"La reacció masclista al feminisme és una mostra d'immaduresa"

Barcelona¿La violència masclista és universal? ¿Hi ha una pulsió dels homes per agredir les seves companyes? Són dues preguntes que s'han plantejat al debat que aquest dimarts, coincidint amb el Dia Internacional per l'Erradicació de les Violències contra les Dones, ha organitzat l'Institut d'Estudis Catalans en col·laboració amb el diari ARA. Si no és inherent a l'espècie humana, atès que hi ha cultures aïllades i minúscules en què les dones no estan subordinades, sí que hi ha una història que al llarg de segles ha fabricat estereotips de gènere en què l'home s'ha situat en una posició predominant.

Per al psicòleg clínic Guillem Feixas, el feminisme ha estat una catapulta per fer avançar la humanitat cap als nivells de maduresa més alts coneguts fins ara i ha aconseguit més benestar, no només per a les dones sinó també per als homes. Ara bé, com en el moviment del pèndol, a cada etapa feminista l'ha seguit un efecte contrari.

Amb la quarta onada del feminisme en marxa, per a Feixas la reacció masclista no és altra cosa que l'expressió d'una "immaduresa" d'uns homes que senten la pèrdua de privilegis i del poder simbòlic i real dels quals havien gaudit. "Una immaduresa que contribueix a la proliferació de la pornografia entre els menors en edats insanes i marca la concepció de les relacions amb les dones", apunta, i també assenyala fenòmens com els incels o la masclesfera.

Cosificació i maternitat

En el debat, moderat per la periodista de l'ARA Lara Bonilla, l'antropòloga Pepa Cucó –com Feixas, membre de l'IEC– ha posat el focus en el fet que el feminisme ha aconseguit "ressignificar el concepte de les pulsions" per constatar que "la violència no prové de cap idea prehistòrica incontrolable", sinó que s'alimenta mitjançant "el consens i la naturalització" de la societat.

I si espais com Forocoches o altres webs que serveixen de "confessionari dels homes" els ajuden a ser "transgressors", el feminisme ha donat l'oportunitat a les dones de "revoltar-se i de lluitar contra el món". El futur? Fa de mal preveure, coincideixen tots dos ponents, però indiquen que fa 20 anys entre els seus alumnes i a les seves consultes el feminisme i les violències masclistes gairebé no tenien presència.

Des de l'antropologia, Cucó ha incidit en el fet que hi ha societats que han escapat del patriarcat, i ha indicat que han pogut desempallegar-se'n perquè no han entrat en els dos processos que defineixen aquest sistema d'opressió de les dones. D'una banda, han evitat la cosificació de les dones, és a dir, el fet de considerar-les com a objectes. De l'altra, no han permès que els homes s'apropiessin de la maternitat donant el llinatge familiar als fills per davant de la mare.