenir algun benefici genera la "tempesta perfecta". Tampoc implica que la denúncia fos falsa el fet que la dona retiri l'acusació en algun punt del procediment, com van fer l'any passat 36 dones. "Moltes vegades impera la por, pot ser que l'altra part et faci pena perquè és una persona amb qui has estat vinculada emocionalment durant molt de temps, potser hi comparteixes fills... Els motius de la retirada poden ser moltíssims i generalment no tenen res a veure amb el fet que s'hagi mentit", resumeix Arderiu.
De fet, la Fiscalia General de l'Estat apunta en la seva última memòria anual que per dependència emocional amb l'agressor o perquè li tenen por, moltes víctimes acaben autoculpant-se de les agressions, minimitzant-les o dient que no les recorden per evitar relatar-les. Això es dona especialment des que el 2021 es va retirar l'opció de les denunciants d'acollir-se a la dispensa de declarar en un judici contra un familiar o la parella, com s'ofereix a la resta de testimonis, si ja han testificat durant la fase d'instrucció.
"Abans, si s'acollien a la dispensa, no declaraven i era un problema, perquè moltes vegades no hi ha més prova que la declaració de la denunciant", explica Arderiu. La jurista valora que ara, malgrat l'obligació de declarar, "la vinculació emocional o la por la tenen igualment, i és quan intenten matisar o dir que no se'n recorden".
També ho constata la Fiscalia en la seva memòria: l'obligació de declarar ha reduït a zero les denúncies que es retiren perquè la víctima s'acull al dret a no declarar, però ha creat situacions en què la dona, forçada a fer-ho, intenta no perjudicar l'agressor amb respostes imprecises. L'advocada Ana Nahxeli valora que "és lògic que a vegades les dones passin per diferents moments durant el procediment judicial" i recorda que això tampoc implica que la denúncia sigui falsa. "Té a veure amb com és la mateixa dinàmica de les violències dintre de la parella", apunta. El jutge Carlos Pascual s'ha trobat diverses vegades amb denunciants que acaben mititzant els fets, i quan hi ha altres testimonis que declaren pot haver-hi proves per condemnar l'agressor igualment. "Lamentablement, moltes vegades passa a casa i sense testimonis", conclou.
Més de 14.000 denúncies per violència masclista aquest any
Des de principis d'any i fins al 31 d'octubre, els Mossos d'Esquadra han instruït 14.455 denúncies relacionades amb la violència masclista. Amb aquestes xifres, la policia preveu tancar l'any amb un volum de casos similar al de l'any passat (17.160).
Com en anys anteriors, el delicte més freqüent (37%) són els maltractaments en l'àmbit de la llar seguits de les amenaces (20,2%). En tercer lloc, el 17% de les denúncies que han instruït els Mossos són per trencaments de condemna, és a dir, per incomplir les mesures judicials de protecció com ara ordres d'allunyament. Finalment, el 7,2% de denúncies corresponen a la violència física o psíquica habitual en l'àmbit de la família.
