L'atur s'acarnissa amb els immigrants
Després d'un any de treva, el 2011 es va tornar a disparar l'atur entre els immigrants. Els estrangers ja són un terç dels aturats catalans, amb taxes de fins al 60% d'atur entre els que arriben de l'Àfrica.
BARCELONA.La recessió econòmica de finals del 2011 es va acarnissar especialment amb els immigrants. Si el 2010 semblava que la situació laboral dels estrangers s'establitzava després de dos anys de crisi, l'any passat la situació va empitjorar i l'atur es va tornar a disparar entre els nouvinguts.
A finals del 2011, el 37,5% dels immigrants estaven a l'atur, la taxa més alta mai assolida per aquesta població a Catalunya, i set punts per sobre dels últims dos anys (el 2009 i el 2010 es va mantenir al 30,5%). Un percentatge, a més, que duplica el de la població amb nacionalitat espanyola, que té un 16,7% d'atur.
En els últims tres anys, l'atur ha crescut un 64% entre la població estrangera, de manera que el 2011 el 33,7% dels aturats de Catalunya eren estrangers, segons dades recopilades pel Centre d'Estudis i Recerca Sindical de CCOO (Ceres).
Això ha portat molts immigrants a marxar de Catalunya i, de fet, el 2011 va ser el segon any consecutiu de pèrdua de població immigrant registrada. Però el fre en l'arribada d' immigrants no s'està produint en tots els col·lectius. Els provinents de l'Àfrica -majoritàriament marroquins i també senegalesos- segueixen arribant com en anys anteriors, malgrat que la majoria dels que arriben no troben feina. "La situació als seus països d'origen és encara pitjor que la d'aquí", recordava el responsable d'immigració de CCOO, Ghassan Saliba.
Els africans, que treballen principalment en els sectors de la indústria manufacturera i la construcció, són de fet els que tenen la taxa d'atur més alta: un 60,4% dels que busquen feina no en troben, quan el 2010 ja eren el 52%. Aquest augment durant l'últim any és fruit sobretot de l'arribada d'immigrants d'aquests països, que en un 92% dels casos no van trobar feina. Els africans, principalment els marroquins, són el col·lectiu més nombrós d'estrangers amb permís de residència a Catalunya, tot i que en el padró hi ha més llatinoamericans.
Baixen les nacionalitzacions
Ara bé, els empadronats procedents d'Amèrica Llatina s'han anat reduint en els últims dos anys, molts dels quals probablement perquè han tornat al seu país d'origen després de perdre la feina. L'atur en aquest grup, que treballa sobretot al servei domèstic i l'hostaleria, també ha crescut però menys, fins al 30,8%.
"Hi ha una aturada en l'arribada d'estrangers sobretot llatinoamericans, i això ha fet que per primer cop s'hagin reduït també les nacionalitzacions" després de més de deu anys de creixement sostingut, assenyala l'autor de l'estudi, Daniel Garrell.
Els immigrants llatinoamericans representen el 70% de les sol·licituds de nacionalitat, però cada cop arriben menys estrangers d'aquests països i, per tant, "hi ha menys gent en condicions de demanar-la", diu Garrell. "A més, per accedir a la nacionalitat també et demanen demostrar que tens mitjans de vida", apunta Saliba, i això, amb la pèrdua de feina de molts immigrants, és ara menys factible.
Més temporalitat
El percentatge de treballadors immigrants irregulars també va disminuir el 2011, "però no per una millora de les condicions laborals -subratlla Garrell- sinó perquè abans es queden sense feina els que no tenen contracte que els que en tenen". Les dades oficials constaten una irregularitat de l'11,4%, tot i que encara hi ha una part d'economia submergida que s'escapa dels censos.
Al principi de la crisi també havia baixat el percentatge de contractes temporals entre els immigrants, "perquè van ser els segons a caure", després dels irregulars, diu Garrell. Però el 2011 "es van reduir també els indefinits", de manera que la taxa de temporalitat va tornar a créixer fins al 35,7% dels contractes a immigrants, pel 16,8% en el cas dels autòctons.
