Un estudi avisa que cal decreixement econòmic per combatre la crisi climàtica
Investigadors qüestionen que es pugui reduir emissions sense que el PIB se'n ressenti
BarcelonaUna economia mundial creixent al mateix ritme que ara mentre, en paral·lel, decreix el consum de recursos i les emissions contaminants baixen, és un escenari improbable. Les tesis del 'creixement verd', que justament defensen que la millora tecnològica i les polítiques de descarbonització ajudaran a fer un món més sostenible sense sacrificar el creixement, queden qüestionades en un estudi en què ha participat l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB. L'estudi defensa la via del decreixement econòmic global si es vol combatre amb garanties l'amenaça de l'escalfament.
"Cap evidència ni en les tendències actuals ni en les projeccions de futur d’organismes internacionals fa pensar que és possible reduir els recursos materials que s'estan consumint sense que el creixement econòmic se'n ressenti", constata l'investigador de l'ICTA-UAB Giorgos Kallis. Les últimes dades d'emissions de CO2, recorda, apuntaven a una nova pujada el 2018 per segon any consecutiu i després de tres anys d'estancament.
L'estudi, en què han col·laborat l'ICTA-UAB i la universitat de Goldsmiths, a Londres, ha analitzat les polítiques de creixement verd que s'inclouen als informes d'organismes com el Banc Mundial, l'OCDE i el Programa per al Medi Ambient de l'ONU. El resultat que en treu és que, amb un creixement sostingut del producte interior brut (PIB) mundial d'entre el 2% i el 3% de mitjana, no hi ha cap dada objectiva per assegurar que es podrà invertir la tendència actual pel que fa a la petjada material o als gasos que amenacen el planeta. Segons Kallis, aquests dubtes planen "fins i tot en el cas que es donin les millors condicions pel que fa a polítiques climàtiques, com la implantació d'una taxa de carboni a escala mundial".
L'estudi apunta que per complir l'Acord de París i que l'increment de la temperatura de la Terra es quedi per sota dels 2 graus, el creixement del producte interior brut (PIB) mundial hauria de reduir-se a menys del 0,5%. I encara fa un altre avís: si es vol que l'escalfament quedi en només 1,5 graus respecte al període preindustrial, l'única via realista és aplicar "estratègies de decreixement" a escala mundial.
Veient els resultats, els autors demanen al Banc Mundial i l'OCDE repensar els esforços que estan fent per promoure "el creixement verd com una sortida a l'emergència ecològica". L'estudi insta els legisladors –siguin organismes o els mateixos estats– a explorar estratègies alternatives –com ara la del decreixement– i "revisar amb urgència" qualsevol programa de polítiques que es basi en supòsits de creixement verd que no tenen "suport empíric". I en aquest grup hi inclouen els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'ONU.
La descarbonització és urgent
Això no vol dir, adverteix Kallis, que els estats hagin de relaxar-se o ser més laxos en el compliment dels acords de descarbonització de l'economia que ja han assumit, ni que aquestes mesures perdin importància o urgència. Tota aquesta feina "és vital", però resultarà insuficient si no es plantegen estratègies més profundes: "Qualsevol intent d'aconseguir reduccions d'emissions adequades requerirà d'una reducció proporcional de la demanda d'energia global", constata l'investigador Icrea de l'ICTA-UAB.
L'estudi analitza el rumb de les polítiques actuals i de les projeccions a escala global i no local perquè el combat de l'emergència climàtica requereix tenir la fotografia completa, més enllà de les promeses que llança cada estat. "Hi ha països que presenten les dades favorables en matèria d'emissions o de reducció d'ús de recursos materials mentre estan deslocalitzant la producció industrial cap a altres països", adverteix Kallis.
