Lluís Planes: “Promocione els músics valencians per un acte tant d’estima com de ràbia”

Lluís Planes és la cara coneguda de l’empresa valenciana Pollos Planes, un negoci familiar que va fundar el seu pare i que ara dirigeix amb els seus dos germans. Malgrat el volum del negoci -va facturar 45 milions el 2014, té 490 treballadors i disposa de 138 botigues al País Valencià i 6 a Catalunya-, aquest home de 51 anys nascut a Massamagrell ha trobat la manera de conjugar la gestió empresarial amb la seua tasca de promotor cultural. Cantants, músics i companyies teatrals reben l’ajuda de Lluís Planes per produir els seus espectacles. Però no són els únics, ja que una quinzena de jugadors de pilota valenciana estan patrocinats per ell. El seu compromís amb la música i l’esport valencians s’estén també als seus conciutadans. És dels pocs empresaris que no oculten la seua filiació política i per això ha decidit presentar-se a les primàries de Compromís -on milita des de l’any 2012- per formar part de la llista per València de la coalició en les eleccions autonòmiques de maig.

Per què ha decidit fer un pas endavant i fer públic el seu compromís polític?

Per responsabilitat. Vull fer veure a la gent que la història ens ha demostrat amb claredat que sense partits com Compromís, que sols ha de rendir comptes als valencians, estarem sempre condemnats a ser ciutadans de segona. I més si a la dependència de Madrid s’hi ajunta la degradació moral i el menyspreu hipòcrita dels nostres dirigents actuals cap als nostres artistes i creadors. Un desdeny que he conegut de primera mà en els últims anys.

Pocs empresaris s’han significat amb formacions progressistes i valencianistes. ¿No hi ha empresaris d’eixe perfil o els fa por militar?

A tot l’estat espanyol han fugit d’estar en política no sols els empresaris, sinó gent de professions liberals, de la universitat, intel·lectuals... Tinc la convicció que als poderosos els ha interessat tindre de titelles moniatos i gent incompetent. Per aconseguir, entre altres coses, desprestigiar la política i que no fóra atractiva per a la gent brillant. Però la supèrbia, i creure’s impunes, pot acabar finalment sent el que revertisca aquesta situació.

¿Li preocupa que el seu negoci es puga ressentir per la seua faceta política?

Pense que passarà tot el contrari, ja que la societat hauria de valorar en positiu que jo vulga oferir a la gent un servei públic de manera desinteressada. Totalment desinteressada.

A més d’empresari i aspirant a diputat, també és promotor cultural. Per què va decidir ajudar cantants i grups valencians?

D’una banda, perquè m’emocione amb l’excel·lència dels nostres músics. De l’altra, perquè en veure que no poden donar-se a conèixer a la nostra terra per culpa del menyspreu i la invisibilitat al qual són sotmesos per les nostres institucions, vaig decidir promoure concerts perquè la gent del meu entorn els conegueren i pogueren gaudir d’ells com jo. Diguem que va ser un acte d’estima i de ràbia alhora.

Entre els seus apadrinats hi ha Pep Gimeno, Botifarra. Quin paper ha jugat Lluís Planes en la seua carrera musical?

Diguem que l’he ajudat a promocionar-se. Ell seguiria feliç cantant únicament albaes a Xàtiva, però el treball de gent com Emili Vera, que el va obligar a enregistrar el primer disc; d’Albert Montón, que ha fet un documental sobre ell, o el meu, que he promogut un centenar de concerts, ha fet que Pep siga ara un dels cantants més reeixits del país.

També va decidir donar un cop de mà a la pilota valenciana.

Les raons van ser paregudes a les que em van fer involucrar-me en el món de la música, però també per proximitat, ja que pertanyo al club de pilota de Massamagrell. La meua aportació són xicotetes ajudes a una quinzena de jugadors professionals que, malgrat que no siguen molt quantioses, els pilotaris valoren molt per la caiguda d’ingressos que han patit per la coneguda desfeta de Bancaixa, que era el seu major patrocinador. També estic orgullós d’haver promogut el projecte Cançons al dau, que ajunta en un mateix trinquet concerts de música tradicional amb partides professionals de pilota.

Si aconsegueix ser diputat, quines iniciatives impulsarà per dinamitzar el sector empresarial, cultural i el de la pilota?

En el tema cultural és molt senzill: donar visibilitat a tots els nostres artistes, tinguen el color que tinguen, perquè es puguen donar a conèixer i d’eixa manera aconseguir una indústria cultural potent. Sobre la pilota tinc moltes idees però la meua aspiració és que es convertisca en un esport nacional del qual ens sentim orgullosos. Un esport únic al món que faça que els xiquets i xiquetes que ara volen ser Messi, Cristiano o Alcácer també vulguen ser l’ídol que és en la pilota el Genovés, per exemple. I sobre el sector empresarial, s’ha acabat fomentar les empreses especuladores i fer grans esdeveniments improductius. Els valencians gestionem bé la xicoteta i mitjana empresa, i ho hem demostrat al llarg de la història, així que deixem d’intentar ser el que mai serem i afavorim el que se’ns dóna molt bé i ens permet viure dignament.