Fins a 1.200 casos greus de 'bullying' en el primer recompte de la Fiscalia

BarcelonaEl primer recompte que la Fiscalia ha fet mai sobre assetjament escolar ha deixat negre sobre blanc que l'any passat hi va haver 1.196 casos greus de bullying a l'Estat. Almenys aquests són els que van arribar al ministeri públic. Encara no es pot comparar l'evolució estadística que suposa aquesta dada perquè és l'únic balanç anual fins ara, però a aquests casos cal sumar-hi tots els que no arriben mai a mans de la justícia. Les dificultats i reticències per denunciar conductes que afecten menors —i que molt sovint han comès altres menors que tenen menys de 14 anys i, per tant, no se'ls pot sotmetre a un procés penal— fan que molts casos se saldin senzillament amb un canvi d'escola.

Darrerament, han transcendit casos de suïcidis d'adolescents a diferents territoris de l'Estat en què el seu entorn ha assenyalat l'assetjament escolar com el detonador. És el cas de Sandra Peña, una noia de 3r d'ESO de Sevilla que es va treure la vida l'octubre passat, o de dues joves de Jaén que es van suïcidar juntes en un parc. A Catalunya, la policia investiga la mort d'un jove de 15 anys a Lleida, i fa dos anys dos bessons de 12 anys van intentar suïcidar-se a Sallent. El noi va morir i la noia va quedar ferida greument. En tots aquests casos l’entorn menciona l’assetjament com a detonador, però la dificultat d’aclarir el motiu d’un suïcidi –que sempre és multifactorial– compliquen preveure o saber fins on poden arribar les conseqüències de l’assetjament, sigui a l’aula o a les xarxes socials. De fet, segons un estudi de Save the Children l'any 2023, el 42% de joves catalans —l'equivalent a 10 alumnes en una classe de 25— han patit ciberassetjament durant la infància.

Ara per ara, l'assetjament escolar no està recollit com a tal al Codi Penal, malgrat les peticions reiterades que hi ha hagut perquè es tipifiqui com un delicte. La majoria de condemnes per casos greus de bullying es fan a l'empara de l'article 173 d'aquesta norma, que castiga els tractes degradants i forma part del capítol dedicat a les tortures i els delictes contra la integritat moral. "Malgrat que no existeixi un delicte específic, sí que es pot sancionar, però considerem que això és insuficient", valora l'advocada Noelia Rebón, que està especialitzada en bullying i drets de la infància. Al seu parer, l'idoni seria concretar l'assetjament escolar dins la mateixa llei per poder penalitzar els casos greus, com ja s'ha fet amb l'assetjament laboral o l'immobiliari, que tenen una menció específica dins del mateix delicte de tractes degradants.

També l'Associació Catalana per a la Prevenció de l'Assetjament Escolar (ACPAE) ha demanat que el bullying estigui tipificat com a delicte. "Donaria peu a poder fer una demanda amb cara i ulls. Ara el que hi ha és impunitat absoluta", assegura la presidenta de l'entitat, Meritxell Plana. A parer seu, una legislació més concreta també deixaria més clares les conseqüències penals de l'assetjament: "Faria que l'agressor sigui més conscient del que està fent i a què s'exposa", valora.

Rebón valora que per primera vegada una estadística oficial de la Fiscalia doni visibilitat als casos d'assetjament escolar, però adverteix: "Aquest número no són els casos que existeixen, n'hi ha més. En molts casos els menors són inimputables, i això ja no arriba a Fiscalia". D'una banda, cal tenir en compte que els casos que es judicialitzen són els més greus. A més, fins i tot en casos greus, si l'infractor té menys de 14 anys com apunta Rebón no es podrà obrir un procediment penal en contra seu.

Precedents de condemna a l'escola

En aquests casos queda oberta la possibilitat de la via civil, que pot prendre forma d'una demanda contra l'escola o bé una reclamació de responsabilitat patrimonial quan es tracta d'un centre públic. Segons Rebon, "ja hi ha un gran nombre de sentències que tenen molt clar" que l'escola pot haver d'assumir responsabilitats per l'assetjament entre alumnes. "Si s'ha demostrat que hi havia queixes prèvies, que hi havia una situació en què tot apuntava que s'havia d'actuar i no s'ha aplicat el protocol, o fins i tot s'ha aplicat, però s'ha demorat molt en el temps, amb això ja hi ha sentències que condemnen les escoles", explica. Una situació que, diu, ha canviat molt en les dues últimes dècades: "Cada cop hi ha més sensibilitat per part de la societat. Al final, tenim normes que s'han d'aplicar, i en cas que no s'apliquin, genera responsabilitats".

Amb tot, l'advocada afegeix que "la majoria de casos" no s'arriben a judicialitzar. O bé les famílies opten directament per canviar l'infant d'escola o bé les accions no van més enllà de reclamacions internes al centre. "Em sembla molt injust, però és la víctima la que acaba marxant, canviant d'escola, i precisament perquè complim amb la protecció al menor perquè s'ha vist que l'escola ha fet res o ha fet poc. En definitiva, ha estat insuficient per garantir la protecció del menor afectat", critica.

Ciberassetjament

Alhora que ha publicat el primer recompte de casos d'assetjament escolar, la Fiscalia General de l'Estat plasma en la seva memòria de l'any 2024 "l'especial incidència" que hi té l'entorn digital. També l'estreta relació amb la salut mental dels menors, "bé com a causa o com a conseqüència" de les agressions.

En aquest sentit, Rebón fa referència a "l'assetjament escolar passiu", en què no necessàriament hi ha agressions físiques o insults, i que passa sobretot en noies: "Fan que [la víctima] acabi sent totalment desplaçada i sola durant temps i temps". Per exemple, li fan el buit, l'exclouen, li diuen clarament que no volen ser amigues seves... "Ens hem trobat amb excuses tan absurdes com que no es pot obligar ningú a ser amic d'algú. I sí, però quan una persona està exclosa, ignorada i ningú li parla, el centre ha d'actuar perquè això també és assetjament escolar", defensa.

En un dels casos que recorda Rebón, la víctima havia estat exclosa de tots els xats de grup que compartien els companys de l'escola. Una acció que per si sola no comportaria una condemna, aclareix l'advocada, però sí quan se suma a altres accions d'assetjament. De tota manera, aquestes accions són molt més difícils de demostrar en un procediment judicial que no una agressió o insults, que de vegades fins i tot es fan per escrit. De tota manera, Rebón valora que cada vegada es té més en compte el testimoni de la víctima.

Recopilar proves

Davant les dificultats de demostrar alguns assetjaments, la lletrada recomana sempre a les famílies afectades que ho registrin tot per escrit. "Fins i tot, tenir un diari". Des del moment que alguna cosa "excedeix del límit de la normalitat", diu que el recomanable és anotar-ho tot: "Una cosa és tenir una discussió o una baralla amb un company, una altra cosa és que estàs veient que això es repeteix". L'advocada també recomana reclamar sempre per escrit si cal adreçar-se al centre educatiu, i acudir "directament al CAP" si hi ha alguna lesió.

La presidenta d'ACPAE explica que els consells de l'entitat a les famílies són molt similars als que ofereix l'advocada. "Agafar un quadern, anar anotant totes les vegades amb dia i hora que fill ha verbalitzat el que passa, i intentar no tenir comunicació amb l'escola si no és via correu. Si es fa una reunió amb l'escola demanar que s'obri una acta", afirma. També afegeix que quan una família els demana assessorament legal els pregunten detalls com ara quin tipus d'insult rep l'infant. Ara per ara, diu, moltes vegades les proves són "una paraula contra l'altra" i "les famílies l'única cosa que poden fer és demandar l'escola". També lamenta que per iniciar un procediment legal les famílies hagin de "pagar els advocats de la seva butxaca".

El curs passat, el departament d'Educació va fer obligatori l'ús del Registre de Violències contra l'Alumnat (REVA), un registre compartit on totes les escoles han de notificar els casos d'assetjament escolar i altres violències que detectin entre alumnes. En els primers nou mesos de funcionament obligatori d'aquesta eina s'hi van registrar 1.333 casos d'alguna forma d'assetjament a les aules catalanes, on hi ha més d'1.600.000 alumnes. Aquest increment no només implica que hagi crescut la violència als centres escolars, que pot ser, sinó que també hi ha una sensibilització més gran davant d'aquesta plaga.

De fet, la xarxa educativa catalana compta amb nou protocols de convivència que inclouen directrius per prevenir, detectar i actuar en casos d'assetjament o discriminació. Entre aquests protocols n'hi ha de generals per fer front a situacions d'assetjament entre iguals, i també altres documents específics d'assetjament escolar a persones LGBTI, un protocol concret sobre com acompanyar l'alumnat transgènere o directrius sobre com intervenir davant la violència masclista entre l'alumnat.