L'últim bomber mort en un incendi: el jutge n'exculpa dos companys i envia a judici un comandament

BarcelonaDos anys i un mes després de la mort del bomber Joan Liébana en l’incendi d’un taller mecànic a Vilanova i la Geltrú, el jutge que porta el cas ha donat per tancada la investigació i ha deixat a un pas del judici el comandament que estava al capdavant de l'operatiu per "negligències" en la seva actuació. Les flames es van estendre ràpidament i van convertir l'interior del local en un forn d'elevada temperatura i nul·la visibilitat. El comandament va ordenar la retirada de Liébana i els altres tres bombers que hi havia dins del taller però la víctima, que anava al capdavant del dispositiu, no en va sortir. En una resolució a la qual ha tingut accés l'ARA, el jutge centra la responsabilitat en el cap del dispositiu i exculpa els altres dos companys del bomber mort (el conductor del camió en què viatjava Liébana i el bomber que feia de binomi amb ell) que també estaven sent investigats.

Segons el jutge, el caporal que liderava el dispositiu va cometre dues "imprudències": d'una banda, va "obviar" la instal·lació d'una taula de control –un sistema que s'utilitza en la majoria d'incendis i que permet saber quins bombers han entrat i sortit d'un servei perquè deixen les seves credencials en aquest punt i les recullen després– i, de l'altra –diu l'instructor–, "no va constatar que només havien sortit tres dels quatre bombers que havien entrat, a pesar que ell mateix va ordenar des de dins l'evacuació". De fet, l'últim informe aportat per l'acusació particular ja centrava la responsabilitat en aquest comandament i n'exonerava el conductor. A diferència del criteri del jutge, però, sí que donava responsabilitat a l'altre bomber ara exculpat, per trigar tant a adonar-se que el company amb qui anava de parella no havia sortit amb ell.

El jutge conclou que els dos bombers exculpats no són responsables de la mort de Liébana, en el cas del conductor perquè no era dins del taller i en el cas del binomi, que sí que era dins, perquè entén que les flames a l'interior del local estaven tan desfermades que "no li van permetre complir amb el deure" de tenir cura del seu company de servei. En aquest sentit, el magistrat subratlla la "nul·la visibilitat" i "la temperatura altíssima" dins de la nau. Tot i que la resolució no és ferma i les parts poden recórrer, una de les advocades de la defensa, Valentina Mazzoni, valora positivament la resolució i considera que "tanca la porta" a reobrir la investigació als bombers exclosos.

Responsabilitat de la Generalitat

El jutge també envia a judici la Generalitat com a responsable civil subsidiari de l'actuació del caporal processat. Però, més enllà d'això, la resolució pica la cresta al Govern per les mancances en els equipaments dels Bombers. El magistrat conclou que la mort de Liébana no va tenir a veure amb l'estat del seu equipament de protecció, però recorda que es tractava d'un equip antic que no incloïa el dispositiu d'"home mort", un mecanisme d'alarma que activa un avís en cas que el bomber que el porta es quedi sense oxigen o no es mogui durant més de trenta segons. Segons el jutge, aquest sistema "hauria pogut evitar el tràgic desenllaç".

"Successos com el que ens ocupa haurien de servir per reforçar els sistemes de seguretat addicionals amb què s'equipa el cos de bombers", subratlla el magistrat, que també recorda que la mànega que Liébana i els altres tres bombers feien servir per guiar-se dins del taller en flames com a línia de vida, tampoc "disposava d'un sistema d'avís en cas que algú la deixés anar".

Mesos després de la mort de Liébana i arran de la fallada de l'equip de respiració d'un altre bomber mentre estava de servei, els sindicats del cos van tenir constància que un dels dos fabricants dels respiradors que portaven la majoria d'efectius havia alertat un any abans la direcció dels Bombers que alguns dels equips presentaven deficiències. Els sindicats van denunciar-ho a la Fiscalia. Consideraven que la conselleria d’Interior havia comès un delicte contra la seguretat dels treballadors perquè havia posat en perill la vida dels bombers no facilitant-los nous aparells d’aire. El ministeri públic, però, va acabar arxivant la investigació per manca d'indicis de delicte. L’any passat la Generalitat va comprar 400 nous equips i 700 bombones d’oxigen i va externalitzar el servei de manteniment dels equips.