Salut confirma set brots de coronavirus a la regió sanitària de Lleida

Les empreses de la fruita i l'alimentació són les més afectades

La regió sanitària de Lleida té ara mateix set brots de coronavirus, cinc dels quals estan actius, un controlat i un últim que s'ha conegut recentment. Els brots estan localitzats en tres empreses del sector de la fruita del Segrià, una empresa agroalimentària de la Segarra, una residència de Lleida i un brot comunitari en un bloc de pisos també a la capital del Segrià. Aquests sis nous focus del virus se sumen al que es va detectar fa uns dies al geriàtric Castrillón, també a Lleida, on van diagnosticar-se 18 positius.

Tot i els brots que ha confirmat el departament de Salut aquest dimarts, la gerent de la regió sanitària, Divina Farreny, sosté que la situació està "controlada" perquè fins ara "tothom s'activa ràpid" i es poden aïllar els positius, ara mateix un centenar, i evitar un contagi més greu. Tot i això, la responsable de Salut a les Terres de Lleida ha explicat que la xifra de casos "anirà en augment perquè es van estudiant cadascun dels brots". Salut reconeix casos aïllats de positius en diverses empreses hortofructícoles i recorda que es passa a parlar de brot quan se superen els tres casos d'infecció en un nucli de persones.

"És dels llocs de Catalunya on es fan més PCR", ha volgut remarcar Farreny, que ha explicat que quan tenen coneixement d'un positiu fan proves PCR a la resta de la comunitat que ha estat en contacte amb aquella persona i això fa que apareguin molts altres positius que eren asimptomàtics. De fet, dels 251 casos que es van detectar entre el 21 i el 27 de juny a la regió sanitària, el 40% són asimptomàtics. Tot i això, durant les últimes hores els ingressos hospitalaris per covid-19 a Lleida han pujat, i a l'Arnau de Vilanova aquesta nit passada ja hi havia més d'una vintena de casos, cinc dels quals a l'UCI. 

L'últim brot s'ha detectat aquest mateix dimarts a Lleida i és el d'una residència privada de gestió pública. No es tracta d'una residència de gent gran i, de moment, s'han confirmat els positius de dos treballadors i un resident. El nombre d'afectats pot créixer perquè s'han fet proves a més persones del centre.

Els temporers de Lleida dormen al carrer malgrat el coronavirus

Més recursos per aïllar temporers

L'aparició de nous casos ha fet créixer també el nombre de persones que s'han d'aïllar perquè han estat en contacte amb els positius. Precisament, com que moltes d'aquestes persones són gent sense sostre o temporers que van arribar a Lleida per a la campanya de la fruita i que no poden fer un correcte aïllament, les autoritats sanitàries han habilitat diferents espais per acollir-los. L'Hotel Rambla de la capital del Segrià i la casa de colònies la Manreana de Juneda n'acullen un centenar i es preveu que a partir de dimecres l'Hotel Nastasi de Lleida disposi d'una vuitantena d'habitacions per fer aquest aïllament.

A més, fonts de Salut reconeixen que la desprotecció laboral que tenen aquests treballadors precaris té una incidència a l'hora de la detecció. La falta d'accés a una baixa fa que en alguns casos hi hagi treballadors amb febre o símptomes que no els reportin i que, per exemple, prenguin paracetamol per abaixar la febre en aquells espais on s'allotgen i on es fan controls de temperatura. La mobilitat d'aquests temporers entre Lleida i la Franja de Ponent també explicaria la detecció de casos que s'han reportat l'última setmana.

Els nous brots a Lleida arriben després dels que es van detectar a la Franja de Ponent, i que van obligar les comarques del Baix Cinca, la Llitera i el Cinca Mitjà a retrocedir a la fase dos. En aquest sentit, la setmana passada la consellera de Salut, Alba Vergés, va posar-se en contacte per via telefònica amb la seva homòloga aragonesa per demanar-li que traslladés als empresaris agraris de la Franja que evitessin que els treballadors es desplacin a Lleida, cosa que pot complicar el control del virus i facilitar-ne la propagació. Segons fonts de Salut, durant els últims dies a la Franja s'han obert diferents espais per allotjar treballadors i evitar que marxin cap a Catalunya, cosa que permet controlar "molt més la mobilitat".