Lladres multireincidents: com s'evita que tornin a robar quan surten de presó?

BarcelonaLa lluita contra la multireincidència és un dels reptes de l'àmbit policial i penitenciari. Malgrat que l'últim estudi sobre la reincidència a les presons de Catalunya evidencia una millora pel que fa al percentatge de presos que no tornen a delinquir un cop surten de la presó (un 80% no comet cap nova infracció), hi ha un reducte d'interns que trenca l'estadística. Es tracta dels lladres multireincidents. Un 13% d'aquests reclusos tornen a delinquir quan surten de la presó i un 8% cometen entre tres i cinc robatoris en els primers tres anys de ser excarcerats. Són un grup de 312 presos, però tenen un gran impacte en nombre de delictes quan tornen a sortir de la presó: tots sols sumen 2.769 nous robatoris.

Segons l'estudi, els interns que reincideixen més són els lladres (56% dels casos), amb antecedents penitenciaris (65%), que no solen gaudir de permisos (63%) i surten en llibertat definitiva sense haver passat per cap de les modalitats de règim obert o haver gaudit de permisos (79%). A més, es caracteritzen per tenir més incidents dins de la presó, més regressions de grau i més presència en mòduls d’especial supervisió. Per això tant el coordinador de la recerca, Manel Capdevila, com la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i el secretari de Mesures Penals, Rehabilitació i Atenció a la Víctima, Amand Calderó, han subratllat que la sortida esglaonada de la presó és la millor recepta per evitar la reincidència. "Les dades ens diuen que a menys presó, menys delictes", resumia Ubasart en vista dels resultats de l'informe.

De fet, l'aposta de la conselleria de Justícia i de la direcció de presons ja fa anys que és potenciar els tractaments en règim obert. Ara bé, què passa amb els carteristes reincidents que entren i surten una vegada i una altra de la presó i tornen a delinquir? La recerca proposa dues alternatives, la llibertat vigilada, perquè molts d'ells "potser tornen a delinquir perquè no tenen altres recursos", apunta Capdevila, o que els jutges els apliquin l'agreujant de reincidència perquè la condemna pugui ser més llarga i, per tant, puguin passar per un tractament en règim obert.

Fins fa poc, però, la doctrina del Tribunal Suprem evitava tenir en compte la multireincidència i era partidària de valorar cada delicte per separat. Des del 2022 la llei ha canviat i ara obliga els jutges a aplicar aquest agreujant. La recerca s'atura el 2020 i, per tant, encara no hi ha hagut temps per avaluar l'impacte d'aquest canvi en la taxa de reincidència. Sigui com sigui, totes dues propostes dependran dels jutges. Des de l'àmbit penitenciari, Calderó admet que cal "intervenir més" en els casos de multireincidents. "A més, són persones refractàries al tractament. Cal pensar una intervenció més específica per a ells".

Violència masclista

L'altre grup de presos que més reincideix quan surt de la presó són els maltractadors. Gairebé un 18% tornen a cometre un delicte i en quatre de cada deu casos es tracta d'un cas de violència masclista. L'estudi destaca que també aquest tipus de presos presenten una millor evolució en medi obert, tot i que apunta que caldria allargar el tractament, perquè es tracta dels interns que, en cas de reincidir, ho fan més tard (de mitjana, al cap de cinc anys).

Ubasart ha subratllat que l'objectiu de la conselleria és poder assolir un 30% de tercers graus per potenciar el tractament penitenciari en medi obert. "Hauríem de traslladar el model de justícia juvenil [en què només hi ha un 10% de joves en règim tancat] al règim d’adults", insistia Ubasart, que també ho ha aprofitat per subratllar que l'estudi trenca dos mites: el percentatge d'interns que reincideixen no varia en funció de si són estrangers o no i la taxa de delinqüents sexuals que tornen a cometre un delicte és de les més baixes i se situa en el 5%.