L'atenció primària es revolta contra Ayuso

Madrid"Els estan matxacant". La frase és d'un dels pacients que surten del centre d'atenció primària Federica Montseny, situat al barri madrileny de Vallecas, quan l'ARA li pregunta per aquest col·lectiu de professionals sanitaris. Cada cop que visita el CAP el veu més saturat, explica l'home i, de fet, la cua per derivar els pacients és constant des de primera hora del matí. La sobrecàrrega de l'atenció primària madrilenya fa temps que dura, però la gota que ha fet vessar el got ha estat el pla per reobrir els centres d'urgències d'atenció primària –que el govern d'Isabel Díaz Ayuso va tancar durant la pandèmia– i que ha posat en peu de guerra els professionals.

La vaga indefinida que dura des de dilluns en aquestes unitats d'urgències no greus –amb uns serveis mínims del 100% imposats pel govern autonòmic– s'ampliarà a partir del 21 de novembre, quan estan cridats a sumar-s'hi tots els metges de la primària i pediatres de Madrid, quasi 5.000 professionals en total. "La sobrecàrrega dels centres de salut, les agendes infinites i la falta de temps per atendre els pacients", són els motius de la revolta sanitària, segons el sindicat majoritari madrileny AMYTS.

Els problemes de la gestió sanitària també s'han traduït en dimissions en cadena a la gerència d'Atenció Primària del govern Ayuso. L'òrgan ha quedat del tot escapçat: primer va plegar la gerent, seguida de la seva adjunta, i divendres passat tota la direcció que coordina els centres de la zona sud-est –una de les més tensionades– va plantar en bloc la conselleria de Sanitat. A més, la mateixa presidenta madrilenya va cessar dilluns el gerent adjunt de Gestió i Serveis Generals d'Atenció Primària, tot i que fonts de la conselleria insisteixen a situar aquest últim relleu en "el procés de canvi per formar un nou equip a la gerència d'Atenció Primària", segons recollia Europa Press. Al conseller de Sanitat, Enrique Ruiz Escudero, li tocarà redefinir el nou equip en plena guerra amb els professionals sanitaris pel pla de reobertura dels centres d'urgències extrahospitalàries.

Es queixen que la proposta neix coixa de personal i reclamen crear almenys 200 places estructurals per a aquests dispositius d'urgències. El govern madrileny ha modificat la seva proposta inicial i ha eliminat facultatius de 34 unitats d'atenció assegurant que els substituirà amb videoconsultes dels metges de la zona assistencial a la qual pertanyin. La conselleria ho atribueix a les baixes de professionals sanitaris que hi ha hagut des que es va començar a implantar el pla i que, de fet, Ayuso atribueix a un "boicot" de caràcter polític cap al seu govern. "El que ningú entén és que hi hagi hagut un 60% de baixes sobrevingudes", deia la setmana passada la presidenta madrilenya, que demanava "sensatesa" als professionals, mentre Escudero esgrimia mà estesa per negociar.

Unes paraules que ha contestat aquest dimarts la ministra de Sanitat, Carolina Darias, que ha acusat Ayuso de "tirar gasolina" al conflicte en comptes "d'estendre la mà" per resoldre'l. En els mateixos termes s'hi refereix la metgessa Mar Noguerol, directora del centre de salut de Cuzco, a Fuenlabrada. Noguerol remarca a l'ARA: "Els professionals vam ser herois durant la pandèmia i ara ens tracten com els dolents de la pel·lícula". "El més preocupant és que Ayuso ha carregat contra els professionals responsabilitzant-los del seu propi desastre", afegeix Marciano Sánchez, president de l'Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de Madrid.

L'esgotament dels sanitaris

"Els professionals que estan a la primera línia estan esgotats", alerta la portaveu del sindicat AMYTS, Ángela Hernández. Una de les principals queixes del sindicat per com s'ha posat en marxa aquest pla és el fet que es vulguin cobrir els 78 centres d'urgències de tota la Comunitat amb el personal sanitari de 41. A tot això s'hi afegeixen els canvis d'última hora que el govern madrileny ha introduït i que deixen al descobert les mancances del pla, perquè alguns centres es quedaran sense metge. Una de les que ho ha patit és la metge de família d'un dels centres rurals d'atenció primària, Icíar Valero, que des de diumenge l'han derivat a tres centres diferents amb poques hores d'antelació. "Ha estat un pla per destruir els centres rurals", assegura Noguerol.

La vaga que va començar aquest dilluns és només la punta de l'iceberg que denota la saturació que viu l'atenció primària madrilenya des de fa temps. Diversos professionals de l'atenció primària consultats per aquest diari, que prefereixen mantenir l'anonimat, coincideixen a explicar que fa mesos que la conselleria no cobreix les baixes de professionals sanitaris, cosa que implica una sobrecàrrega de feina per als que es queden en aquests centres. Segons el sindicat AMYTS, el 20% de les consultes mèdiques estan sense cobrir, i això vol dir que s'ho han de repartir entre el 80% restant. Moltes d'aquestes baixes són de metges o infermeres que decideixen marxar de Madrid i exercir en una altra comunitat o país en protesta per les condicions laborals que els ofereix la Comunitat.

Els sindicats fa mesos que denuncien que la inversió al sector va de baixa. "L'origen de tots els mals a la sanitat [madrilenya] és el mal finançament", sosté Noguerol, que també recorda els "anys de privatització" dels centres hospitalaris i el seu concert. El sistema sanitari d'aquesta comunitat és el més infrafinançat de l'Estat, 1.207 euros per càpita, segons les últimes dades del ministeri de Sanitat de l'any 2021. Madrid també està a la cua en la contractació de metges d'atenció primària, 0,7 per cada 1.000 habitants l'any 2019, l'última de tot l'Estat, només per davant de les Illes Balears. "Falta lideratge a la conselleria de Sanitat, tot s'està descomponent", lamenta Ángela Hernández, que també considera que hi ha hagut una "falta de cura de la sanitat" en aquesta comunitat durant els últims anys.