Intel·ligència artificial per redactar sentències
Robotitzar procediments pot ser útil en demandes massives com les derivades de reclamacions aèries o clàusules abusives
BarcelonaLa intel·ligència artificial s'ha introduït en tots els àmbits, i el de la justícia no n'és una excepció. L'automatització de mecanismes que proporcionen aquest tipus d'aplicacions –cada cop més presents en el nostre dia a dia– s'ha vist com una oportunitat per intentar descongestionar els jutjats. No es tracta d'inventar robots que dictin sentències, sinó d'aprofitar aquestes eines per agilitzar la resolució de les anomenades demandes massives: els procediments derivats de reclamacions aèries o de clàusules i despeses hipotecàries o de consum. Des de fa mesos, un grup de sis magistrats –dos dels quals, José María Fernandez Seijó i Carlota Cuatrecasas, exerceixen a Catalunya– i dos enginyers coordinats pel jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco i sota el paraigua del Centre de Documentació (Cendoj) del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) intenten definir un conjunt d'aplicatius basats en intel·ligència artificial (IA) que els puguin ajudar a resoldre més de pressa els casos més mecànics. "Seria com una calculadora", explica el director del Cendoj, Joaquin Silguero, a l'ARA.
Segons Silguero, aquest tipus de demandes massives suposen ja un 15% del volum de feina que assumeixen alguns jutjats, sobretot en grans capitals, com Barcelona. "Són processos molt repetitius. El jutge es troba amb un munt de demandes del mateix tipus i les ha de resoldre una per una. La idea és que quan ja hagi motivat la primera sentència la calculadora judicial l'assimili per aplicar-la a casos idèntics", explica.
Tot plegat està encara en una fase molt inicial i perquè arribi a ser una realitat segurament falten anys. De fet, la justícia ja fa temps que ha implantat l'expedient judicial electrònic i que treballa amb l'objectiu de fer desaparèixer el paper dels jutjats, però aquesta fita, tot i que cada vegada està més a prop, encara no s'ha aconseguit. De moment, tant el Cendoj com la Generalitat –que en el cas de Catalunya és qui té transferides les competències d'administració de justícia i qui s'encarrega de posar els mitjans tècnics als jutjats– ja treballen amb algunes eines que són el preludi d'aquest avenç. Per exemple, en el cas del Centre de Documentació del poder judicial fa uns mesos que s'ha posat en marxa una base de dades amb la majoria de sentències i resolucions que dicten els jutjats i tribunals de tot l'estat, anonimitzades. Ja n'hi ha més de vuit bilions.
També s'ha dotat els jutges d'una eina informàtica que els proporciona automàticament totes les referències en legislació i jurisprudència sobre una determinada matèria o qüestió, de manera que no hagin de buscar-les individualment. Al departament de Justícia es treballa en la mateixa línia i estan a punt de licitar un projecte –finançat amb els fons Next Generation– per desenvolupar una eina de textualització que transformi en text les gravacions de sala i que serveixi de "suport" als jutjats perquè aquesta feina no s'hagi de fer manualment, explica la directora general de Modernització de l'Administració de Justícia, Dora Tellado. La Generalitat també ha automatitzat altres procediments, com per exemple connectar els jutjats amb els registres d'incapacitats. La idea és aprofitar algunes eines de la intel·ligència artificial, perquè en un futur tots els jutjats estiguin interconnectats entre si i amb totes les bases de dades i registres d'altres àmbits de l'administració. "No pot ser que el jutjat hagi d’entrar en diferents registres, cal integrar-los tots", subratlla Tellado.
Molta cautela en l'àmbit penal
Malgrat els avantatges que tant des del Cendoj com des de la direcció de Modernització de Justícia s'aprecien en la IA a l'hora d'agilitzar procediments massius, tots dos organismes són molt prudents i deixen clar que la introducció dels processos robotitzats o automàtics als jutjats s'ha de fer de manera quirúrgica, en àmbits i procediments molt concrets i mai per substituir el raonament de jutges, fiscals i funcionaris judicials. "En l'àmbit de la justícia és on més prudència hem de tenir amb la intel·ligència artificial", subratlla Tellado, que argumenta que la seva gran virtut a hores d'ara és únicament la d'estalviar temps als agents judicials en els "tràmits que no aportin valor afegit".
Un dels aspectes que genera més dubtes en aquest sentit és el tipus de dades que es treballen en l'àmbit de la justícia i respecte de procediments tan sensibles com els de menors o violència masclista. De fet, on més barreres posa l'administració i el poder judicial a l'hora d'introduir la IA és en l'àmbit penal. "El plantejament és el mateix que el de la Unesco, defensem que les màquines siguin un suport perquè el jutge sigui més eficient i centri els esforços en els assumptes nuclears d'un cas, per augmentar la qualitat del seu raonament, però mai per substituir-lo", diu Silguero.
De fet, el director del Cendoj apunta que els principals avantatges de la intel·ligència artificial aplicats a la justícia també se li poden girar en contra si no es va amb molt de compte. "Que més eficiència no impliqui perdre qualitat, que no freni la reflexió, la innovació, dels mateixos jutges, o els aïlli de la realitat. Si volem preservar els drets fonamentals, no tot s'hi val", sentencia Silguero, que insisteix en la idea de limitar el paper de la IA a una calculadora que ajudi els jutges en el seu dia a dia. "Ningú pensa que una calculadora substitueix la feina d'un arquitecte o d'un matemàtic; doncs aquí passa el mateix, el jutge ha de ser qui continuï tenint el contacte amb les parts i qui faci el raonament".
