L’explotació de recursos amenaça els indígenes
Les empreses ocupen el territori de les poblacions autòctones
Barcelona“Les nostres arrels són a les terres en què vivim. Tots hem sigut creats en elles i, per això, el nostre deure és cuidar-les, perquè d’aquí floriran les futures generacions”, diu la declaració amb què es defineixen, el 1978, els sioux, un grup de tribus ameríndies dels Estats Units i el Canadà. El lligam amb el territori i la natura és una de les característiques dels pobles indígenes. Tot i així, en l’última dècada la liberalització política de països amb majoria indígena, com Guatemala, el Perú o Bolívia, ha permès que empreses estrangeres entressin a explotar els recursos naturals dels territoris on viuen els indígenes. “Se’ns expulsa d’on hem viscut des de fa dècades i, a més, que les companyies explotin els recursos provoca la destrucció del medi ambient”, expressa Daniel Pascual, defensor dels drets indígenes del poble maia quitxé de Guatemala.
La població indígena s’enfronta -potser més que mai- a l’expulsió del seu territori i a la pobresa, que posen en risc la seva supervivència cultural i la diversitat mediambiental de les zones on habiten. “La població indígena no desapareixerà físicament, però la pressió que reben farà que l’assimilació cultural sigui cada vegada més gran”, expressa Francesco Filippi, cap de projectes de l’ONG espanyola Musol, que actua a Bolívia amb l’ajut de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
Model insostenible
Només a Guatemala, amb un territori de 108.900 quilòmetres quadrats, similar al dels Països Catalans, hi ha més de 300 llicències d’explotació minera, 119 d’hidroelèctriques i 20 de petrolieres, segons dades recollides per Pascual. El 2007, el país va liberalitzar les llicències d’explotació per a les empreses i, des d’aleshores, l’èxode dels indígenes no s’ha aturat. “Usen les nostres terres i, per això, molts grups de població es veuen obligats a emigrar. No hi ha cap mena de protecció, perquè el govern beneficia les empreses, que són les que paguen les campanyes electorals -critica Pascual-. No anem en contra del progrés, sinó que defensem un model de producció de riquesa en equilibri amb la naturalesa”, afegeix.
Una dècada després que les Nacions Unides aprovessin la Declaració sobre els Drets dels Pobles Indígenes, que mostrava “la preocupació per la colonització i la despossessió de les terres i recursos que han patit històricament” aquests pobles i demanava “promoure el desenvolupament social, cultural i econòmic d’acord amb les seves necessitats i interessos”, el text s’ha quedat en una declaració d’intencions que, segons Pascual, està molt lluny de la realitat. “Quan s’atorguen les llicències d’explotació, a nosaltres ni se’ns consulta i ni tan sols se’ns notifica res. Un dia ens trobem que una nova companyia s’ha instal·lat al nostre territori”, relata.
L’efecte sobre el medi ambient de l’explotació massiva de recursos naturals provoca, segons el director de l’Agència Catalana de Cooperació, Manel Vila, problemes mediambientals: “Les inundacions a Colòmbia són, en gran part, causa de la desforestació que ha patit la zona”.
L’organització Musol treballa a Bolívia i reconeix els entrebancs que han de superar els pobles indígenes per continuar existint. “Molts joves emigren als Estats Units a causa de la manca d’oportunitats que tenen en les seves poblacions natals. Quan tornen, no volen vestir-se amb la roba tradicional ni seguir els costums comunitaris”, relata a mode d’exemple Francesco Filippi.
Tot i les dificultats a les quals s’afronten, els indígenes encara representen uns 370 milions de persones, un 5% del total de la població mundial: més de 5.000 grups culturals que habiten en uns 90 països diferents de tots els continents.
